L’ESTIU SENSE HOMES / EL VERANO SIN HOMBRES

lestiu-sense-homes_9788497877435VERANO SIN HOMBRES

L’estiu sense homes .                                                         El verano sin hombres

Siri Hustvedt 

Ferran Râfols ( trad.)                                                 Cecilia Ceriani ( trad.)

Empùries, 2011                                                          Anagrama , 2011

Què passa quan el teu marit decideix fer una pausa en el matrimoni i descobreixes que la Pausa és una francesa jove?

L’estiu sense homes ens relata això, el dia després, el procés de dol pel que passa la protagonista, després de pensar que la seua vida s’ha acabat i la seva personalitat ha quedat destruïda. Primer desconnecta del món ( és ingressada en un hospital psiquiàtric ) i després fuig de la seua situació i es refugia al lloc de la seua infantesa: seguretat i estima. Relació amb la mare: històries familiars sobre els avis, sobre el seu pare,…

És una novel·la sense gaire trama argumental ni gaire acció :

“Volia parlar de les diferències entre homes i dones, de com afronten els canvis vitals –aclareix l’autora–. I, sobretot, volia fer una novel·la sobre la imaginació. És gràcies a la imaginació que Mia s’obre cap als altres, que parla amb la seva mare i amb les seves veïnes. És gràcies a la imaginació que pot evolucionar i transformar-se”. I, com diu Siri Hustvedt, és gràcies a aquesta transformació que pot afrontar el final de la història.

L’estiu sense homes només dóna veu a personatges femenins de diferents generacions:

.- els cinc Cignes. Dones vídues molt majors que destaquen per la seua fortalesa mental i la seua autonomia. Formaven part d’un Club de lectura. La autora ens introdueix en un món de vellesa no utòpica sinó real; amb aspectes desitjables. També la reflexió sobre la mort: com la vellesa veu la mort. “Totes ens estem morint poc a poc. Olorem a mortalitat i no podem fer cap cosa, excepte cantar.

.- la seua família: mare, germana, filla…

.- Les classes del taller de poesia, gènere literari associat a la dona. En aquest cas a adolescents. Apareixen en aquest moment aspectes propis d’aquesta etapa: preocupació pel cos, fatxendejar, la importància del grup, el menyspreu, els secrets i les mirades còmplices. Aquesta situació és aprofitada per la protagonista per a contar la seua adolescència i les seues experiències amb la sexualitat, les seues vivències d’acaçament i ostracisme. Resulta poc creïble la catarsis de l’escriptura a travès de la qual les xiques van canviar la seua actitud i el seu rol.

.- En algun moment la narradora es dirigeix a les lectores. Es posiciona sobre allò més important als relats, el comportament humà. Hi ha diferents referències literàries: cançons, contes (la princesa del pèsol ) i poesies. A l’última conversa declara als lectors la seua decisió d’acabar la història com una comèdia; llàstima que no sàpiga acabar-la en el moment adequat i que resulte un final melós i convencional.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2017

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'estiu sense homes/ El verano sin hombres | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL YETI

yeti

El Yeti

Taï Marc Le Thanh,

Rébecca Dautremer ( il·l)

Edelvives, 2016

Una metàfora de la lluita per aconseguir quelcom en la vida: el somni, la il·lusió, la preparació del viatge, el viatge fantàstic ple de riscos i perills i finalment, arribar al lloc que desitjaves encara que no trobes allò que buscaves. Pot ser que no existira, pot ser estava en tu mateixa, però no eres capaç d’adonar-te; pot ser no necessites trobar cap, sinó viatjar, anar i tornar, madurar.

Les il·lustracions de Dautremer personalíssimes, atractives pels colors intensos, pels contrastos de llum i ombra, per la seua grandària que ens animen a una lectura lenta gaudint dels detalls.

Text concís a base dels pensaments de l’única protagonista de la història, somiadora i solitària. Un aspecte molt encertat del llibre i que aplaudim és el protagonisme d’una dona que transgredeix els límits imposats pels mascles: escalar muntanyes, pensar, somiar, tindre projectes etc. Les imatges que probablement, hagen segut les iniciadores del llibre, creen un joc amb el text que obliguen a les lectores més petites fer-se preguntes (com és possible que no veja el Yeti si està darrere?) i als més grans a llançar hipòtesis sobre el què passa a la història. No importa massa si les nostres respostes són encertades, sinó l’aventura viscuda al costat de la protagonista de la qual no haurem eixit indemnes.

Recomanat: A  partir de 14-15 anys

Comentat en juny 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El yeti | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

XII edició Premi Pep Sempere

 

 

Ja està convocada l’edició per a la propera primavera. Prepareu les vostres propostes.

 

Publicat dins de a.- Premi Literari " Pep Sempere", Convocatòria XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE | Etiquetat com a | Envia un comentari

LLUNY / LEJOS

lluny LIBROSlejos00

Lluny                                                      Lejos

Pablo Albo                                               Pablo Albo.

Aitana Carrasco ( il)                                Aitana Carrasco ( il)

ed. Bromera, 2011                                  ed. Algar , 2011


Pablo Albo és un bon narrador oral i el llibre recorda la seua manera de contar. De fet ens diu que la història va sorgir de les seues narracions en una biblioteca.

En aquest llibre d’absència, el protagonista elabora el seu dol a través d’un viatge a la recerca de la seua tia, seguint la fórmula de la tradició oral: li pregunta al mar, al vent …

Un llibre sobre la mort. No hi ha resposta tancada al tema de la mort, no hi ha visió religiosa… En aquest aspecte, ens recorda al llibre “El cielo de Anna” on la filla convida al pare a realitzar un viatge per a trobar a la seua mare, però trobem a faltar que aquí s’elabore el dol sense la presència de cap adult .

El que fa interessant el llibre és el món creat per Aitana Carrasco. Il·lustracions coloristes, recarregades d’objectes, homenatges a diferents il·lustradors: Elmer de D. Mckee, el gat de Solé Vendrell, …. il·lustracions que aporten un valor que potser no té el text on no hi ha grans errades però no emociona.

Edat: A partir de 8-9 anys

Comentat en maig 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Lluny / Lejos | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LLIBRE DE LES BÈSTIES

portada_llibre-de-les-besties-ilustrat_ramon-llull_201510060954Llibre de les bèsties

Ramón Llull

versió de Miquel Desclot

Perico Pastor ( il )

ed.Proa, 2015

Llibre VII de l’obra anomenada “Llibre de les meravelles” escrit per Ramon Llull al segle XIII. La seua lectura ens recorda al llibre de Calila i Dimna, contes hindús del segle VI amb la mateixa línia argumental, obra que Llull coneixia i que li va servir de base i inspiració, així com els contes àrabs on els personatges es converteixen en narradors d’altres contes integrats en la història principal. Són històries orals que procedeixen dels inicis del temps, que  després s’arrepleguen i s’escriuen..

El llibre comença quan el protagonista s’endinsa en una vall plena de boscos: una entrada a un món meravellós on les bèsties parlen. Podria haver començat “en aquells temps en el que les bèsties parlaven”… I estan totes les bèsties reunides perquè van a triar el rei i els seus consellers. I cadascú diu la seva ( i actua en conseqüència ).

Són contes d’animals, històries, faules, exemples, enganxats un rere l’altre,  Identificació de les característiques dels humans amb els trets dels animals. Pretenen reflectir les diferents formes del comportament humà: enveja, desig de poder, por a la mort, … una visió molt crítica de la conducta humana i també dels valors positius amb gran nivell d’ironia i de crítica. I a pesar dels segles transcorreguts, la seva lectura continua essent viva i de plena actualitat.

El llibre ens dóna una visió jeràrquica de la societat: en primer lloc, el poder absolut el té el rei; aquest anomena els seus consellers i, per últim la resta dels animals que han de servir i complir les ordres del rei.

Algunes de les estratègies que utilitzen són la por, l’astúcia i l’engany. Al final la guineu es desemmascarada amb la mateixa astúcia amb la que ella ha actuat al llarg de tot el temps.

Alhora, ensenya les qualitats necessàries per actuar correctament: la generositat, la prudència, l’astúcia, l’amistat i agraïment.

Personatges que venen de la mitologia, com aquell lleó que volia menjar-se cada dia un animal i la llebre sempre arribava tard. – Majestat, abans que em menge vull contar-li que he vist un altre lleó que volia menjar-me

Edició acuradíssima i encert editorial al mantenir a la mà esquerra de la doble pàgina les paraules de la versió clàssica de Llull per saber com sonaria en aquell moment. I a destacar (a la mà dreta) l’acurada adaptació que fa Miquel Desclot respectant l’autor i servint al lector modern.

Un altre valor important són les il·lustracions, un treball molt original de Perico Pastor amb tinta i aquarel·la, unes vegades a doble plana, altres a qualsevol racó, entre el text, de vegades en blanc i negre, altres a color… Ens recorden les miniatures medievals dels beats de Lièbana, prou naïfs però suggeridores.

Recomanat: 10-11 anys.

Comentat en maig de 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Llibre de les bèsties | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL MUSEU D’EN TRONQUET/ EL MUSEO DE TRONQUITO

CUBIERTA CAT.qxp:Layout 1CUBIERTA ESP.qxp:Layout 1

El museu d’en Tronquet

El museo de Tronquito

Kanstad Johnsen, A.

Salvany Balada , M .( trad. català) ; 

 Gómez-Baggethun, C.( trad. castellà )

Ed. Nórdica, 2016

el Libro más Bello del Año en Noruega,2011

Un llibre a meitat de camí entre literatura i didactisme , entre àlbum i còmic, que tracta el tema del menut que busca un lloc on ser estimat, on se li reconega. En aquest cas és la iaia la que va donant-li pautes per aconseguir-ho.

Un llibre que parla del joc dels xiquets de col·leccionar coses, de buscar i arreplegar com una garsa però on hi ha després un plantejament per part del xiquet: què puc fer amb tot el que he arreplegat ?

El recomanem en l’apartat de Llibres divulgatius , sense especificar edat

Comentat en Abril , 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El museu d'en Tronquet / El museo de Tronquito | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA NIÑA DE MUY LEJOS

laniña

La niña de muy lejos

Thor, Annika

Jönsson, Maria ( il)

Carlsson , Beatriz (trad)

Gato sueco, 2016

Premio “Elsa Beskow” en Suecia 2015 por “Mejor Libro Infantil Ilustrado”.

Una xiqueta vestida de roig, travessa el bosc, arriba a una casa…

Xiqueta perduda que en arribar a la casa trenca la tranquil·litat de la propietària .

Dues visions de la vida que es troben i entren en un conflicte existencial, que cal resoldre, entre una dona que ha decidit viure sola, i una xiqueta que no ha pogut decidir, sinó que s’ha vist obligada a marxar, sola, de la seua casa.

És una suggerent proposta literària perquè no parla de les emocions sinó que el lector ha de fabular què és allò que mou als personatges, la xiqueta pregunta contínuament i són aquestes preguntes les que duen a la reflexió en la persona adulta. A poc a poc es van produint canvis tant en la persona de la casa com de la xiqueta.

Recomanat a partir de 8-9 anys.

Comentat en abril 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La niña de muy lejos | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

LA CASA

lacasa_alta

lacasa

La Casa ( en català i castellà )

Roca, Paco.

ed. Astiberri, 2015

Premio Zona Cómic al mejor cómic nacional de 2015

Estrella 2016 al cómic más destacado del año por el diario Le Parisien

Gran Premio Romics 2017 del salón del cómic de Roma

Premio Romics 2017 al mejor cómic europeo del salón del cómic de Roma

Una novel·la gràfica que reflexiona sobre la vellesa i els conflictes que es creen a la família. Una narració molt ben desenvolupada, amb salts enrere (flashback) que van reconstruint la història familiar:

El pare, ara vell, quan era jove i les seues il·lusions, aficions, …

La posició de cada germà en la família i respecte al pare. Un recorregut que fa cadascú d’ells sobre la seua relació amb el pare fins arribar als moments en que el pare ja vell necessita l’atenció dels fills: les diferències, les excuses, els oblits …

La càrrega emotiva de la casa i els dubtes que tenen els germans sobre què fer amb ella. Hi ha moments en que desitgen quedar-se amb la casa i donar continuïtat a la relació familiar i altres en que pensen que millor seria vendre-la i que cadascú visca la seua vida.

És una història realista, i la casa és una metàfora de la vida familiar: lluminosa i plena de vida en la infantesa amb estones d’amor-odi i apagant-se a poc a poc, envellint-se, embrutant-se a mesura que el creixement va separant als seus membres caminant per dreceres diferents.

Recomanat a partir de 14-15 anys.

Comentat en Abril 2017

Publicat dins de La casa | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

MANUAL PER A DONES DE FER FEINES / MANUAL PARA MUJERES DE LA LIMPIEZA

020-Manual-per-a-dones-de-fer-feine-Lucia-Berlin-p

Manual per a dones de fer feines

Berlín, Lucía

Prólogo: Lydia Davis

Torrescasana, A. ( trad)

L’Altra Editorial, 2016

Premi Llibreter, 2016

manualmujeres

Manual para mujeres de la limpieza.

Lucia Berlin.

Prólogo: Lydia Davis

Vázquez Nacarino, E. ( trad)

Alfaguara, 2016.

L’autora afirmava: “Exagero molt i barrejo ficció i realitat, però no dic cap mentida”.

El llibre publicat per  L’Altra Editorial (català) i Alfaguara (castellà) és una selecció dels seus 43 millors relats, ( d’un total de 76 contes que havia publicat en tres volums diferents ), una traducció de la darrera edició de l’obra de Berlin publicada als Estats Units: «A Manual for Cleaning Women : Selected Stories. Lucia Berlin,Pan Macmillan UK,2015»

Sorprenent estructura del llibre: un laberint, un trencaclosques que a través de les diferents històries va mostrant-nos la vida de la protagonista. Personatges supervivents i perdedors. No és un llibre fàcil ni còmode de llegir per aquesta estructura i per la duresa dels fets que conta, alternant estones d’humor negre, ironia … Situacions dures que mostren una capacitat de resposta dels personatges inesperada. Tot va en contra dels protagonistes.

Semblen relats independents, en realitat són relats autobiogràfics, posant-se diferents noms. La seua lectura requereix una reflexió per saber qui està contant la història, on sovint n’hi ha un canvi de narradora.

Literatura real, sincera, descarnada, esquelètica, … on es narren els fets quotidians tal com succeeixen, sense cap judici ni valoració moral. Relata les angoixes de l’autora, la qual, amb mirada lúcida, penetrant i transparent, no defuig cap tema : L’alcoholisme, les malalties, l’avortament, la sexualitat, les addicions, la solitud, la inestabilitat afectiva, les diferències entre classes socials, la repressió en una societat intolerant a diferents tipus de relació amorosa, les condicions de vida a la presó, les relacions familiars, …

Duríssim i fantàstic.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Abril 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Manual per a dones de fer feines / manual para mujeres de la limpieza | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

L’ARCA DELS ANIMALS/ EL ARCA DE LOS ANIMALES

arcacast

   arca

                                           

L’arca dels animals                                                El arca de los animales

Marianne Dubuc

      Solà , R. (traducció)

Ed Juventud, 2016

Versionar d’una manera crítica i apropiar-se dels relats bíblics. Amb l’excusa de la llegenda de l’arca de Noè es mostra una xicoteta història per a molt menuts en la que els animals són els protagonistes.

Un llibre d’humor que conta la vivència d’animals molt diversos en una barca per a protegir-se de la pluja. Amb petites endevinalles plàstiques Dubuc planteja el viatge com avorriment o divertiment segons cadascú.

Riurem amb les dificultats d’eixos animals dins de la barca: hi ha problemes d’espai, per divertir-se juguen cadascú d’una manera diferent, arriba la fam i pensen en menjar-se, també hi ha moments de col·laboració per a salvar-se i de desesperació perquè ja no s’aguanten. Quan els instints primaris estan a punt d’esclatar, l’ocell, representant del súper jo, busca solucions fora de la barca i troba terra per a que tots els animals puguen baixar i instal·lar-s’hi.

Les il·lustracions tenen la seua força en les línies del rostre que donen l’expressivitat necessària per a gaudir de cadascuna de les imatges: mal humor, desànim, sorpresa, descans, desesperació … Davant d’un text molt senzill, les il·lustracions gaudeixen d’una gran varietat en el color, en l’actitud, … La primera imatge (tots apinyats en una illa) ja és molt divertida.

Manté les pautes dels llibres dels menuts i el format també acompanya la proposta.

L’autora :

Marianne Dubuc és llicenciada en disseny gràfic per l’escola de disseny de la UQAM (Quebec, Canadà). La seva carrera com a autora-il·lustradora de llibres per a nens va començar amb la publicació del seu llibre El mar (La mer) , per Edicions La Pastèque el 2007. Però el seu èxit internacional li va venir amb la publicació de Davant de casa meva i El carnestoltes dels animals (tots dos publicats en català i castellà ). Des de llavors ha escrit i il·lustrat més de 12 llibres i moltes coses més. Ha rebut premis tant en el estranger com a Canadà, com el Premi al millor llibre infantil del Concours Lux el 2008 o més recentment, el 2014, el Governor General’s Literary Award atorgat per The Canada Council for the Arts.

Recomanat a partir de 1-3 anys

Comentat en març de 2017

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'arca dels animals | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari