Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos

cosesintrascendentscosasintras

 

Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos (trad . castellà : J.C. Gentile Vitale )

Calders, Pere

Comotto, A. ( il·l)

Nórdica, 2017

«Calders era una mena de Borges mediterrani. […] Era un escriptor de contes i narracions curtes imaginatiu i ocurrent, però sobretot una bella persona, cordial i senzilla».(Joan Brossa)

L’editorial ha fet una acurada selecció de diferents llibres publicats per Calders : Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i De teves a meves (1984) i li ha afegit unes il·lustracions molt suggeridores (dintre de la corrent de còmic o novel·la gràfica).

Diu Comotto : “què redimonis faig il·lustrant un il·lustrador?” i és que la prosa de Calders és així : imaginació, fantasia i somni es fonen amb l’experiència quotidiana en un estil senzill i precís amb grans dosis d’humor i ironia : « Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.» ( Fet d’armes ).

Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment. Els contes en la seua majoria no són fàcils (absurds, disparadors, generadors …). Fets extraordinaris, situacions del tot versemblants, de les quals esperem un desenllaç sorprenent, … quan ja has llegit alguns dels seus contes, t’enfrontes a la seua lectura amb un somriure esperant el moment on la ironia i la crítica sorneguera donen el toc amb el qual la història s’enlaira per damunt de la normalitat i la quotidianitat fent la seua escriptura especialment atractiva.

Per a Calders «La història és un malson del qual em voldria despertar», i enfront una realitat molt trista prova de fugir-ne amb aquesta imaginació, fantasia i humor. Un humor reflexiu i compromès. I mai jutja ni demana que jutgem les accions dels seus personatges, sols pretén que els entenguem, que ens posem en la seua pell .

Un humor que riu de situacions tan exagerades i surrealistes com ara l’home que tenia la seua vida al puny; un humor que riu de comportaments inusuals, com ara l’home que mata accidentalment a un desconegut i la forma que té de desfer-se del cadàver, o l’home tan capficat a les seues idees que és incapaç de canviar-les malgrat que l’observació de la realitat li demostra estar equivocat; un humor que riu de reaccions sorprenents, com ara l’home al que li naix un arbre a la seua habitació o l’home que en tornar a sa casa troba que ja no hi és casa seua.

Un clàssic de lectura imprescindible.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Novembre 2017


Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Coses aparentment intrascendents i altres contes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *