Comencem un nou curs escolar una vegada més amb vells problemes… l´administració educativa valenciana continua improvisant i incomplint compromisos: una any més moltes xiquetes i xiquets valencians continuaran estudiant en barracons, un any més l´oferta educativa en valencià continuarà sent insuficient, el plurilingüisme, lluny de plantejar-se de forma coherent i seriosa, continua improvisant-se a base d´ocurrències com Educació per a la Ciutadania o el «xinés mandarí», mentre continua mancant el professorat adient per a introduir l´anglès a l´educació infantil.
Per altra banda continuen els expedients a directors que creuen en quelcom tan obvi i bàsic com la llibertat de càtedra i l´autonomia educativa dels centres, en una clara caça de bruixes contra els elements més crítics davant el desgavell que propicia la majoria absoluta de l´actual govern valencià; per altra banda, en ple desplegament de la LLOE i de l´educació per competències (on per exemple una competència bàsica fonamental és la competència cívica i ciutadana, que és la que ens hauria de fer competents per a abordar situacions com aquestes des d´una perspectiva serena, crítica i responsable, el que ajudaria sens dubte a minimitzar els contagis i a evitar el col·lapsament dels serveis sanitaris), l´administració educativa valenciana no es capaç d´enllestir un mínim pla institucional de formació del professorat que garateisca un canvi real als centres i a les aules… i en mig d´aquest trist panorama sembla que no hi haja altre problema que el de la grip aviar…
Des del nostre modest plantejament, pensem que les coses s´estan sobre-dimensionant possiblement de manera intencionada per amagar altres problemes, necessitats i responsabilitats… i és que la por ha estat sempre la millor manera de mantenir a ratlla els moviments crítics i emancipadors per part del poble pla.
Entre altres, algunes raons que poden avalar aquesta hipòtesi serien els interessos de les multinacionals farmacèutiques (per exemple Roche i el Tamiflú), amb la «interessada» col·laboració d´altes esferes de decisió a nivell polític, la complicitat encoberta dels responsables polítics que tenen por a veure´s desbordats per la situació, o alguns «plumilles i tertulians» que a falta d´una major originalitat i o per interès econòmic, juguen el paper de la «veu de l´amo» aconvertint-se en caixa de ressonància mediàtica necessària.
Davant aquest panorama tan alarmista tal vegada cabria qüestionar-se que la famosa grip aviar a la que ens enfrontem des del 1999, ha estat més un bluf mediàtic que no pas un problema real de pandèmies… sense anar més lluny cal pensar que a l´hemisferi sud estan eixint de l´hivern i no hi ha hagut cap pandèmia ni cap situació que vaja més enllà del que suposa cada any la grip comuna.
La por a la mutació del virus N1H1 pot ser ens hauria de fer-nos pensar en la necessitat de tornar a un model més tradicional i natural de la higiene i de la medicina, tornant a models més coherents de convivència natural amb virus i bacteris que faciliten el desenvolupament del sistema immunològic de la persona de forma natural.
Finalment cal valorar que hi ha situacions de contagi molt difícils o impossibles de controlar (per exemple els diners), i quan hom insisteix tant en la conveniència de llavar-se les mans de forma freqüent, hi hauria que visitar els centres educatius i les seves instal·lacions… mentre els diners públics continuen desviant-se a concerts amb centres privats, serà difícil que els centre públics puguen gaudir de les instal·lacions adients que potencien un ensenyament de qualitat i condicions higièniques mínimment acceptables… no és just que els diners públics es dilapiden pagant els extres escolars a les classes més benestants de la societat, mentre l´escola pública es va deixant de costat en una clara aposta per privatitzar i modelar ideològicament la futura ciutadània.