LA NOVIA DEL LOBO

 

noviadellobo

La novia del lobo

Kallas, Aino

Il. Morante, Sara

Luisa Gutierrez , trad.

Ed. Nórdica, 2016  (1928)

En aquesta llegendària història de la literatura finlandesa l‘aspecte que destaca per la seua qualitat és el text; la seua escriptura  ens obliga a fer una lectura a l’estil dels clàssics ( Metamorfosi d’Ovidi), diferent a una narració usual. Requereix una tonalitat oral que una vegada aconseguida, és capaç de transportar-nos amb plaer als boscos d’ Estònia, a aquells pobles amenaçats pels llops en els que es castigava, durament, tot el que es considerava bruixeria.

El relat es situa en Hiiumaa, una illa al costat oest d’Estònia, i comença contant-nos com el guardaboscos anomenat Priidik s’enamora de la jove donzella Aalo. Es casa amb ella i tenen una filla. Aalo escapa totes les nits al bosc i eixe comportament, inacceptable socialment, acaba amb la seua vida.

Tanmateix, els mites, les llegendes i els contes de tradició oral tenen la seua peculiaritat i el seu anàlisis necessita tindre en compte el valor simbòlic i no quedar-nos en la superficialitat del text. Així doncs, què ens conta La novia del llop?

Aquesta autora, finlandesa-estona, planteja una història amb protagonista femenina, Aalo, que representa a les dones que viuen en conflicte amb el sistema social que les envolta; una metàfora de l’absència de llibertat de les dones al segle XVII. En aquesta història queda de manifest la misogínia de la societat, la por dels homes a la llibertat de les dones, al seu poder. Per això, el trist final de la protagonista causat per Priddik, el guardabosc, el seu home que no és capaç d’assumir aquest poder i es nega a protegir-la. En el fons, representa la covardia a enfrontar-se a les normes socials reafirmant així el paper sumís de la dona ( “El peso de la justicia caerá sobre ella, la sociedad se pondrá en su contra”)

Aalo, la núvia del llop, constitueix un arquetipus que representa la doble vida de la dona: cuidadora de la casa i de la família durant el dia i lliure/salvatge per la nit. Deixem clar que les paraules salvatge i bosc es refereixen a la vida interna, al lloc on es troben les emocions i la vida instintiva.

És una pena la gran presència de la religió i de referències bíbliques en el text en una literatura que es planteja la llibertat de la dona malgrat ser casada i mare. Caldria investigar si aquesta llegenda als seus inicis era diferent i la que ens trobem ací és producte de les societats religioses posteriors que deixaren la seua empremta en la història.

En aquest llibre, les il·lustracions de Sara Mon constitueixen un excel.·lent contrapunt que crea el clima màgic necessari per a il·luminar mites i llegendes com és el cas de “La novia del lobo”: la seua paleta de gama freda, superposicions d’imatges que provoquen suggeriments, figures humanes gegantines, rostres en primer plànol que semblen nines, les atmosferes i els seus paisatges. Sara Morante ha aconseguit ficar-se en la pell de la rebel Aalo, la licantrop pèl roja i emportar-nos amb les seues il·lustracions al seu món més enllà de l’aldea.

Recomanat a  partir de 18 anys

Comentat en novembre 2016

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La novia del lobo i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.