Yo, Leonardo
Steadman, R.( text i il·lustracions)
Libros del Zorro Rojo, 2018
Suposada biografia de Leonardo da Vinci escrita en primera persona por Ralph Steadman.
És una declaració d’amor de l’autor a Leonardo. La seua admiració és tanta que se l’engoleix i suplantant la seua personalitat, l’ofereix després a mode de crònica històrica en primera persona. Steadman és un gamberro, sorneguer, que mostra amb humor i de manera rigorosa, la seua passió per aquest personatge.
A les primeres pàgines Leonardo agraeix sa mare que li parlara del bé i del mal amb belles raons i que li inculcara l’apertura mental per veure el món com un lloc ple de possibilitats. Aquesta mateixa idea que sa mare li va regalar, la va a mostrar al món al llarg de la història i a nosaltres, lectors, a través d’aquest àlbum.
Al llarg del llibre va parlant de totes les seues incursions en totes les disciplines:pintor,anatomista,arquitecte, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor,inventor,músic,poeta,urbanista… i en totes dona mostres de la seua genialitat
Fa un repàs de tota la seua vida, des del seu naixement. Nascut l’any 1452 de Caterina, una mare camperola i un pare notari, des de xicotet es feia preguntes i explorava el món. Inventor des de menut, curiós, dotat d’una intel·ligència magnífica, obsessiu, irreverent, provocador, qüestionat, talentós avançat a la seua època, autèntic símbol del Renaixement.
Obsessionat per volar, conscient del seu desori i bogeria practica la gosadia i diu tot allò que li passa per la màquina de pensament sense entrebancs fent una magistral crònica social i política de l’època:
En política la diferencia entre cómo se debe de actuar y cómo se actúa, en realidad es tan grande que olvidarlo significa exponerse a la perdición.
Meravellosament il·lustrat pel mateix Ralph Steadman. Utilitza dibuixos del propi Leonardo i els incorpora a les seues il·lustracions que són també d’una originalitat digna d’un geni com era Leonardo. Il·lustra amb l’escena i també amb els esbossos de l’escena (pàg. 64-65).
Honora amb agraïment els seus mestres, cosa que també l’engrandeix més, si cap: l’arquitecte Biagio da Ravenna, Andrea de Verrochio, Paolo Toscanelli,…
El llenguatge és extraordinari, adaptat al Cinqueccento.
(Davant del penjament d’un conspirador dels Médici escriu):
Me fijé en la boina oscura del pobre hombre, el jubón de sarga negra, la negra ropilla y la holapanda azul de piel de zorro. El cuello de la ropilla estaba forrado de terciopelo y punteado de negro y rojo. Vestía unes medias largas.
En tot moment parla de les seues pretensions, els seus desitjos, els seus pensaments, les seues idees en torn a l’art, a la pintura,… amb un discurs autèntic, com si fos una autèntica biografia sense torsimany, sense que un altre parle per la seua boca.
És cert que el material amb el que comptem és tan meravellós, la figura de Leonardo és tan excepcional que qualsevol exposició ordenada de la seua vida ja desperta interès.
Igualment, a les il·lustracions, l’autor integra dibuixos i esquemes del mateix Leonardo .
Però Ralph Steadman supera la meravella perquè aconsegueix suplantar la mà del propi geni per a recrear-se i recrear la seua pròpia vida. És difícil i al temps és un joc meravellós buscar què hi ha d’un i què hi ha d’un altre perquè el propi Ralph Steadman destil·la el mateix aire d’home renaixentista.
Había aceptado pintar el retrato de una dama cuyo rostro era de otro mundo […]. Para contentarla y hacerla sentir a gusto, contraté a un grupo de juglares para que, en su rostro —pero sobre todo en su corazón—, hubiera siempre una sonrisa.
Ens queda parlar de la meravellosa edició del llibre per part de Libros del Zorro Rojo que ha cuidat absolutament tots els detalls: el paper, el format, la tinta, les guardes, la composició…
Tot al llibre és pura delícia. Però m’estic desviant…
Recomanat a partir de 14-15 anys
Comentat en Febrer 2019
