Col·lectiu de literatura Pep Sempere

EL PÈNDOL.

Gas, Anna (text)

Ed La butxaca, 2021

Quelcom va dir que, al moment d’escriure, si no acudeixen les fades de la creació al teu favor i tens la ment en blanc i el paper també, doncs podem utilitzar una estratègia que permet eixir airós d’aquest entrebanc,l’alfabet.
L’alfabet ens dona els recursos com ara l’estructura textual, el principi i el final del text que voldries realitzar.

Eixa situació que sembla que mai no apareixerà, ens ha arribat a nosaltres ara. Per tant, beneit “alfabeta exemplorum” benvolgut sigues!

Aquestes paraules ordenades alfabèticament conformen les claus essencials dels relats curts del llibre “El pèndol”.

ceguesa
És l’essència del conte anomenat “Els cecs”. Personatges que són cecs i no volen veure la realitat que els envolta: diferències, desacords, relacions amoroses secretes… a les relacions familiars des de la mirada d’un adolescent.

desinhibició
La trobem al conte “Pulsió”. Escrit en segona persona del singular “tu”; com una conversa entre el narrador i el personatge. Conta sense vergonya, amb total llibertat les relacions sexuals de la protagonista.

gelosia
L’ànima del conte “Paral·lels”. Amb una estructura narrativa sorprenent en la que canvia la persona que narra, conta la gelosia entre germans.

laberint
L’esperit del conte “Camí ascendent” Les lectures s’endinsen en un laberint de records on es mescla la relació afectiva amb el seu pare a la infantesa i la relació d’amistat amb un company de treball major que ella. Una història molt ben contada sobre la dependència afectiva de la protagonista amb el pare.

llibertat
El fonament del conte “La gàbia”. conte simbòlic sobre la llibertat. La protagonista s’allibera de la gàbia on es trobava i les petjades que eixa mancança va deixar en ella.

maltractament
La base del conte “Desitja-la”. Escrita com una carta on un personatge li escriu a l’altre i ens conta alhora el pacte que tenien els dos per a seduir una dona. Un pacte masclista i odiós.

MATERNITAT
La mirada del conte “Ariadna”. Com parlen les mares de les seues filles.
Evolució de les relacions mare-filla des de la infantesa fins l’adolescència. La mirada al moment de trencament d’eixa relació idealitzada i la cerca de lligams fora de la família.

narcisisme
El cor del conte “Excurs”. El narcisisme del protagonista que critica el seu alumnat adolescent, però desitja ser com ells. Sempre parlant de sí mateix i sense deixar parlar a la dona que li acompanya fins arribar a un final admirable.

seducció
El fet misteriós subjacent al conte “Barrufet”. Una completa classificació de diferents tipus d’homes desitjables. Ningú perfecte. uns atractius, però no conversen, altres conversadors i poc atractius. Una cua de quiosc on pots triar un home o un gelat de barrufet (color blau).

setrill
La ciència ficció envolta el conte “Setrill”. La protagonista, una màquina o robot va amanint la vida de cadascú dels membres de la família des de ser minyona de la filleta fins satisfer les necessitats sexuals del pare i la mare.

simbolisme
El nus del conte “Trisomia”. Sobre els desitjos i els impulsos sexuals només manifestats als somnis, qüestionar la seua identitat o senzillament un malson en una nit de tensió provocat per l’examen de conduir del dia següent.

surrealisme.
Els objectes que trobem a la casa són elements imprescindibles per contar la història de “Pecorino”. Una casa envaïda pels veïns, unes taques que apareixen a la seua pell, …. generen un ambient molt a prop al surrealisme. És la bogeria?, És la solitud?

Dotze contes inquietants, pertorbadors que mostren l’habilitat literària d’aquesta jove autora a la que haurem de seguir la seua trajectòria.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2023