EL HOMBRE DEL TRAJE NEGRO

EL HOMBRE DEL TRAJE NEGRO

STEPHEN KING

IL·LUSTRADORA : ANA JUAN

TRADUCTOR: IÑIGO JÁUREGUI

ED.NÓRDICA, 2017

Una recreació a partir de llegendes i contes populars sobre la presència del dimoni a les vides humanes. Aquesta literatura oral reflectia les creences i el comportament de les persones en segles passats davant d’aquest tema.

L’autor agafa aquesta idea i confecciona una història en la que el protagonista, ja vell, ens conta la seua trobada amb el dimoni durant la seua infantesa.

Una narració que es situa al terreny de la fantasia: un dimoni amb ulls que pareixen d’extraterrestre i una boca enorme com la de l’endrapa somnis, un ésser carnívor amb una fam insaciable. Alhora, ens dóna dades que intenten fer-nos creure l’existència del senyor dels inferns: l’herba per on xafava, s’assecava i quedava cremada, fets que van demostrar al pare que el que li contava el seu fill era veritat.

Com en la Tradició Oral, és al bosc on succeeixen les aventures iniciàtiques, on cal superar les proves per madurar; en aquest cas , on el nen protagonista assumeix la mort del seu germà i aconsegueix enfrontar-se a la por a la mort.

Es feia necessari projectar eixa mort en sí mateix i en la seua mare per a que la família encetara una nova vida amb els membres que resten vius: pare, mare i fill.

S. King demostra el seu mestratge com escriptor de la por i d’allò inquietant amb la descripció minuciosa de l’espai, de l’ésser diabòlic i dels sentiments. A la literatura que tracta aquest tema, els protagonistes aconsegueixen enganyar al dimoni, però es queden amb la inquietud d’esperar el moment indesitjable en que tornaran a trobar-se.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en maig 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El hombre del traje negro | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

BENICIO Y EL PRODIGIOSO NÁUFRAGO

Benicio_240

Benicio y el Prodigioso Náufrago

Iban Barrenetxea

A buen paso, 2016

De Barrenetxea ja havien llegit el llibre ” El único y verdadero rey del bosque” i com aquest es tracta d’una recreació d’un conte de Tradició Oral. Són molts els contes sobre pescadors pobres que viuen a la misèria i que de cop i volta pesquen un peix màgic que resol la seua vida. Tanmateix, Benicio, com al mite de Jonàs o la història de Pinotxo, troba un peix molt rar del que sorgeix un home anomenat Prodigiós Nàufrag.

El llenguatge utilitzat per aquest personatge té a veure amb la veu de la faràndula, del teatre, del mag o del contista : l’engany. És per això, que Benicio, allunyant-se de la realitat, entra al món fantàstic dels contes i confia en aquest auxiliar màgic, que li demana la formulació de tres desigs.

A través de les imatges personalíssimes d’aquest autor/il·lustrador, les persones lectores sabem que Benicio no és troba amb un geni sinó amb un dimoni i la rondallística popular ens ensenya que al dimoni mai no podem enganyar-lo. El protagonista cau al parany de l’avarícia i, com al conte de perquè la mar és salada, mor ofegat al mar dels imprudents.

Si amb la resta dels contes de pescadors, aquests eixien de la misèria degut al seu bon cor, a la seua honestedat, a la història de Benicio es manifesta un missatge clar i evident, l’avarícia trenca el sac.

Barrenetxea demostra trobar-se còmode en la recreació de contes populars aportant unes il·lustracions de qualitat utilitzant a vegades la doble pàgina, que completen allò que el text prefereix silenciar i afegeixen humor i les dosis d’atracció necessàries per a llegir aquest llibre.

Doble pàgina i text, doble pàgina i text …. Mesurat. Escenaris de teatre: el bosc, el mar, el menjador de la casa, … amb unes figures estilitzades o extremadament obeses, barreja de realisme i caricatura, quasi sempre de perfil i d’una gran elegància de moviments.

Recomanat : a partir de 10-11 anys.

Comentat en maig 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Benicio y el Prodigioso Náufrago | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LA SALTINADORA GEGANT / LA SALTINADORA GIGANTE

Saltinadorasaltinadoracastellà

La saltinadora gegant / La saltinadora gigante
Donaldson , Julia
( text ) & Oxenbury, Helen ( il·l)

Bel Olid( trad )

Juventud, 2017

« Sóc la saltinadora gegant

i faig una por impressionant»

Dues grans autores juntes en aquest àlbum il·lustrat, en una història que col·lectivitza la por, que ens ensenya que fins i tot els animals més grans tenen por també. En aquest cas, es tracta d’una por cap allò desconegut, invisible, experiència vital comú en majors i petites. I  és important tenir algú a prop a qui poder explicar les nostres pors per tal de trobar una solució que en aquest cas no vindrà dels animals més grans.

Un final que dóna pautes de creixement, compensador a través de l’humor: el soroll temut eixia de la gola d’un ésser petit, innocent, que jugava a ser major, feroç, i salvatge. Només la mare, intuïtiva, s’adona de que darrere d’eixe entramat es troba la seua filleta.

Misteri i humor en un text senzill i repetitiu, una història rimada -gran feina de traducció de Bel Olid en castellà i en català amb un vocabulari exquisit i unes il·lustracions on sobre un fons de tons suaus destaca cadascun dels personatges que van apareixent, de formes arrodonides i una gran expressivitat.

La mateixa Helen Oxenbury ens explica en una entrevista en Barcelona : (https://cat.elpais.com/cat/2017/04/24/catalunya/1493056445_680401.html)

un conill, que quan torna al seu cau, escolta una veu profunda i amenaçadora que surt del forat, i decideix buscar l’ajuda d’altres animals. Al final tots acaben morts de riure, perquè s’han deixat espantar per un animal molt petit”.

«No m’agraden els llibres que intenten transmetre un missatge, jo dibuixo per als nens, als quals els encanta veure’s dibuixats i veure representades les coses que tenen a prop”.

Recomanat a partir de 3 anys.

Comentat en maig 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La saltinadora gegant / La saltinadora gigante | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

BESTIARI SALVATGE D’ESTAR PER CASA

03-Bestiari_salvatge_destar_per_casa

 BESTIARI SALVATGE D’ESTAR PER CASA

Serra, Sebastià

Ed. EL CEP I LA NANSA, 2016

És aquest un bestiari poètic, escrit en quartetes, dedicat a animals de la casa i el camp (oronetes, guineu, gats, aranyes…) encara que també hi ha espai per animals salvatges com elefants i lleons.

Les il.lustracions són una explosió de color, amb pàgines  bigarrades per una gran quantitat d’elements que,  produeixen una sensació visual d’excés. Aquest és, sense dubte, l’aspecte menys encertat del llibre.

Tanmateix, els versos ens arriben plens d’humor i ironia, amb un llenguatge acurat i amb una mètrica pròpia de la tradició,  que aconsegueix plenament el ritme i la musicalitat que tant fan gaudir a les lectores de la paraula poètica.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en maig 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Bestiari salvatge d'estar per casa | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LES LLÀGRIMES DE L’ASSASSÍ / LAS LÁGRIMAS DEL ASESINO

lagrimas llagrimes

 

 

Les llàgrimes de l’assassí / Las lágrimas del asesino

Bondoux, Anne-Laure

Molist Forcada,Montse ( trad. )                                 Navarrete, Ana ( trad.)

Baula, 2012                                                                    Edelvives, 2012

 

La maldat reconvertida en afectivitat resulta un tema recurrent a la literatura infantil i juvenil. Recordem-ho en llibres com ara: Els tres bandits o Els señor de los Alisos : violència versus innocència que acaba transformant-se en amor.

Fantàstica novel·la que et fa pensar qui són realment els dolents en aquest món. És més dolent l’assassí que mata per sobreviure o la policia que mata de manera indiscriminada i sense cap sentiment de culpabilitat per matar innocents? Com a mínim és una novel·la que fa dubtar sobre la divisió entre bons i dolents. És una novel·la que et sorprèn contínuament, no hi ha res de predictible, i això fa més apassionant la seua lectura.

Tanmateix, el personatge dolent comparteix protagonisme amb Paolo, el xiquet orfe que evoluciona des de la por fins l’estima, que en el viatge pels pobles de la Patagònia xilena experimenta una iniciació fins convertir-se en un jove emocionalment autònom i capaç de gestionar la seua vida futura i que aprèn la complexitat del comportament humà: no n’hi ha persones totalment bones ni totalment dolentes. No sols Paolo sinó que tots els personatges que hi apareixen en la novel·la evolucionen pel contacte amb la resta i per la duresa de la vida que els ha tocat viure.

Es possible conviure i arribar a estimar a qui t’ha fet tant de mal, i al mateix temps, t’estima i fa el que siga per tu? Una mateixa persona pot ser capaç de les majors atrocitats i la generositat més extrema? Disjuntiva entre odiar o estimar; una situació incòmoda que engresca a pensar en la complexitat de la vida.

El paisatge també forma part de la narració. La necessitat, la supervivència obliga a conviure.

L’autora no jutja en cap moment, sols presenta els fets i les reflexions, en un llenguatge concís i brillant, on s’alternen la innocència del xiquet i la malicia de l’adult.

Recomanat a partir de 12- 13 anys

Comentat en abril 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Les llàgrimes de l'assassi / Las lágrimas del asesino | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

QUAN ARRIBA LA PENOMBRA / CUANDO LLEGA LA PENUMBRA

 

portada_quan-arriba-la-penombra_jaume-cabre_201612121811 portada_cuando-llega-la-penumbra_jaume-cabre_201701251035

Quan arriba la penombra / Cuando llega la penumbra

                             Cabré, Jaume

Proa, 2017                                            Destino, 2017

Diu l’autor : «No he fet una obra per pontificar sobre on està el bé i el mal”: els seus relats estan desproveïts per complet de moralina. Parteix d’un punt de vista molt descregut, i en el seu text tan sols vol deixar constància de la seva “sorpresa davant les diferents formes de viure la vida i la mort”.

Jaume Cabré es centra en el tema de la maldat i presenta, a través de tretze contes, una galeria de dolents diferents, des del maleït de la primera història que no pot fugir del seu destí fins els dolents de la resta que semblen portar al seu ADN un gen assassí, que senten irresistible la temptació criminal. Ens trobem amb personatges amb els que no podem identificar-nos, que ens provoca rebuig la seua actuació irracionalment delictiva. Tal vegada la tesis del llibre és recordar-nos que la maldat forma part de la nostra existència i que la consciència ha de controlar-la.

Predominen els personatges masculins criminals, les dones apareixen com personatges passius, o víctimes. «si tots els personatges del llibre són masculins és perquè masclista és també la pròpia violència» subratlla l’autor.

A les històries contades es barreja un registre realista amb els trets de novel·la policíaca i un registre fantàstic: personatges engolits per un quadre pictòric o una biblioteca que conta els fets criminals ocorreguts a la mateixa habitació.

Però no es tracta, en absolut, de literatura policíaca: generalment l’assassí es coneix des del primer moment de la narració. Allò realment important és explorar què pot portar un individu a llevar-li la vida a un altre. I Cabré ens descobreix que no calen grans raonaments, que amb motius fútils n’hi ha prou.

No és de fàcil lectura, demana una lectura reposada i en un temps llarg, sense pressa. D’altra manera, és molt fàcil no adonar-se de la relació entre diferents contes, de vegades tan sols lligats per una frase secundària. Semblen narracions independents, però existeix un fil subtil, quasi imperceptible, que uneix o relaciona unes amb les altres.

Una visió irònica, una manera peculiar de relatar, en tota mena de registres, i amb un llenguatge precís : «…de vigilar a l’hora del pati que cap nen no saltés per la tanca de punxes i es convertís en una oliva per al vermut»

Tanmateix, Cabré no fa evolucionar els seus dolents, no són susceptibles de transformació, no resulten ambigus; pel contrari, són assassins i, per això, la mort acompanya totes les històries des del principi fins el final deixant-nos a les persones lectores sumides en una penombra inquietant.

Recomanat a partir de 16 anys.

Comentat en abril 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Quan arriba la penombra / Cuando llega la penumbra | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ERNEST I CELESTINA, MÚSICS DE CARRER/ ERNESTO Y CELESTINA, MÚSICOS CALLEJEROS

ernest-i-celestina_Caternesto-y-celestina_C

Ernest i Celestina, músics de carrer / Ernesto y Celestina, músicos callejeros

Gabrielle Vincent. 

Teresa Duran ( trad, català )

Azaola, Juan R. ( trad. castellà )

Kalandraka, 2017 ( 1981 )

Una reedició dels llibres de Gabrielle Vincent que tan d’èxit tingueren a la dècada dels anys 80. L’amistat entre un ós i una rateta que viuen junts: un joc de contrastos, gran/menuda, prudent/eixerida, … Un binomi, simbiosis de dos personatges que experimenten aventures amb les que gaudim a través dels seus llibres. Un missatge de col·laboració i cooperació per aconseguir un ben col·lectiu.

Tendresa, contrapunt entre els dos personatges, la parella com a relació entre desiguals i es compensen; la filosofia final : quan tenen diners no se’ls gasten en el que havien previst, sinó en regalar-se un a altre allò que desitgen.

És més important el procés que segueixen per aconseguir el que volen que el resultat final. No passa res si no compleixen el seu objectiu. El que fan és difícil. Demà serà un altre dia, però avui s’ha de celebrar la vida. Que siga així és bo. Perquè s’assegura que es va continuar tenint eixa relació. Aposta per trobar la felicitat en les coses més senzilles i en compartir els bons moments.

En la il·lustració s’arreplega la bohèmia del Paris dels anys 20, amb unes aquarel·les suaus. Aquest és un bon exemple de com la sinergia entre un text i una il·lustració multipliquen el significat i s’ajuden fins a l’extrem que no imaginem un sense l’altra.

Dolç i entranyable,… massa dolç? Bé, és per a molt petits .

La traducció, excel·lent, és de Teresa Duran.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en abril 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Ernest i Celestina músics de carrer | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

ZAZIE AL METRO / ZAZIE EN EL METRO

zazie_cara_web_2f5e0888d335345eab4b543bc384fb6a zaziecatala

Zazie al metro/ Zazie en el metro

Queneau, R.

Fuster, Jaume (trad. català)                       Sánchez Dragó, F. ( trad. castellà)

Gallardo, Miguel ( il·l castellà))

La Magrana, 1989                                           Marbot ediciones, 2011

Quenau és el fundador del col·lectiu d’escriptors anomenat l’Oulip. Grup d’experimentació literària i científica que naix a la França del surrealisme.

Quan llegim aquesta obra ens adonem de les claus surrealistes i oulipianes que anirem descobrint al llarg d’aquest comentari.

L’argument que ens presenta l’autor recorda a les pel·lícules o acudits en  què personatges de poble arribaven a la capital i experimentaven mil i un tràngols.

Silenci!!! comença la novel·la, com si d’una obra de teatre es tractara, a través de diferents escenes:

Escena de l’estació, arribada de Zazie a París, a casa del seu tiet Gabriel a passar tres dies. Ja des de la primera pàgina, es comença a criticar la ciutat de París, la manca de neteja, els senyorets ( nyicris?), els executius agressius i la pudor del tiet que va commocionant a tothom que passa pel seu costat, “parfum de Fior”. La Zazie mira al seu tiet amb desconcert i li diu “Quan dius bestieses com aquestes, ho fas exprés o sense voler?”

Escena del llop bòfia: la Zazie en casa del tiet es sent incòmoda. Fuig de la casa i s’endinsa al bell mig de la ciutat: una caputxeta perversa sola al bosc urbà. Aviat, apareixen els llops, personatges supervivents que es converteixen en auxiliars de la protagonista. El primer llop és un policia disfressat de sàtir o un sàtir que diu ser policia o un firaire o ni se sap, tal vegada un poc de tot. Aquest personatge però, torna la nena a casa del tiet. Amb la conversa entre els dos, coneixem l’experiència de vida de la Zazie, com la  mare i el seu amant van matar al pare amb un cop de destral. 

Ens trobem davant una adolescent sense pèls a la llengua, llenguatge agressiu, eixerida, cabuda, que sap desembolicar-se amb autonomia, que coneix  tot el que pot oferir París, encara que a ella li obsessiona el metro i tot allò relacionat amb el sexe.

Escena dels turistes i l’autobús: en ella l’autor dóna una visió crítica dels grups turístics amb guies: veure París en un dia i viatjar al dia següent a Gibraltar. Humor quan es presenta un conductor guia que no té cap coneixement dels principals monuments de la ciutat i com els turistes s’ho creuen tot. Tanmateix, desitjosos per passar-ho bé davant qualsevol cosa, segueixen a Gabriel encantats de les seues discussions amb la neboda i les seues disquisicions filosòfiques sobre la seua vida. Filosofia quotidiana a partir del que s’escolta a la ràdio, a les veïnes o llig als magazins; tot això és la veritat ningú ho dubta.

Escena de la burgesa vídua, i l’embús de trànsit: la  Zazie en el seu passejar urbà es troba amb un altre llop, més bé una lloba, la vídua Mouaque que busca desesperadament un home ja siga el tiet Gabriel o el bòfia disfressat de guripa municipal. Les discussions sobre com educar a  la canalla o sobre l’amor a certes edats sense importar amb qui. Ambdues converses en una ciutat col·lapsada pel trànsit degut a una vaga de transport. Una moguda social que frustra els desitjos dels turistes i de la pròpia protagonista que no podrà pujar al metro.

Escena de Maddo Petits Pieds i Charles: en aquesta història conviuen altres personatges com ara Charles, el taxista amic de Gabriel i Maddo Ptits Pieds, la cambrera de la Cave, el bar de Turandot i el seu lloro que sempre diu “xerrameca, xerrameca, ès l’únic que saps fer”. Ella enamorada d’ell i ell tímid, reservat. La Zazie coneix a Charles des del primer dia d’arribada a París i són les preguntes, quasi interrogatoris, de la xica les que li engresquen a donar el pas definitiu i declarar-se a Maddo.

Escena al Mont de Pietat: des del principi sabem aspectes del tiet Gabriel: es pinta les ungles, té un pintallavis, treballa de nit en un Cabaret anomenat ” Mont de ietat” i confessa a la seua neboda que ho fa per divertir-se. L’última nit de Zazie a París, tothom va a veure a Gabriel ballar: Charles, el taxista junt a Maddo Ptits Pieds, Turandot, l’amo de la Cave i de la casa on viu Gabriel i Gridoux el botiguer. Tots ells han sobreviscut a la segona gran guerra, l’ocupació de Paris pels nazis i encara que cadascú té la seua opinió al respecte d’eixes experiències, existeix un vincle entre ells que els manté plegats. Els únics espectadors d’excepció són la Zazie i els turistes obstinades en perseguir a l’artista enlloc.

Escena del llop Trouscaillon i la dolça Marceline: Fora de la festa al Cabaret queden la dolça Marceline, dona que viu amb Gabriel i Trouscaillon, l’home de les cent cares. Vol seduir-la, però l’astúcia d’ella, el llenguatge i les paraules com Serezade, la salven de caure en la xarxa “donjuanista”. Escapa del seu acosador i, potser, escapa alhora de la seua vida anterior; desapareix de la casa i de la vida amb Gabriel que la tenia presa en casa. La fugida de la dolça Marceline posa punt final a una societat en la que la dona representa tot allò relacionat amb el sexe: el marit que té dret a repassar-se la legalment, anar amb compte per evitar que tothom la violi, la que és capaç de fotre ma a la bragueta de vells verds, la dona que no surt mai a soles,… Una fugida cap avant, un instant de superació.

Es tracta d’un llibre amb un llenguatge atrevit, col·loquial, ple de grolleries, de frases fetes que els personatges dominen a la perfecció. Ple d’argots ( halar o mirar-se la punta dels pinrés) i de paraules inventades que, malgrat no saber què signifiquen, no interfereixen en la comprensió de la història. De vegades, l’autor es permet llicències com escriure frases curtes sense separar paraules i en ocasions, acudeix a l’ajuda del llenguatge culte ” era el moment d’utilitzar els alexandrins o les idees del tomisme kantià o no li havia fet perdre el cartesianisme nadiu encara”.

Escrita amb ironia i humor, trenca convencions socials i es posiciona al costat dels desheretats sense oblidar-se de la protagonista que ha realitzat un viatge, ha viscut una aventura condensada mitjançant les paraules del final del llibre:

    ⁃    M’he fet gran, diu la Zazie.

Recomanat a partir de 16 anys

Comentat en abril 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Zazie al metro / Zazie en el metro | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

ALEX I EL RATOLÍ DE CORDA / ALEX Y EL RATÓN DE CUERDA

alexratonalexratoli

 

 

 

 

 

 

Leo Lionni

Lucchetti, Maria ( trad català)                     González, Xose M. ( trad. castellà)

Ed Kalandraka, 2017

Aquest llibre ens parla, mitjançant un ratolí real i un ratolí de joguina, sobre l’enveja, el desig d’aconseguir el que no tenim, d’ésser el que no som.

Una faula que ens demostra la importància de valorar el que som i el que tenim.

A més a més, la tesi de l’autor defensa que l’amistat fa superar les emocions negatives i genera una energia capaç de superar els inconvenients.

En aquesta ocasió, Lionni critica l’ actitud dels humans respecte a les joguines; la rapidesa amb la que passen des d’una relació íntima fins a ser prescindible o de transformació en brossa.

A destacar de forma molt especial el mestratge del Lionni il·lustrador,  que, seguint la tècnica del collage i sobre un fons blanc, desplega davant els nostres ulls unes imatges plenes de sensibilitat, amb una gran força expressiva que són una admirable mostra del personal món estètic de l’autor.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en abril 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Alex i el ratoli de corda / Alex y el ratón de cuerda | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

EL DIARIO DE LAS CAJAS DE FÓSFOROS

diariofosforos

El diario de las cajas de fósforos

Paul Fleischman
Bagram Ibatoulline( il·l)

Juventud, 2013

«Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia.»

Tot objecte té la seua història. És un diari format a partir del fet de guardar objectes quotidians en diferents caixetes de llumins. Dintre de cada caixa hi ha un record, és la manera de conservar viva la memòria i els records d’un nen que no sabia llegir ni escriure. Ara el nen s’ha fet gran i com a besavi li transmet totes aquestes vivències a la seua besnéta. Cadascú dels objectes correspon a una experiència viscuda: la foto del pare que emigra, el macarró d’un any sense pluges, una xapa de botelles, etc

La història va introduint-nos, a través de la conversa entre el besavi i la besnéta, cap la problemàtica de l’emigració, la família obligada a traslladar-se des d’Itàlia a Amèrica a la recerca d’un treball per poder viure, un viatge arriscat i una vida plena de penúries que va superant-se gràcies a l’esforç i la col·laboració de tots els membres de la família, possiblement l’únic consol en aquestes situacions dominades per la misèria.

Les il·lustracions, hiperrealistes, són tan perfectes i tan ben fetes que semblen fotografies, en sèpia per a tot allò que conta, el passat; i en color, els personatges protagonistes en el moment de contar-lo, el present.

És un llibre que permet pensar, fer les teues pròpies reflexions vitals. Com a final, la transmissió familiar. La protagonista continuarà amb l’afició col·leccionista de l’avi, però la memòria familiar es conservarà, a hores d’ara, a través de l’escriptura.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en març 2018

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El diario de las cajas de fósforos | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari