DOS RATONES

 

dosratones_240

Dos ratones

Ruzzier,Sergio (text i il·lustracions)

Ed. A buen paso, 2017

És un àlbum per a molt menuts amb la màgia que en tenen els llibres escrits i il·lustrats per la mateixa persona.

Al matí, dos ratolins després de desdejunar galetes, se’n van a remar al llac, veuen uns ous dels que naixen aneguets, se’ls fa un forat en la barca, naufraguen, van a parar a un xicotet illot on un àguila se’ls emporta al seu niu. Allí, esperen famolenques les cries,però aconsegueixen fugir i tornen a casa per a sopar una deliciosa sopa de cebes i safanòries.

Aquesta és l’aventura que proposa l’autor en un llibre editat en A buen paso al 2017. Contada així, Ruzzier, que és també il·lustrador, podria dibuixar uns personatges entranyables i carrinclons i aquest hauria estat un dels molts àlbums per a xicotets. Però no és així.

És molt original i fa un intens treball per a aconseguir despullar el text, cada pàgina té dues o quatre paraules.

Ruzzier es planteja una aventura per a la primera infància en la que la sinergia que es produeix entre el text (desproveït de tots els elements sintàctics innecessaris) i les il·lustracions componen un relat que no pots imaginar sense les il·lustracions perquè aquestes també conten. Els gestos, el llenguatge corporal, l’escenari, els colors… aconsegueixen una composició magnífica.

Conté els elements narratius d’una aventura: van sols, s’allunyen per diferents escenaris (el llac, el niu, la muntanya, el camí) i s’enfronten a perills (un naufragi, l’amenaça d’ésser devorats,les urpes de l’àguila,…) però el final és feliç, com bé mereixen els llibres per als més menuts. Aquestes aventures tan sols duren un dia i acaben quan cau el sol i s’ha de tornar a casa, a sopar i dormir al seu cau, perquè per a ser extraordinària no fa falta que siga llarga sinó fructífera, plena d’experiències.

El mòbil de la conducta sempre és la fam, la supervivència. Tots volen salvar-se. Els ratolins es llepen els bigots quan troben els ous de l’ànec al niu però se’n van quan els aneguets trenquen la closca. Quan l’àguila se’ls emporta viuen l’aventura des de l’altre costat, tenen por perquè les cries de l’àguila els esperen per empassar-se’ls.

Mitjançant els gestos dels personatges a les il·lustracions, els xiquets poden endevinar qui dels dos ratolins està en cada moment en situació d’avantatge front l’altre… perquè hi ha una situació molt divertida de “ara jo sóc el rei i faig la llei” i en conseqüència, cadascuna d’aquestes situacions genera pensament i empatia. En tot moment és un joc, fruit d’una relació entre iguals que alternen els seus moments de glòria amb l’ullet i la connivència dels lectors.

L’acte de llegir consisteix en formular hipòtesis, comprovar-les i tornar a formular unes altres successivament. Aquest llibre ho afavoreix meravellosament.

Els motius que impulsen l’aventura són els propis dels xiquets, és a dir, no hi ha motiu, és l’esdevenir de la vida qui fa que cada matí dos ratolins isquen del seu cau i tornen cada dia a menjar-se la sopa guanyada. I així ens conten i ens compten 1,2,3,… No és un text poètic però l’un, dos, tres i tres, dos, un, es repeteix huit vegades com un bressol i ajuda als xiquets a recordar i a buscar el ritme i l’eco de la tradició oral.

Recomanat a partir de 0-3 anys.

Comentat en Febrer 2019

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Dos ratones i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *