Hagamos caso al tigre

Ana Merino

Anaya. Sopa de libros, 2010

 

 

És un llibre menor de poesia per a infants.

  • Voleu dir que no té ritme?

  • No, no. Té un ritme, que sense atrapar-te, permet una lectura àgil, traspua una lleugera musicalitat.
  • Ah! Ja sé, segur que no té rima…

  • Sí que té. La seua rima no s’ajusta a la rima consonant en la que habiten els nens i nenes; però podria valorar- se com eufònica i complidora de la seua funció prosòdica.

  • Pot ser els personatges siguen llunyans?

  • No, clar que no. Són animals coneguts i estimats pels infants; són éssers fantàstics i monstres quotidians, certament atractius.

  • Ja està! L’ humor no apareix, veritat?

  • L’ humor no és la tònica general de tots els poemes, però aquest registre apareix en petites dosis.

  • Doncs, aleshores, perquè no el recomaneu?

  • Moltes raons de pes no tenim. Trobem a faltar, en canvi, la capacitat d’emocionar, de seduir, no trobem el fil de complicitat amb les lectores, no fa aportacions noves … No és molt ni poc; és un llibre frontera que pot estar a les biblioteques o no.

Comentat en juny 2011

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Hagamos caso al tigre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.