EL MAR I LA SERP / EL MAR Y LA SERPIENTE

 el mar i la serpelmarylaserpiente

EL MAR I LA SERP / EL MAR Y LA SERPIENTE

Paula Bombara

                                                                                                                               ed.Pagès, 2016 ( trad.Bel Olid)                                   ed. Milenio, 2016

Publicat en Buenos Aires, en 2005, per l’editorial Norma, i menció especial en 2006 de la selecció White Ravens

Recordem les paraules de Galeano quan parlava de Benedetti dient que portava a la butxaca set claus, una per a cada casa que ell necessitava per salvar la seua vida.

Aquest llibre tracta de l’horror de la dictadura en Argentina també extrapolable a altres pobles: tortures, desaparicions, assassinats des dels aparells de l’Estat,  persecucions, fugides, por, esgarrifança, … Però més concretament parla del reconeixement d’una situació colpidora, de la decisió i de la valentia que es necessita per a enfrontar-se al dictador, al militar.

Escrit des del realisme més dur, narra com si fóra un text teatral tot allò que la història necessita a base de diàlegs que permeten dir sense escriure i hi afegeixen un ritme particular, a base de silenciar aquells aspectes més tèrbols, més tortuosos amb uns punts suspensius que conten més que les pròpies paraules. Estructura senzilla, acudint als diàlegs i a l’entrevista com a recursos per a contar aquesta història.

Les lectores anem seguint l’evolució del personatge principal des de la seua infantesa fins a l’adolescència, vivint, com si estigueren a la mateixa habitació, el patiment del personatge principal .

Molt ben reflectits els trets psicològics de la protagonista en cada edat:

De petita, patint des de la innocència i la incomprensió, la desaparició del pare, els canvis de domicili i el segrest de la mare.

D’adolescent, demanant respostes, des de l’oblit i la informació externa sobre què ha passat, des de l’entesa, des del començament a entendre tot allò que ha viscut.

I tot això li ajuda a decidir no callar-se, a contar en veu alta la seua memòria històrica amb un final esperançador, no individualista sinó col·lectiu, perquè víctimes som totes i perquè recordar una persona desapareguda ens porta a la memòria a la resta d’eixe col·lectiu víctima de l’horror.

Tal vegada un desconeixement dels referents històrics podria afegir una possible dificultat per arribar al públic juvenil ; tanmateix qui té culpa d’això en un entorn mediàtic on s’amaga la informació i l’esperit crític és tallat per una educació uniforme?

Recomanat 14-15.

Comentat en setembre 2017

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El mar i la serp/ El mar y la serpiente i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *