RONIA, LA FILLA DEL BANDOLER/ RONIA,LA HIJA DEL BANDOLERO

Publicat el 8 febrer 2024 per Col·lectiu de Literatura

Ronia, la filla del bandoler./ Ronia, la hija del bandolero/

Ronja Rövardotter

Astrid Lindgren

I·lustració :K.Kondo.

Trad. cat : Ulla Ljungstrom/E.Rubio /A.Dueso,

Trad. cast : Ulla Ljungstrom/E.Rubio /A.Dueso,

ed Kokinos , 2022

(1ª Ed. en català : Ronja, la filla del bandoler)

Astrid Lindgren

I·lustració :Ilon Wikland

Trad. cat:Jordi Jané

Ed. Joventut, 1984

Una història escrita en 1981, publicada en català per editorial Juventud en 1984, i malauradament descatalogada. Aquesta edició, traduïda directament de l’original en suec per Jordi Jané i il·lustrada per Ilon Wikland, conté unes magnifiques i suggeridores il·lustracions.

Una nova edició en 2022, de l’editorial Kókinos, ens dona l’oportunitat de tornar-la a llegir o llegir per primera vegada.

Una edició acurada amb cartoné, un títol nominal i un subtítol que dóna informació del tema de la història i de la seua protagonista. La il·lustració a la coberta i contracoberta del bosc i el disseny de les lletres ens endinsen a l’espai on es desenvoluparà aquesta aventura.

Observant aquesta coberta apareix el primer aspecte xocant: què fa una xica japonesa, tipus Heidi i Marcos, en un bosc suec i en una història escrita per la gran Lindgren, creadora de Pippi Calcesllargues?

L’editorial afegeix les il·lustracions de Katsuya Kondo possiblement amb la intenció de fer el llibre més atractiu; però, en realitat aporten molt poc, no són necessàries per a entendre la història; pot ser donen idea del pas del temps encara que li falte claredat.

Pel que fa al text, utilitza un llenguatge molt ric i acurat, farcit de comparacions i enumeracions. Amb grans dosis d’humor i ironia.

El personatge de la Ronia és rebel com la Pippi, independent, amb pensament propi, diferent a la família de bandolers que l’envolta i empàtica, mediadora del conflicte que hi ha entre les dues bandes de bandolers a la muntanya dels Mattis i al bosc dels Borka.

Ronia es troba en una etapa de trencament dels llaços familiars, especialment amb el pare. És el moment de recerca d’altres relacions diferents a les familiars. Moment d’oposició, de transgressió. Això sí, en aquest procés de creixement no està sola, conta amb la complicitat d’una mare, Lovis, comprensiva i encoratjadora i un bandoler, l’Skalle-Per, que fa d’auxiliar, d’un paper d’avi. Ronia s’ha d’enfrontar a la mort de l’Skalle-Per, una terrible situació que també l’ajuda a madurar; desapareix l’auxiliar perquè ja no el necessita.

A més més, juntament amb Ronia, està Birk que viu el mateix procés i en una mescla d’amistat i primer enamorament, creixen alhora.

Àstrid Lindgren controla molt bé els elements de l’aventura i sap que el bosc és un espai imprescindible per a ella, el bosc de Rínxols d’or, de Caputxeta vermella, és on buscar la seua identitat. Un bosc paregut al de la seua infantesa, a eixe món perdut que va descriure l’autora.

El bosc també és un indret natural on l’autora desenvolupa tot tipus de sensacions olfactives, visuals … sensorials i afegeix les imaginatives, personatges dels contes viuen en ella: gnoms culs grossos, nans grissos, trolls de tenebres, els éssers de l’inframón i les harpies. Són els personatges uns bons i altres dolents que faran de l’aventura quelcom meravellós i atractiu.

Una tesi molt clara que defensa el paper de la infantesa, representats per Ronia i Birk, la seua mirada neta i crítica contra els comportaments dels adults. Una manera de mirar la infància, lluny de qualsevol estereotip. Un llibre imprescindible.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en desembre 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ronia,la filla del bandoler/Ronia la hija del bandolero | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

XVII EDICIÓ PREMI PEP SEMPERE

Publicat el 30 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

PREMIO PEP SEMPERE XVII-6

Publicat dins de a.- Premi Literari " Pep Sempere", RECORDAR es volver a pasar por el corazón, XVII EDICIÓ PREMI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

El famosíssim catàleg de Walker Dawn/ El sorprendente catálogo de Walker Dawn/

Publicat el 14 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

El famosíssim catàleg de Walker Dawn/ El sorprendente catálogo de Walker Dawn/I (l rinomato catalogo Walker & Dawn Ed.Mondadori,2017)

Davide Morosinotto

Carles Biosca (trad. Cat.)

Manel Marti (trad.Cast.)

Ed.Viena, 2020

Ed.Destino, 2018

Narra les aventures de quatre amics, l’Eddie, en Te trois, la Julie i en Tit i totes les incidències que visqueren arran d’una compra feta per correu a través del Famosíssim Catàleg de Walker & Dawn.

Quan arriba el paquet, no conté el que esperaven, sinó un rellotge de ferroviari espatllat. Així que decideixen emprendre un viatge fins a les oficines de la companyia, a Chicago, per tornar-lo i recuperar el seu encàrrec.

Està narrada des de diferents punts de vista : La veu de l’Eddie, amb les seves descripcions poètiques; La de Julie, forta, intel·ligent i decidida malgrat el seu passat dur i la seva cuirassa impenetrable. Juntament al Te Trois i el Tit aprendran a jugar amb les cartes que tenen, a lluitar pel que més estimen, a viure sense por,i a no donar-se mai per vençuts.

És una novel:la de creixement i el riu apareix com a metàfora d’aquest procés.

Escrita per Davide Morosinotto (Camposanpiero, 1980) ha sigut recentment traduïda al català per Carles Biosca (Viena Edicions). La seva publicació en Itàlia, en 2017,va ser tot un èxit i va guanyar diversos premis:

Premi Andersen 2017 a Itàlia

XXVI Premi dels Llibreters Italians

al Millor Llibre per a Joves

XXI Premi Frignano de narrativa per a joves

Les il·lustracions, en una relació simètrica i Intensificadora amb el text, conten el context històric en que es narra la història: al·lusions al tren, al vaixell de vapor, als anuncis publicitaris de l’època …

Una edició molt acurada de cartró amb una coberta i contracoberta atractiva combinant els colors complementaris roig-verd amb el negre dibuix de ploma i una tipografia variada. Unes guardes en blanc i negre amb els productes que es pot demanar a la fàbrica Walker Dawn.

Cal tenir en compte que aquesta història està ambientada en una època passada. El consum d’alcohol i tabac per part de menors, els jocs d’atzar, les al·lusions a la raça o al sexe i la resta de coses escandaloses que llegireu en aquestes pàgines són un reflex de la sensibilitat dels anys en què transcorren els fets i podrien ferir la sensibilitat dels xiquets moderns i responsables.

D’altra banda, Morosinotto parla de la desigualtat social, l’explotació infantil, la falta d’escrúpols (entre moltes altres coses) i fa un breu però punyent retrat de la societat americana de principis del segle XX.

I els nostres protagonistes, per exemple, desaproven la segregació racial, i a la història apareixen dones extraordinàries que aconsegueixen fer-se un lloc en un món d’homes.

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

COMENTAT EN DESEMBRE 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El famosíssim catàleg de WD/El sorprendente catálogo de WD | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

UN NIÑO,UN PERRO Y UNA RANA

Publicat el 14 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

Un niño, un perro y una rana. (1967)

Mercer Mayer

Editorial Cuatro Azules. Segona edició 2010

Aquest és el primer llibre d’una sèrie de sis. Va ser un dels primers títols d’aquest gènere sense paraules. Llibres silenciosos que deixen lliure la imaginació i la interpretació. Són els lectors qui posen veu a la història.

L’autor Mercer Mayer és molt conegut per la seua obra Una pesadilla en mi armario.

Com diu Teresa Duran: la lectura atenta de la imatge i l’esforç que comporta desxifrar i interpretar un àlbum sense paraules aportarà uns coneixements molt profitosos que podran aplicar-se a la lectura d’àlbums amb text i llibres il·lustrats en els que, a pesar de que la imatge comença a considerar-se cada vegada més, esta queda encara reclosa a un segon pla sotmesa a la supremacia del text

Per tant la força del llibre radica en la qualitat del dibuix, el ritme i la composició. Seqüenciació molt clara. Il·lustracions senzilles però molt expressives i dinàmiques. S’expressen a través de les mirades, gestos i postures dels tres personatges nen-gos-granota.

La història: un nen amb un poal en una mà i en l’altra una xarxa per a pescar amb el seu gos sincronitzats quan caminen mirant al front. Quan veuen la granota corren per a atrapar-la però ensopeguen i cauen a l’aigua on s’estableix un cert joc amb la granota. El nen i el gos tornen a casa

I aquí és on l’autor ens sorprèn, la granota queda decebuda i trista i serà protagonista seguint les petjades (il·lustració a doble pàgina) fins la casa, que se’ns mostra amb la perspectiva de la porta oberta del bany on són el nen i el gos a la banyera, amb cara de sorpresa. El final la complicitat dels tres protagonistes a la banyera.

A destacar l’absència de l’adult i mostrar el cos nu del nen.

De format petit, adient per a les mans petites, per a portar a la butxaca, al llit …i poder llegir en qualsevol moment.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en Novembre 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un niño,un perro y una rana | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA MEITAT EVANESCENT/LA MITAD EVANESCENTE

Publicat el 14 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

La meitat evanescent / La mitad evanescente

Brit Bennett

Trad. Cat: Marc Rubió

Trad. Cast: Carlos Milla

Ed.Periscopi, 2021/Ed.Random House, 2021

Narra la història de dues bessones, Desiree i Stella Vignes, viuen a Mallard, poble situat a l’estat de Louisiana on els seus habitants són majoritàriament d’ètnia negra i altres amb la tonalitat de pell més clara. Elles als setze anys deixen d’anar a l’escola, se’n van del poble, viatgen a Nova Orleans i comencen a treballar. A partir d’ací cadascuna pren un camí diferent. Mentre Desirée al poc temps pensa en la possibilitat de tornar al poble, Stella té clar que vol quedar-se. Un dia li deixa una nota a la seua germana “Ho sent bonica, però haig de fer el meu camí”.

Stella renuncia a la seua ètnia, vol tindre una identitat nova com a dona blanca, coneix al seu home Blake Sanders, estudia, va a la universitat i viu en una comunitat privilegiada de Califòrnia; en canvi Desiree assumeix la seua negritud, es casa, té una filla, Jude però torna a Mallard degut al maltractament del seu marit. Aquest contracta al detectiu Early que investiga on està Stella. Desiree s’enamora d’Early, decideixen viure junts amb Jude.

L’autora fa un salt temporal en la història on les filles ,Jude, filla de Desiree i Kennedy, filla de Stella, seran les protagonistes. Cadascuna d’elles afronta de manera diferent la seua vida segons l’actitud de les seues mares. Jude és lluitadora, reivindicativa pel seu color i el seu futur, empàtica ajudant a la seua companya trans Reese a realitzar el pas a home; en canvi Kennedy té dificultats per tindre un treball com actriu, es baralla amb la seua mare perquè aquesta no accepta que la seua filla tinga eixa professió. D’aquesta manera Bennett manifesta les típiques expectatives dels pares respecte les filles i fills i la necessitat de posar distància amb la mare.

També exposa que hi ha persones que basen la seua vida en la mentira i en els secrets, com el personatge de Stella que no vol relacionar-se amb les persones de color, menteix a tothom amagant el seu color, fins i tot a la seua filla perquè no vol perdre els seus privilegis, la seua posició social; però Kennedy, la seua filla s’entera que és una mentidera. A partir d’ací s’estableix una relació entre les dues cosines, Jude i Kennedy.

Brit Bennett a través del personatge de Stella expressa el remordiment i la culpa que tenen determinades persones comportant-se de manera freda i egoista com Stella quan va a Mallard, veu a la seua mare amb Alzheimer, observa els pocs diners que tenen per a viure; aleshores li dona a Early el seu anell amb un diamant perquè el venga, se’n torna a la seua casa per continuar amb la seua vida.

L’autora acaba la història amb la mort de la iaia, Adèle Vignes: un final on apareix la frustració per l’absència de Stella al soterrament de la seua mare; i amb Jude i Reese que estan al riu, ací Bennett mostra una metàfora vital, la necessitat de continuar la vida oblidant no sabem què.

Bennett diu: “Mallard va sorgir d‘una història que m’explicava la meua mare sobre un poble obsessionat pel to de pell dels seus habitants. Aquest poble no existeix al mapa, me’l vaig haver d’inventar”.

El relat tracta del que marca d’on venim, de la nostra procedència, del nostre creixement personal i de com influeixen les decisions que prenem en la nostra vida.

Personatges molt ben construïts en els que l’autora reflexiona no sols sobre l’ètnia, sinó també sobre la identitat.

L’autora mostra el comportament dels personatges però no els jutja.

Aquesta extraordinària novel·la és la segona de Bennett, jove escriptora afroamericana.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Novembre 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La meitat evanescent/la mitad evanescente | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

AFORTUNADAMENT/AFORTUNADAMENTE

Publicat el 14 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

Afortunadament/ Afortunadamente

Remy Charlip (text i il·lustració)

Ed. Lata de sal

Afortunadament és un àlbum sobre l’oportunitat, sobre la casualitat, sobre la vida, que tanca una porta i obre una finestra. Si no passa una cosa, passarà una altra que no té perquè ser dolenta, és només una oportunitat per a continuar un camí, sortejant entrebancs. El que importa és donar una solució bonica a la vida.

És un llibre il·lustrat amb una curiosa estructura: cada doble pàgina (i en té denou) planteja una situació a les lectores i lectors i col·loca Nes, el protagonista, en un trànsit, en un moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important. Aquest canvi de vegades és una sort i d’altres és una dissort, per això cada doble pàgina comença amb un Afortunadamente… o Desgraciadamente…Nes es va escapolint de l’entremaliat atzar, l’altre protagonista d’aquesta història. No pot evitar que el paracaigudes tinga un forat, ni tampoc caure en un oceà ple de taurons, ni arribar a una illa plena de tigres. Tot i que fa el que pot, nadar i córrer molt ràpidament, excavar molt bé… la vida està plena de riscos inevitables.

És un llibre sobre la resiliència. És bo sospitar que a la vida tindrem dificultats, és important entendre que la nostra actitud coratjosa ens ajudarà a enfrontar-nos però també és important saber que l’infortuni, de vegades, també és inherent a l’ésser humà. Això ens prepara per a acceptar la frustració i arriscar-nos a viure amb plenitud i consciència.

Convida a generar hipòtesis, a resoldre cada situació (que és gairebé un enigma), un envit temptador a la intel·ligència i la fantasia de la lectora i el lector.

Les imatges també constitueixen un element narratiu que dona moviment d’esquerra-dreta i de dalt-baix amb un zoom que ens apropa o allunya allò que passa donant lloc a plans generals i detalls. Acompanyen el joc Afortunadament/Dissortadament jugant amb l’alternança entre una doble pàgina a tot color i una altra amb escala de grisos.

Comença amb una llegenda a les guardes amb una ressenya de les coses que van passar l’any 64, que és l’any en què Remy Charlip va escriure aquest llibre. L’autor, escriptor, il·lustrador, director de teatre, dissenyador de vestuari, professor… es va definir a sí mateix com a “un esperit lliure”.

Edat recomanada: A partir de 8-9 anys.

Comentat en Novembre 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Afortunadament / Afortunadamente | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

EL VESTIT DE TANT SE VAL/EL TRAJE DE LO QUE NO IMPORTA

Publicat el 13 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

El vestit de tan se val/ El traje de lo que no importa

Sylvia Plath (text)

Il·lustració : Rocío Martínez

(Trad.cat): Hara Kraan

(trad.cast): Xesus Fraga

Ed. Nórdica,2021

És una divertida història, on el primer que ens crida l’atenció és el seu títol, una miqueta enrevessat, però atractiu al mateix temps.

El protagonista de la història és el xicotet de set germans, com ocorre en els contes de tradició oral. És l’oblidat. Rep el que no vol ningú, i és l’únic de tot el poble que no té vestit, i somia el que faria si ell tinguera un.

L’autora juga amb els nombres màgics de la literatura, el tres (tres lletres per al seu nom abreujat, Max, el seu cognom, Nix, la muntanya tenia tres cimeres …, i el set ( son set germans, ell és el que fa set i té set anys)

Un dia apareix un paquet que no saben a quin membre de la família va destinat perquè el nom s’ha esborrat, ni qui l’envia i, a partir d’eixe moment, comença, cadascun, a descriure que podria haver dintre, somiant en alguna cosa que li agradaria.

En obrir-lo veuen un vestit magnífic,… per a qui serà? Per ordre, començant pel pare, i fins arribar a Max, tothom el vol per les qualitats que li troba, però tothom acaba desistint perquè pesa més el possible rebuig que puga produir en la gent del voltant.

Fins que li arriba el torn a Max. Tots estan d’acord que siga per a ell, ja que no té vestit encara. La seua resposta és clara, se’l posarà: “hui, demà i passat”,

Es posa el vestit perquè vol, desmuntant les efímeres excuses dels seus germans i adduint el seu propi criteri, sense perdre la seua identitat i sense deixar-se influir per ningú, i convertint en aspectes positius tot allò que els germans qualificaven de negatiu.

El llibre per la seua estructura es presta a la seua lectura o narració en veu alta, ja que conté nombroses enumeracions: accions, noms, personatges, animals, vestits, descripcions … donant informació i seguretat.

Tot això amb els ingredients de sorpresa, color (poc freqüent), humor i acció trepidant, com podem veure en la costura, “en un plis plas”, en set ocasions.

Destaquem les il·lustracions de Rocío Martínez, inclusives, acolorides, expressives, amb multitud de detalls, amb diferents perspectives, que parlen per si soles …, però considerem que hi ha una desajustada relació text-il·lustració, les pàgines mereixen una altra disposició i un altre format (de majors dimensions).

Malgrat compartir la tesi del llibre respecte a valorar la formació de la identitat i criteri propi davant la resta de la societat. I mostrar-lo de una manera poètica, des de la tradició oral i amb humor, no podem recomanar-lo per la quantitat d’errors tant tipogràfics (en la versió catalana) com la mala composició-maquetació del llibre (en les dues versions, català i castellà) i, des d’ací, demanar a l’editorial que esmene els errors. Editorial que es caracteritza per la seua cura i qualitat.

NO RECOMANAT

COMENTAT EN OCTUBRE 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El vestit de tant se val/El traje delo que no importa | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

FAULES POÈTIQUES

Publicat el 13 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

Faules poètiques.

Homs, Montse (text)

Domènech, Laia (il.lustració)

Kalandraka, 2022

Tu, sí tu, possible persona candidata a ser lectora d’aquest llibre, et trobaràs amb un títol compost per dues paraules. Ah! Les paraules! què diuen les paraules?: faules, poètiques. Elles ens transporten a la tradició escrita, a la nostra infantesa.

Per què faules? Perquè els protagonistes són animals de “tota mena de pèl i tota classe de plomes”, grans i petits, habitants de terra, aigua i aire que representen qualitats humanes: el gall busca la seua identitat, el pit-roig la tristesa, el dofí la fantasia, la cigonya no vol perdre la seua fama, el lleó desitjant la calma, la formiga i la seua constància al treball. Un total de 54 animals distribuïts al llarg de les pàgines del llibre sense un ordre determinat, sinó col·locats d’una manera atzarosa.
Tanmateix, juntament amb el títol, apareixen els noms de l’escriptora i la il·lustradora, “mera anècdota que se suma al llistat dels iniciadors de les faules com ara Isop, Fedre, la Fontaine, Samaniego” fins arribar a Monterroso o Grassa Toro.

Per què poètiques? Perquè llegint l’índex, la poeticitat ens sorprèn deixant-nos clar el projecte poètic de l’autora Montse Homs i la seua capacitat de crear imatges: arpegis de tarda, l’hora foscant, en clau de lluna … Cal reconèixer, però, que els poemes que conformen el llibre són desiguals, arriscats deixant de costat allò poètic en la forma per centrar-se en el significat, combinant versos sense rima, utilitzant la primera persona i jugant amb diferents estratègies com ara: diàlegs, preguntes respostes, anàfores …

A més a més de les paraules, estructures i recursos poètics, ens trobem la gratitud a altres poetes a través de fragments dels seus poemes com ara Pere Quart (com un arbre rabent/ arrelat dins el vent), Mary Oliver (l’ocell roig venia tot l’hivern/ i esperonava el paisatge/ com res més ho hauria pogut fer), Billy Collins i Peter Handke (durada, la meua calma/ durada, el meu lloc de repòs).

Les il·lustracions de Laia Domènech aconsegueixen embellir el format del llibre a base d’aquarel·les de colors terrosos, tènues, que ocupen la pàgina. La il·lustradora aporta una visió gràfica que conviu harmoniosament amb el text.


Així doncs, la nostra tasca de recomanació està acabada; teua serà la decisió de llegir el llibre, d’identificar-te o no en aquells comportaments que els poemes ens descobreixen. De tu depén persona lectora que el llibre parle o calle per sempre; no cal llegir-lo si no ho desitges.

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Faules Poètiques | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

JEFFERSON

Publicat el 13 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

JEFFERSON (cat)

Jean-Claude Mourlevat

Il.lustrat Antoine Ronzon

Traduït Oriol Vaqué Sanchez

Ed.Nórdica, 2021

JEFFERSON (cast)

Jean-Claude Mourlevat

Il.lustrat Antoine Ronzon

Traduït Delfín G. Marcos

Ed.Nórdica,2020

Jefferson és un estudiant de Geografia, i Gilbert, el seu amic i company d’aventures, és un tècnic de calefacció. 

Són protagonistes, junt a altres personatges, d’aquesta novel.la amb trama detectivesca, on el delicte és un assassinat.

 Jefferson, després de convertir-se en sospitós, ha d’amagar-se, s’enamora, viatja, es posa en perill,… 

En definitiva, una trama policíaca on al final descobrim al culpable.

Res haguera segut nou, si no és perquè Jefferson és un eriçó i Gilbert, amic pintoresc i amb un marcat i contrastat caràcter, un porquet. Una dualitat que funciona perfectament i que destil·la estima i col·laboració.

El món dels animals està al costat del món dels humans i es representa als primers com intel·ligents i solidaris i als humans com presumptuosos i babaus. 

És un joc d’espills que vindrà molt bé a la clau d’humor que trobem al llibre i a la possible interpretació d’aquesta “comèdia policíaca”.

En un primer moment, aquesta sorpresa, ens hauria de fer pensar que la narració es veu forçada, però no és així, es llig amb interès i la lectura és fluida perquè l’estructura temporal és lineal i la tensió narrativa, característica de les novel.les policíaques, es manté fins el final. 

És una ficció on es denuncia el tracte que se li dona als animals i ens fa reflexionar sobre el veganisme.

Una reflexió matisada per l’humor que l’autor francès manté durant tot el relat.

La credibilitat en la ficció és absolutament necessària per a que és done el pacte entre la persona lectora i la narració.

No sempre està tot escrit sobre els temes clàssics i ací ens trobem un llibre que aporta al misteri, a l’ecologia, al amor i a l’humor, un plantejament diferent, divertit i al mateix temps versemblant.

Les il·lustracions són clàssiques en un llibre d’aquestes característiques, en blanc i negre, amb dibuixos a llapis, i contextualitzades al relat.

Una escriptura de qualitat que va aconseguir el premi Astrid Lindgren de 2021 (la primera vegada que va ser premiat un autor francès), i el premi del Consell Català del Llibre infantil i juvenil de 2022.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Octubre 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jefferson | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ON VA AQUESTA GENT?/¿A DÓNDE VA ESTA GENTE?

Publicat el 13 gener 2024 per Col·lectiu de Literatura

On va aquesta gent/ ¿A dónde va esta gente?

López Pampló, Gonçal i Parreño, Fran (text)

Parreño, Fran (il.lustrador)

Edicions Bromera, 2021

Quan els nazis van venir a

buscar els comunistes,

vaig guardar silenci

perquè jo no era comunista.

(…)

Quan van venir a

buscar els sindicalistes

no vaig protestar

perquè jo no era sindicalista

(…)

Quan van venir a buscar-me…

Martin Niemöller

Aquest àlbum, precisament, evidencia les nefastes conseqüències del silenci i la indiferència davant els problemes que afecten a la gent.

A partir d’una idea de Gonçal López-Pampló, director literari d’Edicions Bromera, Fran Parreño (Alcoi, 1981) il·lustra i escriu On va aquesta gent? inspirant-se en el famós text del pastor luterà Martin Niemöller(Alemanya 1892-1984).

Les excel·lents imatges de Parreño desenvolupen una història ètica i política d’una vigència esgarrifadora.

La coberta i la contracoberta, que podem mirar com una doble pàgina, centra, de manera molt encertada, la idea nuclear del relat: gent dirigint-se no sabem on en un sentit i un personatge, distingit amb una gorra roja, caminant en sentit contrari.

Per una altra banda, aquest home se’ns mostra aliè i desinteressat pel que està veient, pel que està passant al seu voltant.

Després, ja en l’interior, en format de doble pàgina, que a soles s’interromp amb un espectacular desplegable, Parreño crea un poderós discurs plàstic que descriu la trajectòria física i mental de l’home que torna de la feina i contempla, immutable, persones que fugen de la guerra i la violència militar.

Però el procés de persecució a la població continua inaturable fins el moment en que les lectores comprenen que el destí col·lectiu és inseparable del destí individual i que la lluita solidària contra el mal és l’única possibilitat de salvació.

Doncs, aquesta és la tesi que Fran Parreño ens transmet en un acuradíssim discurs gràfic, amb imatges que recorden atmosferes com la de De Chirico o l’estètica d’Innocenti.

Per últim, destacar el tractament del color, sàviament utilitzat des de la lluminositat dels blaus i els verds fins la foscor dels marrons, els ocres i els grisos que ens envolten fins la fatal resolució de la història.

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, On va aquesta gent?/¿A dónde va esta gente? | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari