Bloc de l'Escola d'Estiu

Marranejant amb la plàstica

Albert — Thu, 05 Aug 2010 11:10:35 +0000

S
ant Joan, estiu i
“en martes y trece”
T
écniques plàstiques
(popularment “gorrinadetes”)

Advertència:
no és una programació, no té edat, els resultats són diversos,
inagotables, es poden repetir les vegades que vulgues , sempre són diferents,
també podem fer-les totes en el mateix treball, …

PINTAR SOBRE PLÀSTIC
Pintar sobre plàstic (l’acetato és car, millor les tapes de plàstic transparent
dels quaderns d’espiral) i estampar en un paper gros (150 o 200 gr. com a
mínim perquè les pintures sobretot les disoltes amb aigua necessiten empapar ,
si no arruguen el paper): podem fer-lo calcant un dibuix que ens agrade o
simplemente dibuixant amb aquarel·les líquides taques, línees … Si volem fer
un marge farem una marca rectangular, cuadrada amb cinta i estamparem el
paper damunt del plàstic. S’ha de fer rápid per evitar que es seque. Podem
rectificar amb un spray o jugant amb comptagotes i un poquet d’aigua.

FALS GRAVAT
Dibuixar amb llapis un dibuix que tinga zones amplies per a posar color de
témpera o acrílic (no pintar el llapis, deixar una xicoteta zona sense color)
Esperar que seque i després tapar TOT amb tinta xinesa. Esperar que seque
molt bé i al final llavar-lo arrossegant amb un fregall suaument, destacant les
parts que més interessen.
Aquesta tècnica s’ha de fer amb témpera o millor amb pintura acrílica perquè
l’aquarel·la desapareixeria amb l’aigua.
S’anomena de “fals gravat”.

PLANXAR CERES.
Tots els cursos sobre ceres Blanes (Manley) i solen estar trencades, sense
punta, brutes …
Podem aprofitar-les si les “planxem”.
Dues activitats:
1.- Fer un dibuix senzill i posar els trossets de ceres (o bé les desfem amb
unes tisores) damunt repartint-les i mesclant-les després amb cura de no
menejar, posem damunt un papel de la mateixa grandaria i amb una planxa a
temperatura mitjana la pasem suaument.
Si alcem i no ens agrada podem continuar.
2.- Pleguem una cartolina per la meitat i fem el mateix (posar els trossets de
cera) però de manera que l’interés està en aconseguir colors i mescles i la
simetria del final. Després de planxar-les alcem i podem veure el resultat per
Carrere (el greix de les ceres al calfar-se fa que el paper siga transparent, com
les taques d’oli en els papers).

BUFAR GOTES DE AQUAREL·LA LÍQUIDA.
Deixar caure sobre una cartolina gotes d’aquarel·la líquida i bufar amb palletes.
Podem tenir la intenció de fer un element, objecte, animal … o simplement
deixar que l’atzar ens emporte pel paper.

QUE NO QUEDE RES!
Quan s’acaba la sessió hem de replegar i moltes voltes sobra un poc de pintura
per allí i un poc de pintura per allà… crec que es molt recomanable proposar
que amb els dits pintem amb tot allò que ha sobrat i fer en les superficies del
tamany que siga des del més menut a la més gran alguns treballs lliures,
casuals, sense reflexió … acompanyats per la idea de que no quede res
(arrossegar el paper d’alumini, estampar els dits, mesclar les pintures …)
Els trossets de paper que han quedat pintats , junt amb altres cartolines, poden
servir-nos per fer tiretes finetes que col·locant-les damunt d’un cartró, cartolina,
o fons que tinga una textura diferent puga ser el fons d’una composición lliure.

MATERIALS
(RECOMANE ALGUNS MATERIALS I LA SEUA MARCA)
Pinzells (redons, plans, en línia, en punta, …) CRAYOLA, PELIKAN, ESKODA,
Ceres MANLEY, ceres PILOT GEL MARKER (recambiable, pots tenir el
depòsit i posar-li càrrega nova quan es gasta)
Témpera (colors primaris, més blanc i negre)
Acrílic (colors iguals) PEBEO
Paper per aquarel·la de 250 o 300 gr. GUARRO
Cartolines sense satinar (absorveixen molt més).

IDEES:
dignificar els materials i els resultats finals,
firmar,
evitar les respostes que igualen,
treballar el punt de vista,
la mirada del detall i de la globalitat,
del primer planol i del zoom,
els diferents resultats segons el fons
i les texturas o materials,
sempre valorar,
però … demanar el risc,
donar propostes díscoles …

Recomenem tenir sempre dibuixos,
models,
fotos,
reproduccions,
catàlegs d’exposicions, …
música i poemes.

Jornades de Tardor MRP Escola d’Estiu de les Terres del Sud

Albert — Tue, 20 Jul 2010 09:26:07 +0000

S’està carregant…

Formulari d’adhesió

Albert — Sun, 31 Jan 2010 20:05:07 +0000

S’està carregant…

Persones i institucions adherides

Plataforma per l’Ensenyament Públic d’Elx

Albert — Tue, 01 Dec 2009 23:39:16 +0000

Aquest bloc de la plataforma per l’ensenyament públic d’Elx està publicant tot un seguit de notícies al voltant de la situació de l’ensenyament públic a la nostra comarca.

Plataforma per l’Ensenyament Públic d’Elx Plataforma en Defensa de la Enseñanza Pública.

Premis Pep Sempere

Albert — Thu, 29 Oct 2009 10:14:30 +0000

Tornen a convocar-se els premis Pep Sempere de Literatura Infantil. full

Encuentro Estatal Menorca

Albert — Wed, 14 Oct 2009 16:27:11 +0000

S’han publicat a la web del MRP de Menorca les conferències de Vicenç Arnaiz “Infancias reales. Políticas posibles.” i la de Pere Alzina “Recordando a Ferrer i Guàrdia”.

Carta abierta a los maestros.

Albert — Mon, 05 Oct 2009 19:03:35 +0000

Carta abierta a los maestros · ELPAÍS.com.

Zapatero ens escriu. I què ens diu? Que vol fer un pacte per l’educació!

Ara sí que anirem bé!

Folcklor valencià a Panamà

Albert — Sun, 04 Oct 2009 20:10:22 +0000

Rómulo Castro i el Grupo Tuira. Veu convidada Pep Gimeno “Botifarra” .
Rómulo és nét d’una mestra valenciana republicana que es va exiliar.

Contaminació del riu Segura, sentència exemplar.

Albert — Sun, 04 Oct 2009 19:13:01 +0000

Encara que no ho pogueu creure, la informació que us adjuntem a sota és completament verídica. Hi ha sentències exemplars, esta és una d’elles: cal estar fotut i callat! Qui denúncia una evidència tan clara com la contaminació del Segura i posa noms i cognoms, ho paga car.

Os enviamos la nota de prensa que hemos remitido a los medios valorando la decisión del Tribunal Supremo de ratificar la imposición de las costas del proceso judicial por la contaminación del río Segura a los dos colectivos ecologistas que denunciamos la contaminación del río hace más de diez años. Todos los imputados fueron absueltos por la Audiencia de Elche y los únicos condenados (en costas) fuímos los ecologistas. Para poder pagar las costas hemos iniciado una campaña de captación de fondos mediante bonos de 3 euros y mediante aportaciones a la cuenta 2090 0237 33 0001226810 (CAM). Estamos estudiando si recurrimos al Constitucional una imposicion de costas que a todas luces es claramente injusta.

Si podéis contribuir con vuestra aportación, por pequeña que sea, y difundir este mensaje a todos vuestros contactos, os lo agradeceremos. En el cada vez más improbable caso de que no fuera necesario finalmente pagar las costas, el dinero recaudado se destinaría a un proyecto de recuperación ambiental ligado al río Segura, a sus humedales asociados y a la huerta tradicional, tal y como consta en el bono que os adjuntamos en formato pdf.

Saludos

Miguel Ángel Pavón

NOTA DE PRENSA CONJUNTA

ECOLOGISTAS EN ACCIÓN DEL PAÍS VALENCIANO

AMIGOS DE LOS HUMEDALES DELSUR DE ALICANTE (AHSA)

30 septiembre 2009

EL TRIBUNAL SUPREMO RECHAZA EL RECURSO DE CASACIÓN INTERPUESTO POR EL INSTITUTO DE DEFENSA DE ECOLOGISTAS EN ACCIÓN Y AMIGOS DE LOS HUMEDALES DEL SUR DE ALICANTE (CASO DE LA CONTAMINACIÓN DEL RÍO SEGURA) Y RATIFICA LA SENTENCIA DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE ALICANTE (SECCIÓN DE ELCHE) QUE CONDENABA EN COSTAS A LOS GRUPOS ECOLOGISTAS

ECOLOGISTAS EN ACCIÓN CONSIDERA INJUSTA ESTA SENTENCIA QUE NO VALORA EL IMPORTANTE TRABAJO DE LOS GRUPOS ECOLOGISTAS QUE DENUNCIARON LA SITUACIÓN DE CONTAMINACIÓN DEL RÍO SEGURA Y QUE TRAS LA ABSOLUCIÓN DE LOS IMPUTADOS SON LOS ÚNICOS CONDENADOS EN ESTE PROCESO JUDICIAL

Hay un principio ambiental que dice que “paga quien contamina”. En este caso pagará quien ha denunciado y quedarán sin condena alguna los contaminadores y quienes ampararon y permitieron desde la Administración la gravísima contaminación del Río Segura. Un caso que pasará a la negra historia judicial de ese Río, pues después de décadas de contaminación y vertidos ilegales no hay ninguna condena a los contaminadores y la única condena efectiva será a los grupos ecologistas que se atrevieron a denunciar la situación del Río Segura y llevaron hasta los Tribunales su acción.

La Sentencia del Tribunal Supremo del 7 de julio de 2009, y que ahora se ha hecho pública, ratifica la Sentencia de la Audiencia Provincial de Alicante (Sección Séptima de Elche) de diciembre de 2007 que absolvió a todos los imputados y que únicamente condenó al pago de las costas a los grupos ecologistas. Esta sentencia no valora adecuadamente que la acusación popular basó sus imputaciones en las conclusiones de la Jueza Instructora, instrucción que fue desautorizada por la Audiencia Provincial con diversos argumentos garantistas (anulación de pruebas por falta de procedimiento en la obtención de muestras por el Seprona, no presencia física de los empresarios en la toma de muestras, etc). Garantías que nunca tuvo el Río Segura. Además el Tribunal Supremo da por buena la afirmación de la Audiencia Provincial de que la Confederación Hidrográfica del Segura nada podía hacer, y que “No estaba en manos de la C.H.S. la posibilidad de paralizar los vertidos de las poblaciones”.

Nos encontramos ante una sentencia injusta que en nada favorece a los defensores del medio ambiente y que se ceba en la condena en costas de los mismos.

Ecologistas en Acción junto con Amigos de los Humedales del Sur de Alicante (AHSA) va a iniciar una recogida de fondos a través de la distribución de bonos de ayuda de 3 euros, para sufragar las costas, que valoramos en más de 16.000 euros. La suscripción de esos bonos que esperamos sea amplia demostrará a los Tribunales que a veces la justicia va por un camino y la voluntad popular por otro bien diferente. Se ha abierto además una cuenta para que cualquier persona o entidad pueda hacer una aportación económica: 2090 0237 33 0001226810 (CAM).

Carlos Arribas (Ecologistas en Accion del País Valenciano)

Miguel Ángel Pavón (Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, AHSA)

La grip de l´educació – Opinión – Levante-EMV

Albert — Wed, 23 Sep 2009 11:34:42 +0000

La grip de l´educació – Opinión – Levante-EMV.

La grip de l´educació

Josep Vicent Bataller i Ferrando

01:28

Comencem un nou curs escolar una vegada més amb vells problemes… l´administració educativa valenciana continua improvisant i incomplint compromisos: una any més moltes xiquetes i xiquets valencians continuaran estudiant en barracons, un any més l´oferta educativa en valencià continuarà sent insuficient, el plurilingüisme, lluny de plantejar-se de forma coherent i seriosa, continua improvisant-se a base d´ocurrències com Educació per a la Ciutadania o el «xinés mandarí», mentre continua mancant el professorat adient per a introduir l´anglès a l´educació infantil.
Per altra banda continuen els expedients a directors que creuen en quelcom tan obvi i bàsic com la llibertat de càtedra i l´autonomia educativa dels centres, en una clara caça de bruixes contra els elements més crítics davant el desgavell que propicia la majoria absoluta de l´actual govern valencià; per altra banda, en ple desplegament de la LLOE i de l´educació per competències (on per exemple una competència bàsica fonamental és la competència cívica i ciutadana, que és la que ens hauria de fer competents per a abordar situacions com aquestes des d´una perspectiva serena, crítica i responsable, el que ajudaria sens dubte a minimitzar els contagis i a evitar el col·lapsament dels serveis sanitaris), l´administració educativa valenciana no es capaç d´enllestir un mínim pla institucional de formació del professorat que garateisca un canvi real als centres i a les aules… i en mig d´aquest trist panorama sembla que no hi haja altre problema que el de la grip aviar…
Des del nostre modest plantejament, pensem que les coses s´estan sobre-dimensionant possiblement de manera intencionada per amagar altres problemes, necessitats i responsabilitats… i és que la por ha estat sempre la millor manera de mantenir a ratlla els moviments crítics i emancipadors per part del poble pla.
Entre altres, algunes raons que poden avalar aquesta hipòtesi serien els interessos de les multinacionals farmacèutiques (per exemple Roche i el Tamiflú), amb la «interessada» col·laboració d´altes esferes de decisió a nivell polític, la complicitat encoberta dels responsables polítics que tenen por a veure´s desbordats per la situació, o alguns «plumilles i tertulians» que a falta d´una major originalitat i o per interès econòmic, juguen el paper de la «veu de l´amo» aconvertint-se en caixa de ressonància mediàtica necessària.
Davant aquest panorama tan alarmista tal vegada cabria qüestionar-se que la famosa grip aviar a la que ens enfrontem des del 1999, ha estat més un bluf mediàtic que no pas un problema real de pandèmies… sense anar més lluny cal pensar que a l´hemisferi sud estan eixint de l´hivern i no hi ha hagut cap pandèmia ni cap situació que vaja més enllà del que suposa cada any la grip comuna.
La por a la mutació del virus N1H1 pot ser ens hauria de fer-nos pensar en la necessitat de tornar a un model més tradicional i natural de la higiene i de la medicina, tornant a models més coherents de convivència natural amb virus i bacteris que faciliten el desenvolupament del sistema immunològic de la persona de forma natural.
Finalment cal valorar que hi ha situacions de contagi molt difícils o impossibles de controlar (per exemple els diners), i quan hom insisteix tant en la conveniència de llavar-se les mans de forma freqüent, hi hauria que visitar els centres educatius i les seves instal·lacions… mentre els diners públics continuen desviant-se a concerts amb centres privats, serà difícil que els centre públics puguen gaudir de les instal·lacions adients que potencien un ensenyament de qualitat i condicions higièniques mínimment acceptables… no és just que els diners públics es dilapiden pagant els extres escolars a les classes més benestants de la societat, mentre l´escola pública es va deixant de costat en una clara aposta per privatitzar i modelar ideològicament la futura ciutadània.