MALACATÚ

malacatu

¡Malacatú! 

María Pascual de la Torre.
Albert Jané (trad. català) 
A buenpaso , 2018

Ja des de la coberta saps que trobarem una lluita.

Els dos serrell a l’aire, enfrontats com espases en alt, preparades, mostrant al contrincant la força, ens fa pensar que Malacatú és un crit davant la batalla. A la dreta ella i a l’esquerra ell. Però el que mostren a les seues mans, ell la pasta de dents i ella el raspall, no són armes molt poderoses.

Voldríem pensar que eixos perfils corresponen a tots els xiquets i a totes les mares del món davant una exigència de l’adult i una rebel·lia del nen i eixe gest arrufant les celles i el nas, serrant les dents i enfrontant-se es resolguera com ho fa aquest llibre davant el conflicte: sense concessions prematures, però amb humor, amb màgia.

La màgia està al text i a la imatge. Els diàlegs són una baralla de galls per aconseguir que l’altre perda, més que per a guanyar. I per guanyar què millor que la tradició: PLASTA, PLASTABLE, SIPILITABLE … FI, FA, FU, MALACATÚ.

El llenguatge és protagonista. Desenvolupa la resolució del conflicte, la rebel·lió davant de la norma, amb la recreació de la tradició, inventant paraules.

I mentre l’humor i la màgia resolen el conflicte, aprendre a dir-nos la veritat sense arribar a l’ofensa, buscant un camí d’empatia que aconseguirà reforçar que l’estima estiga sempre.

Sense relat narratiu, la imatge conta tot allò que cal i mostra també una narració paral·lela del que passa a l’escenari de la cuina.

Fantàstica doble pàgina durant tot el llibre, la cuina d’una casa en la que s’estableix el quadrilàter, on els contrincants s’enfronten, al fons el dormitori i les finestres mostren els arbres del carrer.

Aquest escenari va canviant i podem cercar com evoluciona cada element o com la disposició ens conta el temps i també ens conta que les joguines, com tothom sap, tenen vida pròpia.

Oportunitat magnífica per buscar cada racó i descobrir els canvis.

Com si d’un teatre es tractara, durant tot l’àlbum, som testimoni de que la màgia produeix efectes meravellosos i esperem amb ganes com ha quedat l’un i l’altre. En quin objecte o quin animal s’han convertit. Recordem que els personatges als contes meravellosos tenen capacitat per a transformar-se i s’engresquen en una enfrontament dialectal on sempre guanya l’astúcia.

Però existeix altre personatge, secundari, altre plànol narratiu que no deixa de tenir la seua importància, el pare que torna de la compra i al veure el que passa no intervé i es marxa.

Una interpretació a aquesta actitud podria ser que els conflictes no s’han de solucionar per altres aliens sinó per nosaltres mateixos, així que, de vegades, potser és millor esperar.

Acaba la discussió quan s’han convertit la mare en xiquet i el xiquet en adult. Això tan difícil que és posar-se en el lloc de l’altre.

Així que pensem que Malacatú farà com bon sortilegi que és, allò que li demanem: MALACATÚ!

Repleguem unes paraules d’Ellen Duthie per acabar amb el comentari d’aquest álbum:

Disfrutar de un vocabulario sonoro que no entendemos del todo pero que no por ello resulta menos disfrutable, disfrutar de cómo baila el significado de algo dependiendo de nuestra comprensión en el momento dado, disfrutar de algo que sabes que te queda grande pero jugar a que te queda bien ya o anticiparse al momento en que sí alcanzarás a entenderlo. Disfrutar de la incertidumbre, de lo que está un poquito más allá de nuestro alcance, de lo que no se comprenderá del todo hasta leerlo unas pocas veces -o quizás nunca- tiene mucho que ver con disfrutar de la literatura, a cualquier edad.”

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en Novembre 2018

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Malacatú! i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *