EL PARE MUMIN I EL MAR /PAPÁ MUMIN Y EL MAR

 mumin mumincastella

 El pare Mumin i el mar                                         Papá Mumin y el mar

Tove Jansson  ( autora/il·l,)                                    Tove Jansson ( autora/il·l,)

Salvany, M. ( trad)                                               Giménez, M.y Sánchez,P.(trad)

La Galera, 2011                                                    Siruela, 2011

Són ja molts anys que l’escriptora i il·lustradora Tove Jansson va fer la seua incursió al món de la literatura infantil amb els personatges anomenats “els mumins”, tot un munt de llibres al voltant del món mític d’aquests sers fantàstics. Llibre publicat en 1965, hi ha qui pensa que ha envellit, que li manca ritme i vitalitat, i que les aventures que narra no sedueixen ja. El text s’acompanya d’unes imatges dibuixades en blanc i negre, que tenen la funció d’adornar la pàgina, no fan aportacions a la història. Cal recordar que en aquella època, les editorials entenien que els llibres per a més majors havien de tenir poques il·lustracions.

Però, de què parla realment l’autora en aquest llibre ?:

D’una família singular, on la llibertat individual i el respecte a la manera de ser dels altres configuren la vida diària: Ell parlava i els altres membres de la família deixaven un moment el que estaven fent per escoltar-se’l i donar-li la raó. Després tornaven a la feina ( p.8)

D’una relació entre pares i fills i entre germans basada en la confiança, i la plena autonomia. En tots destaca la curiositat, l’afany de descobrir coses noves : Doncs a mi m’agradaria dormir a l’aire lliure sense llit ni res – va dir la petita My ( …) Fes-ho si vols,- li va dir la mare- Si es posa a ploure vens cap a dins i llestos.(57)

D’una integració i una interrelació plena amb la natura, que està tan viva com nosaltres : aquesta illa és viva…igual que ho són els arbres i el mar. Tot al meu voltant és viu (p..208). Ell volia entendre el mar. Si no l’entenia, no se’n podria formar mai una opinió. (185). El mar és una criatura immensa. Hi ha dies que està de bon humor, i n’hi ha que no ho està tant…És impossible entendre’l… Però si a un li agrada el mar, no té altre remei que acceptar-lo tal com és. (201)

Com qualsevol família, conviu amb els seus conflictes: frustració del pare per no sentir-se útil: D’ençà que havien arribat a l’illa s’havia fet un tip de treballar, però no li havia servit de res. Tot li sortia malament…(102); la rivalitat entre els germans: Es passa el dia inventant-se coses per veure si me les empasso ! (71); la nostàlgia: la mare, però, s’havia posat un pel trista (160).

De tots els membres d’aquesta família de trols, necessitem destacar la mare, assabentada de tot el que passa al seu voltant : sap les passes de la seua filla My, s’adona del creixement del seu fill Mumin, ajuda al pare en els moments de dificultat i és ella qui ho resol, es preocupa pel pescador i l’acull a casa seua , etc. És el personatge que dóna seguretat en totes les aventures contades al llarg del llibre:Caminava per l’illa amb seguretat, la seguretat que li donaven la foscor, el brogit del mar i les coses que li havia dit la mare.(178).

El llibre està dividit en diferents capítols i cadascú d’ells conté una petita aventura d’un membre de la família. Amb humor i optimisme aconsegueixen superar-la, cada membre d’una manera diferent i no sempre amb final feliç.

Recomanat a partir de 10-11 anys.

Comentat en març 2017

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El pare Mumin i el mar/ Papa Mumin y el mar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL PALACIO AZUL DE LOS INGENIEROS BELGAS

palacioazul

El palacio azul de los ingenieros belgas

Argüelles, Fulgencio

El Acantilado, 2003

( Premio Cafe Gijón 2003)

En una entrevista , el autor ens resumeix de manera magistral els dos mons que conviuen a la novel·la :

D’un banda :”Una clase acomodada que poseía el poder porque era dueña del trabajo, de la salud, de la educación y hasta del agua y del aire. Falsos filántropos con las conciencias lavadas por la Iglesia que promovían mejoras sociales con la única finalidad de aumentar la productividad y por lo tanto sus ganancias. Por el contrario, va creciendo ese pueblo explotado que trabaja de sol a sol por poco más que la comida, y surgen las revueltas. Este es el paisaje de fondo. En primer término están las historias de los diferentes personajes”.

De l’altra :Cuando uno lo ha perdido todo, cuando nada de lo que toca es suyo, ni siquiera la educación de sus hijos, ni el agua que bebe, ni el aire que respira, cuando a uno le roban el futuro y le obligan a jugarse la vida cada día para poder sobrevivir, entonces uno recoge el poco coraje que le queda lo junta con otros corajes y todos los corajes juntos agarran banderas y disparan fusiles y apenas nada queda para perder y renace la esperanza que es la vida.”( Entrevista a Fulgencio Argüelles por Luis García.http://www.literaturas.com/v010/sec0410/entrevistas/entrevistas-02.htm)

Una novel·la històrica on la força dels personatges supera el context històric; Compren des de l’any 1927 fins 1934 (…dictadura de Primo de Rivera, segona república , revolució d’octubre …)

Tracta del recorregut iniciàtic d’un adolescent cap a la maduresa, narrat en primera persona. La novel·la no destaca pels fets que conta sinó per les vivències dels personatges que envolten a Nalo , i que podem diferenciar en dos tipus :

Personatges que representen al poble:

L’avi de Nalo que passa per moments de crisis i moments de vida plena, i que considera la revolució científica com el seu projecte vital.

L’avia de Nalo amb la seua parla popular, un refrany per a cada moment, una dona amb el paper de dona resignada i poruga als canvis.

Lucia, germana de Nalo, una dona que trenca amb el paper que la societat de l’època li vol assignar, sensible a la poesia i conscient que ella marca el seu propi destí.

Eneka, jardiner del palau blau, autodidacta i amant dels llibres,que analitza la realitat social de manera pacifista i proclama la revolució cultural.

Aida, filla d’Eneka, Aripio, anarquista i Basilio el rus, activistes i representats de la divisió que va existir a l’esquerra en la lluita per la consecució de la República.

Personatges que representen a la burgesia:

els enginyers belgues, amos del palau blau, de les fàbriques, de les mines, amos de la supervivència de la gent del poble. Preocupats només pel rendiment econòmic i allunyats dels sentiments del poble.

Georghe, la dama belga, obcecada en la seu situació personal i enamorada de l’avi de Nalo amb el que viu un romanç. Juntament a Elena, filla del enginyers i amant de Nalo, representen la vida burgesa, aliena a la revolució que es desenvolupava en eixe moment.

La història està ben contada amb un llenguatge molt acurat que recorda, en alguns moments, als textos clàssics. Pot resultar un poc repetitiu en la seua estructura l’alternança continua entre les escenes amoroses de Nalo amb les diferents dones del palau blau i els mítings sociopolítics sobre la revolució.

Trobem a la seua lectura moments atractius com ara, les cites als clàssics per part d’Eneka, els versos recitats per Lucia, les arengues a favor dels drets de la gent del poble, els refranys de l’avia que connecta amb la sabuderia popular, el sentiment col·lectiu de l’avi de fer obres amb les mans del poble per al poble, …

Una novel·la crítica i realista, que combina amb encert la literatura popular, els mites i la literatura clàssica. En eixe context històric d’incerteses, el llibre deixa una porta oberta a l’esperança.

Recomanat a partir de 18 anys

comentat en març 2017

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El palacio azul de los ingenieros belgas | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

XI PREMI LITERARI PEP SEMPERE

figuera

Figuera

I la Figuera
arbre de mel,
antic i nostre
i amic de la mar
veig que brotona
adelerada
per no fer tard

Clementina Arderiu

Hem tornat de Arenas de San Pedro amb aquesta preciosa imatge del brot de la figuera .
La figuera, arbre tan
estimat pels poetes i tan bell a la primavera, comença a tenir el seu primers fruits. I com a fruits del temps hem renascut en el premi de l’associació Pizpirigaña que en la seva onzena edició, se li ha concedit al projecte “La biblioteca: un lloc per a la trobada” del col·legi públic Artero de Bullas (Murcia). Enhorabona i que la primavera ens ompli de tendres brots cada dia.

Sota la figuera

reposa l’aire immòbil.

Tebiors d’estiu.

Nora Albert

El premi, una cistella amb 50 llibres i 100 kgs de cireres, es lliurarà en el «XIII Encuentro de Animadores a la lectura», que tindrà lloc a Arenas de San Pedro, els dies 2, 3 i 4 de juny de 2017.

El cartell d’aquest any es de Leticia Ruifernández

XIII_ENC

Allí us esperem

Publicat dins de XI Premi Literari Pep Sempere | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

QUI COMPRA UN RINOCERONT A BON PREU?¿QUIÉN COMPRA UN RINOCERONTE?

portada RINOCERONTE cat rinoceronte 

Qui compra un rinoceront a bon preu ? /¿Quién compra un rinoceronte ?

Silverstein, Shel ( autor/il·l.)

Montserrat de Gispert ( trad)/ Azaola, Miguel ( trad)

Kalandraka, 2016

 

Título original: Who wants a cheap Rhinoceros? (Evil Eye Music, 1964, 1983).

Una vegada més agrair a Kalandraka la reedició d’aquest clàssic que Lumen va publicar en 1996 , en català (Qui compra un rinoceront a bon preu ?) i en castellà (¿Quién quiere un rinoceronte barato?)

Qui compra un rinoceront a bon preu?

Qui vol un rinoceront de rebaixes?

Diuen que se’n ven un,

d’orelles enjogassades,

que mou la cua avall i amunt.

És dolç, alegre i amable,

silenciós com un ratolí,

i és capaç de fer mil coses,

dintre de casa o al jardí

¿Quién compra un rinoceronte?

Yo sé de uno que está en venta

con patazas y orejotas

y una cola muy contenta.

Es mimoso y cariñoso,

callado como un ratón,

y en las cosas de la casa

puede ayudar mogollón

El llibre, en la tradició del nonsense, és tot un joc de disbarats relatats seriosament amb ironia i humor.

El text, breu, concís, rimat, intenta convèncer en cada pàgina a lectores i lectors dels avantatges de tindre un enorme rinoceront a casa, amb un registre humorístic per exageració. És una mascota que serveix per a tot.

Il·lustracions caricaturesques, línies negres sobre fons blanc i absència total de color , que sols apareix en la portada del llibre. Manté la proporcionalitat, un animal enorme i unes persones diminutes. Ens preguntem com s’ho fa l’autor per aconseguir despertar emoció i afectivitat envers un animal com el rinoceront!

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en febrer 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Qui compra un rinoceront a bon preu? | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EXPLICA-M’HO / CUÉNTAMELO TODO

explica-m'ho cuentamelo

 

 

 

 

Explica-m’ho                                                            Cuéntamelo todo

Katharina von der Gathen

Anke Kuhl ( il·l)

Anna Soler Horta (trad)                                          Marisa Delgado ( trad)

Takatuka, 2016

Diu l’editorial en la presentació del llibre : «Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.»

El llibre que comentem avui es tracta d’un llibre de consulta, un llibre d’informació sobre sexualitat: un treball de camp realitzat per l’autora en el que recull les preguntes fetes per nens i nenes de huit i nou anys sobre aquest tema. Les respostes de l’autora constitueixen el contingut del llibre. Sinó més, consta de preguntes i respostes des del punt de vista científic acompanyat d’unes il·lustracions properes al còmic que doten al llibre d’humor i que junt a l’interès del tema el converteixen en un producte altament atractiu.

Què podria tenir d’estrictament literari ?

.- està dintre del gènere epistolar

– tota explicació s’acompanya d’una il·lustració que trenca el sentit del text i aporta humor.

Tot i ser, per tant, un bon llibre , no el posem en l’apartat de literatura sinó en la no-ficció : un llibre de divulgació imprescindible.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en febrer 2017

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Explica-m'ho / Cuéntamelo todo | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

COR DE TINTA / CORAZÓN DE TINTA

cortinta corazon

 

 

 

 

 

Cor de Tinta                                                   Corazón de Tinta

Funke, Cornelia ( autora i il·l)

Estelrich , P. i Alvarez, L.(trad)                         Blanco, Rosa P. ( trad)

Ed. La Magrana, 2012                                         Ed. Siruela, 2008

Un llibre del gènere fantàstic pertanyent a una trilogia : la saga del Món de Tinta.

Al principi de cada capítol hi ha una cita literària que fa referència al contingut.

És una aventura i com a tal apareixen tots els elements que la identifiquen:

Ens trobem ja des del principi amb dos tipus de personatges, uns reals com ara el pare, la filla i la tia, tots amants de la lectura i els llibres i altres fantàstics procedents del llibre «Cor de Tinta» i que encarnen la maldat. El bé i el mal estan presents en tota la narració manifestant-se en el comportament dels personatges.

La mare, personatge real, es troba ara en el món de la fantasia, atrapada entre les pàgines del llibre i el pare i la filla lluitaran per recuperar-la i tornar-la al món real.

Com en tota aventura no poden faltar els auxiliars, personatges que ajuden els protagonistes en la consecució del seu objectiu.

Es tracta d’una aventura plena de viatges, raptes, fugides i perills en la que es desgrana de manera dosificada els diferents misteris i secrets plantejats a l’inici de la història. Una aventura una mica allargada sense necessitat, que acaba resultant repetitiva ja que amb una escapada ( i no moltes) de les mans del dolent seria suficient per a que la història resultara atractiva i completa. Aquesta excessiva llargària impedeix mantenir igual intensitat en tota l’obra i provoca daltabaixos.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en febrer 2017

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Cor de Tinta / Corazón de Tinta | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA CROADA DELS NENS / LA CRUZADA DE LOS NIÑOS

croadanens cruzada

 

 

La croada dels nens                               La cruzada de los niños

Brecht, Bertolt

Solé Vendrell, Carme ( il·l)

 Escala, J. ( trad)                                                  Seco Reeg , M ( trad)

 Magenta, 2011                                                     El Jinete Azul , 2011

La croada dels nens és un poema narratiu de Bertolt Brech sobre l’epopeia d’un nombrós grup de nens i nenes orfes jueus, polonesos, alemanys, … per fugir de la guerra.

L’any trenta-nou a Polònia,

hi va esclatar una guerra,

convertint ciutats i viles

en terra erma

Segueix el mite i les llegendes sobre creuades infantils desenvolupades a partir del segle XIII.

Buscant una terra on viure en pau

lluny del foc i dels canons

diferent del seu primer cau

omplint la croada d’il·lusions

L’autor ens presenta, a través d’un poema èpic, la seua mirada crítica amb les guerres i pretén commoure a les persones lectores elegint les víctimes més innocents i més fràgils, a nens i nenes.

Si acluco els ulls

els veig caminar

d’una granja a una vila

d’una vila a una ciutat

Es tracta d’una història tràgica on els seus protagonistes són nens i nenes de diferents edats, de diferents cultures, diferents ideologies …però que no mostren entre ells els prejudicis i la intransigència dels adults.

Allà, protestant, catòlic i nazi

el noi van enterrar

mentre un comunista els recordava

tot el que quedava per sembrar

La il·lustradora Carme Solé Vendrell ( que tenia els esbossos fets des de feia 20 anys i no havia trobat editor) realitza els dibuixos en un traç gruixut i com inacabat, en tinta negra sobre blanc. L’autora ens diu «La cara, els ulls de les persones és el que més m’atrau. De fet pinto rostres molt grans de nens perquè és com si els infants es volguessin expressar.» El fons blanc representa tant el fred i la neu com el buit, el silenci, el no-res. I. Blanch i A. Burgas parlen de «retrats de nens enmig del no-res» .Utilitza el roig de foc en la primera pàgina ( les flames de l’incendi) . Aquest és també el color de les guardes, dels noms dels autors i de la primera lletra de cada grup d’estrofes.

Imatge i text s’entrellacen per a que nosaltres, en llegir-lo, ens endinsem en aquesta odissea, en aquest itinerari iniciàtic compartint la seua fam, la seua set, els seus patiments i també les seues esperances. Plegats als personatges comencem fugint i experimentem una angoixa pàgina a pàgina fins arribar a un final colpidor.

Recomanat a partir de 16 anys

Comentat en febrer 2017

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La croada dels nens / La cruzada de los niños | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

SUITE FRANCESA

suite-francesa_irene-nemirovsky_libro-OMAC238suite_francesa-imprimir_300_dpi_0

 

                               Suite Francesa                                   Némirovsky, Irène

Cassasas, Anna ( trad)                                   Soriano Marco,J.A. .( trad)     La Magrana, 2012                                             Salamandra, 2010

És l’única autora a qui se li ha concedit el premi Renaudot a títol pòstum, per Suite Francesa ( 2004) .

El desig de l’autora era compondre Suite Francesa com una Simfonia, amb 5 parts. Però sols va poder escriure la primera ( tempesta en juny) i la segona ( Dolce). Va ser deportada a Auschwitz, on va morir en 1942, i la novel·la no ha estat publicada fins 2004.

El tema central és el deteriorament de les relacions humanes a partir de fets com les guerres, i la necessitat de la supervivència diària. I la resistència humana front el fanatisme i la intolerància. Rosa Regàs destaca 4 temes que sempre apareixen a l’obra de l’escriptora ucraïnesa: les històries d’amor pessimistes, la descripció de la vida dels jueus, la frivolitat amb què vivia la classe acomodada i el rebuig frontal a la seva mare.

En un context bèl·lic, la invasió de França pels alemanys a la segona guerra mundial, l’autora explora l’ànima humana i planteja temes com ara:

  • comportaments humans davant de l’horror de la guerra: individualisme ( home que enganya a la parella i els furta el cotxe), la por ( davant dels bombardeigs), el patiment ( per la pèrdua de familiars a la guerra), l’enamorament ( de Magdalena i Jean Marie) i el bullir de la sang jove per a ser actius en la guerra ( Hugo)

  • Evidenciar que fins i tot en una guerra les diferents classes socials no pateixen de la mateixa manera: rics i polítics recuperen aviat la seua posició d’abans.

  • Davant d’una situació d’invasió hi ha persones que acaben acostumant-se i resignant-se fins conviure amb els invasors: la costurera

  • Tanmateix, hi ha persones que es rebel·len a eixa situació de manera activa lluitant ( Benoit) o passiva col·laborant amb odi cap a l’invasor ( senyora Arguillé).

  • Amb una ploma molt fina critica la gent que aprofita qualsevol situació per fer negoci, a vegades, per mera supervivència ( l’amant del banquer).

  • I entre tanta penúria, algunes escenes d’humor com ara el moment en que s’obliden de l’avi en la fugida o la mort de l’antiquari atropellat per la seua amant.

  • Malgrat la gran quantitat de personatges, a la segona suite, Dolce, l’autora es centra en la relació entre la jove Lucie i el tinent alemany Bennet. Principalment, el dubte intern de Lucie, que ha de decidir entre la passió amorosa i l’obligació moral en la primera suite, No és només una qüestió d’enamorament, sinó la valenta decisió d’una dona que vol fugir del seu passat i oposar-se als costums que la seua sogra li imposa. En la segona suite, afronta el seu paper d’ ajudar a la gent de la seua població, un gir de l’autora al final del llibre que permet a les persones lectores respirar i compartir la seua decisió d’avantposar el deure social a la passió amorosa.

Un llibre de imprescindible lectura que et pot deixar un regust amarg però absolutament necessari per entendre les complexes relacions humanes.

Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en febrer 2017


 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Suite Francesa | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

ÓSSOS / OSOS

ossoscat.jpgOsos

 

 

 

 

 

Óssos / Osos

Taylor, Sean

Hughes, Emily ( il)

Libros del zorro rojo (2016)

Historia d’una aventura per a petits. Un viatge de anada i tornada, relatat en un text rítmic i musical, en sinergia amb unes il·lustracions de gran expressivitat. La il·lustració fomenta una multiplicitat de lectures i una sèrie de detalls que van més enllà del que diu el text.

Una seqüència temporal exempta de conflicte greu, i una diferent percepció del temps : el camí d’anada és llarg i perillós ( recorda a «Anem a caçar un ós» ) en tant que la tornada sembla un recorregut curt i plaent.

Llibre entranyable, dolç, compensador, ple de sensacions.

Complicitat entre pare i fill. El pare li ofereix temps, dedicació i paciència, …hi ha millor regal?

Recomanat a partir de 1-3 anys

Comentat en gener 2017

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Óssos / Osos | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL VIATGE / EL VIAJE

el viatgeelviaje

El viatge                                                    El viaje

Sanna, Francesca ( aut. i il·l)                     Sanna, Francesca ( aut. i il·l)

Gorina, Anna ( trad.)                                 Rodriguez, Susana ( trad.)

Impedimenta , 2016                                  Impedimenta , 2016

premi Llibreter, 2016                                premio  ilustración  N.Y. 2015

 

Des dels contes meravellosos fins les històries d’aventures, els viatges són recorreguts d’anada i tornada en els que els protagonistes creixen, maduren com a conseqüència d’eixes experiències.

Tanmateix, el viatge del que parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d’anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l’esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l’obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denuncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?

Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d’altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.

Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Si que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en que la mare els portarà a bon port ,… i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta .

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en gener 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El viatge/ El viaje | Etiquetat com a , | Envia un comentari