Mi padre.
Toon Tellegen.
Ed. Siruela, 2005
Discurs inacabable de Josep, un xiquet que suposem d’uns cinc anys, parlant de son pare , eixe gran ídol sense fissures;
Fantasieig constant sobre un pare omnipotent, que ho pot tot.
Ironia; humor; Recorda al petit Nicolàs.
” Y si tiras un bandido al agua, debes lanzarle de forma que rebote sobre ella: le coges por los pies y le tiras dándole vueltas. Así le puedes tirar.( pàg 13)”
” Mi padre estaba enfadado. Le salían chispas por los ojos y la mesa y las sillas se incendiaron. ( pàg. 36)”
No hi ha història , sinó una acumulació de disbarats sobre el pare. No és una narració lineal. L’autor escriu amb la veu del xiquet, frases curtes, inacabades, amb absència d’adjectius.
Manté la tensió tot el llibre, amb un final sorprenent , que ens ajuda a entendre el motiu real de tot el discurs.
Recomanat a partir de 10-11 anys
Comentat en FEBRER 2014
