|
Gabriel
Janer
Manila
Ed. La Galera, 2010 Premi Joaquim Ruyra de Narrativa en 2009.
|
|
L’autor diu al final del llibre : “No és tan important el que va viure, sinó el que va creure que vivia. Potser , la imaginació va salvar‐lo de la solitud. Mentre, jugava amb els llops i es deixava guiar per una serp” (p.162) La història que conta el llibre és real i està narrada en primera persona per Marcos, el protagonista. De la seva mà, amb un llenguatge descriptiu i de frases curtes, ens endinsem en la seva vida: què pensa, què fa, què desitja, com sobreviu : .‐ al bosc: “vaig adaptar‐me a aquella vida. Sentia que podia fer allò que volia. I va arribar un dia en què vaig començar a entendre’m amb els animals. No és tan difícil com entendre’s amb els home”s (p.32). .‐ a la societat: “Em tenen per salvatge i el meu treball és clandestí, mà d’obra barata”(p.151) Ara fa 30 anys de la tesi doctoral de Janer Manila on contava la història de Marcos. D’ella han sorgit ( a més d’una pel·lícula) dues històries molt diferents : El salvatge, d’Antoni García Llorca i He jugat amb els llops , del propi Janer Manila. Paga la pena llegir‐les. RECOMANAT: A partir de 14‐15 anys. Comentat en gener 2011 |
|
