Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona / 24 horas en la vida de una mujer.
Stefan Zweig.
Quaderns Crema, 1996 / El Acantilado, 2001
“Una joia més de Zweig. El debat de fons té a veure amb la capacitat i la legitimitat de canviar de vida, amb el dret de donar-nos una segona oportunitat, d’esborrar-ho tot i tornar a començar”. Ignasi Aragay, Diari Ara,
Apassionant . Un conte dins altre conte . Tan curt com intens.
L’autor ens dona la visió d’una dona, i es posiciona per la llibertat i per un comportament en contra dels convencionalismes socials.
(…) La Llei decideix segurament sobre aquestes coses amb més severitat que no pas jo. Ella té el deure de protegir despietadament els costums establerts i les convencions generals: això l’obliga a jutjar, i no a disculpar. Però jo, com a individu, no veig per què haig d’adoptar el paper de jutge: m’estimo més ser defensor. Personalment, em causa més satisfacció comprendre les homes que jutjar-los.(Pàg. 18)
La narradora i protagonista reflexiona sobre els instints i els prejudicis de l’espècie humana (sobretot en la societat de l’època):
(…) després de la mort del meu marit, havia renunciat del tot a la vida. No podia tenir els fills amb mi, jo mateixa no em tenia cap estima, i una vida així, sense una finalitat determinada, és un error.(Pàg. 69)
No hauria preguntat ni on ni per quant de temps, ni hauria donat un cop d’ull enrere per veure la meva vida anterior… Hauria sacrificat els meus diners, el meu nom, el meu patrimoni, el meu honor, per aquell home… Hauria anat a pidolar i probablement no hi ha al món cap baixesa que no hagués fer per ell. Tot allò que anomenem pudor o respectabilitat entre els homes, ho hauria llançat lluny de mi si ell, tan sols amb una paraula, amb un gest, hagués intentat prendre’m…(Pàg. 88)
Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en Desembre de 2014
