Qué vergüenza
Paulina Flores
Seix Barral, 2016
Llibre amb nou contes que ens enfronta amb realisme a problemes socials com ara l’atur (què vergüenza), l’adolescència (Talcahuano i Últimas vacaciones), l’abandó i frustració a la relació amorosa ( Olvidar a Fredy) o la incomunicació dins de l’entorn familiar (Tía Nana), entre altres. L’autora presenta la relació sexual a travès d’una gama variada: maltractament, abús, traumàtica, fortuïta o estranya.
Un dels aspectes originals d’aquest llibre consisteix en desviar-se d’una escriptura de contes on es narra tot i el final existeix, encara que siga sorprenent. En canvi, aquests contes no tenen final, no solucionen els conflictes plantejats, pareixen inacabats, sembla que Paulina Flores volguera crear desconcert, volguera que foren els lectors els que posen el final o almenys els qui acaben donant sentit a cada història. També capgira de manera sorprenent l’evolució dels fets i amaga aspectes que apareixen al final deixant a les lectores corpreses.
Encara que els personatges són variats – pares joves, adolescents, dones, nenes – ens trobem a la gran majoria de les històries la tristor en forma de desesperança, amargura o d’enyorança cap a la figura paterna.
En resum , una autora xilena molt jove que demostra gran domini del conte i gran capacitat d’emocionar-nos amb les seues històries, les quals narra amb un llenguatge concís, senzill, amb frases curtes despullades d’adorns.
Recomanat +18 anys
Comentat en Desembre 2017
