100 anys de Valor

RAONS  PER  A  RECORDAR *  A  ENRIC  VALOR

Volem que cada rondalla deixe grans de sucre als vostres llavis…

Perquè les velletes de Penya Roja, mantenidores del foc de l’oralitat, bruixes i encisadores, així ens ho demanen i més val fer-les cas ja que si no ens trauran de polleguera.Per a tindre presents a Comencilda, Secundina i Acabilda i no acabar com el príncep desmemoriat, que si perdem la memòria …. ai!! quin despropòsit!  Per a conjurar al dimoni fumador i poder fumar sense sentir-nos culpables o enviar el tabac a porgar fum i no empaitar més el dimoni.

Per l’amor de les tres taronges o per desamor o per frustració o perquè ens ha tocat l’amor propi. Per buscar els guants de la felicitat i poder ser feliços o continuar sent l’infeliç que sempre hem segut. Encara que per aconseguir-ho hagen d’aventurar-nos al castell d’entorn i no retorn, per a, sense fer-nos castells, llançar el guant al gegant del romaní i patir les emocions de l’envejós d’Alcalà; encara que, com sabreu, no interessa jugar amb foc i eixir cremat, les paraules s’enlairen al vent i ací només queda el silenci.

Perquè estimem les mares i la seua saviesa amb la que han transmès  la  tradició oral. Perquè a les rondalles hem trobat moltes mares,  la mare dels peixos i també  la mare del xiquet que va néixer de peus. Però, com no volem treure’ns de mare ni sortir de mare i necessitem, en canvi, tornar les aigües a la mare, anem a tallar en curt i deixar la festa en pau.

Perquè no estimem el rei Astoret i sí confiem en el poder del poble:  del llenyater de Fortaleny, del ferrer de Bélgida i del protagonista de la llegenda del palleter. Per a no necessitar rei que ens governe ni papa que ens excomuniqui; perquè cap rei ens resulta bon mosso. Perquè no ens agrada  tenir les orelles a cal ferrer; però sí fer feix de tota llenya.

Perquè ens veiem reflectits, quan escoltem o llegim, en els personatges de l’abella, del pollastre de les festes, del mig pollet i del de la crida de la rabosa. Perquè representen les nostres emocions, els nostres sentiments, les nostres actituds davant de la vida, dels conflictes, de l’amor i de la mort. Perquè no consentirem que aquestes rondalles siguen donades per mortes; si més no, treballarem per que tornen de mort a vida.

Per les rondalles, perquè els somnis no caben en cap urna, però podem somiar amb les històries que les paraules han anat creant i recreant. Perquè les boques que han creat aquestes, a soles podran ser callades amb besos.

I, sobretot,  per fer valer el VALOR  d’un escriptor anomenat ENRIC.

No oblideu besar-vos per descobrir la dolçor que deixa cada rondalla en els vostres llavis.

.

COLIJ PEP SEMPERE

*Del llatí re-cordis que significa tornar a passar pel cor.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Centenari Enric Valor, ESTAR A L'AGUAIT i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.