ALLÀ FORA / AL OTRO LADO

allafora

ALLÁ FÓRA / AL OTRO LADO

Maurice Sendak

Kalandraka, 2015

És bàsicament la història de la meva germana i jo”, ha dit Sendak sobre aquesta obra. “Ella és l’Ida i el seu enuig per haver de fer-se càrrec de mi. Insinuar això en un llibre per a nens resulta dur perquè hi ha un concepte erroni d’allò que és un llibre infantil, el que ha de contenir i el que no. En essència, la idea és que siguin sans, divertits, enginyosos i optimistes; que no mostrin les petites misèries de la vida real. Però jo recordo com era la vida real i no sabia sobre quina altra cosa podia escriure.

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/books/dossiers/Alla-fora-Cat.pdf

Publicat en 1981,és el tercer llibre de la trilogia , conjuntament amb Allà on viuen els monstres ( 1963) i La cuina de nit ( 1970) .

Paral·lelisme amb el llibre Allà on viuen els monstres: follets/monstres, viatge en vaixell / viatge volant, monstres / follets encantats, i mateixa estructura : conflicte, viatge, enfrontament, tornada.

El títol fa referència al món dels somnis i la volta a la realitat. Les finestres fan referència al que hi ha fora, representen els perills que pots trobar. Són la frontera entre la realitat i la fantasia.

Presenta un món oníric i ple de la simbologia dels contes de fades : el conflicte, el viatge, les proves, l’objecte màgic i el camí de tornada a casa.

Món i símbols en transformació, com és el vaixell, el viatge del pare, que apareix en totes les imatges i que va canviant segons els estats d’ànim al mateix temps que les plantes de la finestra i de damunt de la taula.

És un llibre exigent. Apareixen les pors.

És l’únic àlbum de la trilogia on la protagonista és femenina. La mare és un personatge secundari, en canvi la presència del pare, a pesar de l’absència física i real, és omnipresent al llarg de tot el llibre.

La protagonista Ida viatja pels aires a buscar una pèrdua. Un viatge en el que ha de superar una prova, enfrontar-se als follets per salvar a la seua germana. Per vèncer-los necessita d’un objecte màgic, la trompa que els encanta en un ball endimoniat que ens recorda al Violí màgic de Yosa de Janosch o al conte popular la flauta encantada de Grimm o Almodóvar.

Els follets convertits en nens i nenes iguals a la germaneta raptada ens recorden els nanets dels contes, que representen la fase pre-edípica, no volen crèixer; per això, la protagonista els allunya per a poder avançar a una fase més madura.

Amb les seues il·lustracions, l’autor aporta una gran bellesa al llibre i un enriquiment a la història .Les imatges semblen la pintura dels prerrafaelites del segle XIX: mar, vaixells, tempestes i paisatges. Els vestits ens transporten al renaixement pels seus plegats . Ida en algunes de les pàgines ens recorda a Alícia;

Al seu torn, la seva obra ha influït en pel·lícules com Dintre del laberint, ( 1986) de Jim Henson. https://www.youtube.com/watch?v=GeNh9NOwLCk. Els crèdits de la pel·lícula es tanquen amb una anotació de Jim Henson : «Acknowledges his debt to the works of Maurice Sendak» ( reconeix el seu deute a l’obra de Maurice Sendak ).

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en desembre 2015

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Allà Fora i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.