LEOCADIO , UN LEÓN DE ARMAS TOMAR

portada.indd

Leocadio, un león de armas tomar

Shel Silverstein ( text i il·lustracions )

Azaola, M. (trad)

Ed. Kalandraka, 2016

” ( …) El caso es que todos salieron corriendo…

Bueno, casi todos.

Hubo un león que no corrió y es justamente ese cuya historia voy a contaros .”

Dintre la dinàmica de l’editorial de recuperar clàssics contemporanis, es publica ara Leocadio, el primer llibre infantil de Shel Silverstein, editat per primera vegada en 1963. Hi ha una versió de l’editorial Lumen, de 1992, amb el títol, Lafcadio el león que devolvió el disparo , descatalogada.

Els seus llibres, que tenen en comú el registre humorístic, amaguen un fons filosòfic, que a vegades pot passar desapercebut .

En aquest llibre i sota l’aparença d’un conte d’animals, lleons contra caçadors i viceversa, Silverstein ens llança missatges sobre els beneficis de l’esforç, la recerca de si mateix, la decisió del camí a elegir o ens engresca a caminar contínuament per aconseguir la felicitat, que mai serà completa . El lleó protagonista no actua com la manada; aprèn, a base d’esforç i dedicació, a enfrontar-se als caçadors. Un lleó que es converteix en caçador ( amb rifle ) , i que participa plenament dels dos mons, humà i animal.

Ple de situacions absurdes que desperten la hilaritat, tal com els caçadors caçats, el dia a dia d’un animal salvatge a la ciutat, … la facilitat per aconseguir el que vol amb sols un grunyit: núvols de malví, vestit de malví, menjar de malví, … pujar i baixar en ascensor moltes vegades …

La seua estructura narrativa està immersa en el llenguatge oral (l’oncle conta als seus nebots l’aventura del lleó Leocadio ) amb expressions interrogatives dirigides al públic intentant establir un feed-back o senzillament concentrar l’atenció del públic oient.

El narrador es converteix en un personatge i la història que comença en tercera persona passa a ser contada en primera persona.

Des del punt de vista del contingut es tracta d’un llibre transgressor que respecta les diferències i que permet identificar-se a les lectores amb un protagonista que camina a la recerca de si mateixa.

Recomanat 10-11 anys.

Comentat en desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Leocadio, un león de armas tomar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

QUÉ VERGÜENZA

verguenza

Qué vergüenza

Paulina Flores

Seix Barral, 2016

Llibre amb nou contes que ens enfronta amb realisme a problemes socials com ara l’atur (què vergüenza), l’adolescència (Talcahuano i Últimas vacaciones), l’abandó i frustració a la relació amorosa ( Olvidar a Fredy) o la incomunicació dins de l’entorn familiar (Tía Nana), entre altres. L’autora presenta la relació sexual a travès d’una gama variada: maltractament, abús, traumàtica, fortuïta o estranya.

Un dels aspectes originals d’aquest llibre consisteix en desviar-se d’una escriptura de contes on es narra tot i el final existeix, encara que siga sorprenent. En canvi, aquests contes no tenen final, no solucionen els conflictes plantejats, pareixen inacabats, sembla que Paulina Flores volguera crear desconcert, volguera que foren els lectors els que posen el final o almenys els qui acaben donant sentit a cada història. També capgira de manera sorprenent l’evolució dels fets i amaga aspectes que apareixen al final deixant a les lectores corpreses.

Encara que els personatges són variats – pares joves, adolescents, dones, nenes – ens trobem a la gran majoria de les històries la tristor en forma de desesperança, amargura o d’enyorança cap a la figura paterna.

En resum , una autora xilena molt jove que demostra gran domini del conte i gran capacitat d’emocionar-nos amb les seues històries, les quals narra amb un llenguatge concís, senzill, amb frases curtes despullades d’adorns.

Recomanat +18 anys

Comentat en Desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Qué vergüenza | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

UN CLOT ÉS PER CAVAR-HI / UN HOYO ES PARA ESCARBAR

portada.indd portada.indd

Krauss , Ruth ( text)                                 Krauss , Ruth ( text)

Sendak, M. ( il·l)                                      Sendak, M. ( il·l)

Desclot, Miquel ( trad. català)              Azaola, M. ( trad. castellà)

Kalandraka, 2016

És deliciós trobar un llibre que continga una idea original i bellament tractada.

És la primera obra d’una col·laboració establerta entre Ruth Krauss i Maurice Sendak iniciada en 1952.

La lògica infantil marca aquest diccionari de definicions on es revisa el principi de causalitat que els adults hem elaborat, i que, sense trencar la lògica infantil, reexamina la dels majors.

Frases breus s’intercalen amb les il·lustracions, raonaments propis dels xiquets/es sobre les parts del cos, objectes, animals, l’entorn, activitats, jocs …

Aquestes definicions sorprenen per la seua profunditat i un to poètic i quasi filosòfic. Tendresa, naturalitat, ingeni, espontaneïtat, humor, … però sobretot aquella alegria que s’observa en el joc infantil i que aquí també està present.

Sembla que és un dels primers llibres que Maurice Sendak va il·lustrar, on ja trobem la capacitat de comunicar i il·luminar aquestes aparentment senzilles reflexions, il·lustracions expressives, dinàmiques ,… conserven una frescor que les fan totalment actuals.

A destacar que no hem trobat cap estereotip respecte a xiquets i xiquetes.

El format és menut, per a unes mans menudes. Si bé pot resultar un inconvenient per a la presentació col·lectiva a l’aula, resulta atractiu i íntim per a la lectura individual.

Els graons són per seure-hi” o “un forat és per mirar-hi”.–“el sol és per dir-te quan és cada dia”un llibre és per mirar-se’l

Algunes definicions són originals, altres desbaratades i altres poètiques … però totes fàcilment identificables per a la gent menuda i a més a més, suposen divertits disparadors creatius.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en desembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un clot és per cavar-hi / Un hoyo es para escarbar | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Jo no sóc la teva mama / Yo no soy tu mamá

jonosoclamama yonosoytumama

Jo no sóc la teva mama                          Yo no soy tu mamá

Marianne Dubuc ( text i il·l.)

                                     Tornero Brugués, Susana ( trad)

 Joventut 2017

Llibre d’humor a partir d’una proposta exagerada “un enorme mamífer pelut anomena mamà a un petit esquirol” i a partir de continues contradiccions com ara: un bebè enorme, un adult petit, un mamífer que naix d’un ou, etc que, a vegades,traspassen els límits de la ciència.

Tanmateix, és eixe  trencament del pensament coherent, l’estranyament de la lògica de les lectores, el que fa que resulte atractiu i desperte la curiositat per saber com resoldrà el conflicte “qui serà la seua mamà?”.

A través d’unes il.lustracions magnífiques, ens endinsem en una història protagonitzada per una família inusual, una convivència, forçada al principi, entre un esquirol i un personatge inventat- una especie de monstre de les neus o goril·la blanc- que acaba en una relació afectiva i solidària. Al final, amb les aportacions del nouvingut a la vida en comú, assumeixen la possibilitat de conviure junts.

A través de la lectura per les diferents pàgines la història ens aboca a la tesis o les tesis en plural:

Des de la mirada del bebè, qui és la nostra mamà, el primer rostre que ens mira, el primer ésser que té cura de nosaltres?

Des de la mirada de l’adult, el bebè necessita, principalment, una mare. Tanmateix, l’absència d’aquesta, la impossibilitat de trobar-la, ens obliga èticament a fer de mare amb la qual cosa entrem de ple en el tema de la maternitat o també de l’adopció.

Un llibre compensatori en la línia de plantejar els nous conceptes de família, que llança un missatge a favor de la diversitat i que sembla necessari en el compleix procés per a entendre la realitat social en que vivim.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en Novembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Jo no sóc la teva mama / Yo no soy tu mamá | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos

cosesintrascendentscosasintras

 

Coses aparentment intranscendents i altres contes / Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos (trad . castellà : J.C. Gentile Vitale )

Calders, Pere

Comotto, A. ( il·l)

Nórdica, 2017

«Calders era una mena de Borges mediterrani. […] Era un escriptor de contes i narracions curtes imaginatiu i ocurrent, però sobretot una bella persona, cordial i senzilla».(Joan Brossa)

L’editorial ha fet una acurada selecció de diferents llibres publicats per Calders : Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i De teves a meves (1984) i li ha afegit unes il·lustracions molt suggeridores (dintre de la corrent de còmic o novel·la gràfica).

Diu Comotto : “què redimonis faig il·lustrant un il·lustrador?” i és que la prosa de Calders és així : imaginació, fantasia i somni es fonen amb l’experiència quotidiana en un estil senzill i precís amb grans dosis d’humor i ironia : « Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.» ( Fet d’armes ).

Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment. Els contes en la seua majoria no són fàcils (absurds, disparadors, generadors …). Fets extraordinaris, situacions del tot versemblants, de les quals esperem un desenllaç sorprenent, … quan ja has llegit alguns dels seus contes, t’enfrontes a la seua lectura amb un somriure esperant el moment on la ironia i la crítica sorneguera donen el toc amb el qual la història s’enlaira per damunt de la normalitat i la quotidianitat fent la seua escriptura especialment atractiva.

Per a Calders «La història és un malson del qual em voldria despertar», i enfront una realitat molt trista prova de fugir-ne amb aquesta imaginació, fantasia i humor. Un humor reflexiu i compromès. I mai jutja ni demana que jutgem les accions dels seus personatges, sols pretén que els entenguem, que ens posem en la seua pell .

Un humor que riu de situacions tan exagerades i surrealistes com ara l’home que tenia la seua vida al puny; un humor que riu de comportaments inusuals, com ara l’home que mata accidentalment a un desconegut i la forma que té de desfer-se del cadàver, o l’home tan capficat a les seues idees que és incapaç de canviar-les malgrat que l’observació de la realitat li demostra estar equivocat; un humor que riu de reaccions sorprenents, com ara l’home al que li naix un arbre a la seua habitació o l’home que en tornar a sa casa troba que ja no hi és casa seua.

Un clàssic de lectura imprescindible.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Novembre 2017


Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Coses aparentment intrascendents i altres contes | Etiquetat com a , | Envia un comentari

ENFILANT EL CAMINET / POR EL CAMINO

Enfilantelcaminet_NoticiaAmpliada

Enfilant el caminet / Por el camino

Ruiz Johnson, Mariana

Lucchetti, Maria ( trad)

Kalandraka, 2017

Llibre de poemes que componen una xicoteta història. Quartetes que pretenen mantindre el ritme perfecte, però trobem una rima un poc forçada en català, molt més aconseguida en castellà.

Animals, menjars, números de l’u al deu, colors contrastats, dibuixos divertits, elements pel comptatge …

L’aniversari de la balena. S’ho menja tot i la festa s’ha acabat.

Són elements molts adients per les primeres edats que junt a la tradició oral en la que es basen els octosíl·labs dels poemes conformen un llibre simpàtic i de suficient qualitat per formar part d’una biblioteca per menuts.

El format en cartoné i de forma quadrada amb els angles arredonits són detalls molt adients per l’edat a la que va dirigit.

El llibre està escrit i il·lustrat per Mariana Ruíz Johnson, autora e il·lustradora argentina , guanyadora del premio Compostela de il·lustració de l’any 2013 .

Recomanat a partir de 0-3 anys

Comentat en Novembre 2017

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Enfilant el caminet / Por el camino | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

VINE AL CASAL

CASAL

 

CASAL ELX. ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ.

TROBADA AMB LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

El Casal Jaume I d’Elx situat al carrer Sant Jordi, 2, comença el curs 2017-2018 oferint una nova activitat sobre LITERATURA INFANTIL I JUVENIL. Aquesta activitat la durà a terme el Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil Pep Sempere i consistirà en un trobament amb els llibres de literatura: presentació, lectura del text, lectura de les imatges, comentaris i recomanació.

És una activitat per a persones adultes que poden assistir sense necessitat d’apuntar-se prèviament :

– mestres que necessiten una selecció de llibres per a les seues biblioteques d’aula o de centre.

– pares/mares que volen que els seus fills i filles gaudeixen amb la lectura, però no saben quins llibres comprar.

– persones interessades per la literatura, pel plaer que provoquen les paraules, per l’intercanvi d’idees que suggereixen les històries contingudes en ells.

Animeu-vos a participar en aquesta activitat que es desenvoluparà amb dues sessions cada trimestre en dijous a les 19:30 hores.

Us esperem a la primera sessió el dijous 26 d’octubre amb àlbums d’humor.

Publicat dins de d.- Activitats del Col.lectiu, PÀGINA D'INICI, VINE AL CASAL! | Envia un comentari

D’AQUÍ NO PASSA NINGÚ! / ¡DE AQUÍ NO PASA NADIE!

D_aqui_no_passa_ningu_portada_web De_aqui_no_pasa_nadie_portada_web

D’aquí no passa ningú! / ¡De aquí no pasa nadie!

Pere Comellas ( trad)                        Patric de San Pedro ( trad)

                            Isabel Minhós Martins ( text)

                            Bernardo P. Carvalho ( il)

                                   Takatuka, 2017

L’autora portuguesa Isabel Minhós escriu un llibre original allunyat de convencionalismes. Una història contada en format còmic, imatges amb poc text dins de bafarades. Aquesta forma de còmic (bafarades, el mateix nas i tots amb ulleres, …) el fa molt atractiu. Pàgina en blanc i molts colors.

Una pàgina en blanc a partir de la qual sorgeix la ficció (recordant-nos “Un llibre” de Tullé), un munt d’imatges en moviment concentrant-se i dispersant-se al llarg de la pàgina, ocupant la pàgina esquerra i deixant lliure la pàgina dreta i viceversa; plenes de personatges que atrauen la nostra mirada proposant-nos un joc de recerca de cadascú.

El continent i el contingut formen part del relat. Així el format convida a treballar la història. La frontera és la costura de les pàgines. La pàgina en blanc el territori prohibit…

Un missatge clar i evident contra el militarisme (personatges sense nom a la història), la imposició autoritària i a favor de la reivindicació de la col·lectivitat (personatges amb noms) per a vèncer al dictador. Un vocabulari per a adults – llibertat, revolució – que ens transporta a la revolució dels clavells en Portugal.

En definitiva, una història amb ideologia, adreçat també per als menuts i menudes, que proposa l’humor – la pilota que traspassa els límits imposats per l’autoritat- i la revolta en defensa de la llibertat – tots els personatges aprofiten eixe moment per creuar a l’altre costat de la línia fronterera.

Un llibre que entra a formar part del bloc antibèl·lic de la nostra bibliografia en el que es troben L’enemic de Cali, Los conquistadores de Mckee, Seis hombres de Mckee, La composición de Skármeta i altres.

Premi Nacional de Còmic 2015 Portugal
Selecció “Els millors llibres per a nens del 2015” (Bienalle dei Ragazzi)

Llibres altament recomanables FNLIJ Brasil 2016

Selecció de llibres no convencionals més sorprenents per a nens 2016 (School Library Journal)

Recomanat:  A partir de 6-7 anys

Comentat en setembre 2017

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, D'aquí no passa ningú!/ De aquí no pasa nadie | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

FLIX

FLIXFLIX.

Tomi Ungerer.

Ekaré , 2013

Un llibre escrit i il·lustrat a l’any 1998, ara reeditat per Ekaré. Una història amable i ben contada sobre la tolerància, la diversitat, sobre els vincles d’estima que ajuden a superar les diferències. Veure la diferència com a riquesa i no com a dificultat.

Sense arribar a l’excel·lència d’altres llibres de l’autor, com Els tres bandits, Ningún beso para mamá, … és una història lineal i amb final previsible; el protagonista aprèn a viure al món dels gossos i dels gats agafant els aspectes millors de cadascú, fa aportacions – auxilia a personatges que pateixen situacions de perill – que li afavoreixen la seua integració; però aquestes accions – proves de l’heroi – no suposen canvis interns ni evolucions cap a la maduresa, sinó que venen a engrossir el jo del personatge principal, model positiu recompensat, que sap fer de tot: nedar, pujar-se els arbres, ésser el millor de la classe … Personatges estereotipats, amb una visió poc o gens feminista. Encara que trenca la família – de pare i mare gats naix un gos – la composició familiar és la tradicional. Els valors del protagonista masculí, fort, valent, intel·ligent, demostren la importància que té a la història el món masculí. Usos socials (paper de la dona, boda clàssica …) passats d’època.

L’èxit del llibre està a les imatges d’Ungerer que demostren la seua qualitat com il·lustrador: escenes senzilles, molt expressives (quan Flix aprèn a nedar i demana auxili al ratolí), amb humor (el sèrum regant les flors, el cigar cremant el periòdic, l’arruixadora per al bateig, les llums del semàfor pintades, la màniga dels bombers perdent aigua, …), transgressió (els gats fumant a la sala de l’hospital sota un cartell de prohibit fumar, la senyal a la carretera de precaució ratolins, els gossos voyeurs …), crítica (el gat de la televisió atacant al gos amb una destral), qüestionadores (què significa l’aixeta que apareix en totes les il·lustracions?, on mira la infermera al final del llibre?). Tot un model sobre la capacitat de fabular sobre allò que es  vol dir i fer-lo amb gràcia i HUMOR en les il·lustracions .

Recomanat: a partir de 10-11 anys

Comentat en setembre 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, FLIX | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL MAR I LA SERP / EL MAR Y LA SERPIENTE

 el mar i la serpelmarylaserpiente

EL MAR I LA SERP / EL MAR Y LA SERPIENTE

Paula Bombara

                                                                                                                               ed.Pagès, 2016 ( trad.Bel Olid)                                   ed. Milenio, 2016

Publicat en Buenos Aires, en 2005, per l’editorial Norma, i menció especial en 2006 de la selecció White Ravens

Recordem les paraules de Galeano quan parlava de Benedetti dient que portava a la butxaca set claus, una per a cada casa que ell necessitava per salvar la seua vida.

Aquest llibre tracta de l’horror de la dictadura en Argentina també extrapolable a altres pobles: tortures, desaparicions, assassinats des dels aparells de l’Estat,  persecucions, fugides, por, esgarrifança, … Però més concretament parla del reconeixement d’una situació colpidora, de la decisió i de la valentia que es necessita per a enfrontar-se al dictador, al militar.

Escrit des del realisme més dur, narra com si fóra un text teatral tot allò que la història necessita a base de diàlegs que permeten dir sense escriure i hi afegeixen un ritme particular, a base de silenciar aquells aspectes més tèrbols, més tortuosos amb uns punts suspensius que conten més que les pròpies paraules. Estructura senzilla, acudint als diàlegs i a l’entrevista com a recursos per a contar aquesta història.

Les lectores anem seguint l’evolució del personatge principal des de la seua infantesa fins a l’adolescència, vivint, com si estigueren a la mateixa habitació, el patiment del personatge principal .

Molt ben reflectits els trets psicològics de la protagonista en cada edat:

De petita, patint des de la innocència i la incomprensió, la desaparició del pare, els canvis de domicili i el segrest de la mare.

D’adolescent, demanant respostes, des de l’oblit i la informació externa sobre què ha passat, des de l’entesa, des del començament a entendre tot allò que ha viscut.

I tot això li ajuda a decidir no callar-se, a contar en veu alta la seua memòria històrica amb un final esperançador, no individualista sinó col·lectiu, perquè víctimes som totes i perquè recordar una persona desapareguda ens porta a la memòria a la resta d’eixe col·lectiu víctima de l’horror.

Tal vegada un desconeixement dels referents històrics podria afegir una possible dificultat per arribar al públic juvenil ; tanmateix qui té culpa d’això en un entorn mediàtic on s’amaga la informació i l’esperit crític és tallat per una educació uniforme?

Recomanat 14-15.

Comentat en setembre 2017

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El mar i la serp/ El mar y la serpiente | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari