format per mestres que des de l’any 1983 :

naveguen a través del dia i la nit a la caça de somnis
juguen amb paraules a estirar-les, a encongir-les, a riure-les, a plorar-les,…
viatgen gràcies al llibre sobre huracans dormits a diferents mons fantàstics.

( Del nostre llibre De la animación a la lectura y otras confusiones.Ed. Compas,Alicante, 1993)

… és ara El COL·LECTIU DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL “PEP SEMPERE” , en memòria i homenatge al nostre company i amic, que així, “ Per Sempre” continuarà formant part d’aquest col·lectiu del que va ser cofundador, i que va coordinar i compartir fins a la seva mort,al maig de 2006

Ens trobem dues vegades cada mes per a tractar aspectes diferents :

Una reunió dedicada a la BIBLIOTECA D’AULA : Considerem que el primer pas per a la formació d’una biblioteca, és la selecció dels llibres que van a constituir-la. D’aquest treball neix una bibliografia de llibres recomanats, en castellà i català. Cadascun dels llibres que aquí apareixen, i molts altres que no han estat inclosos, han estat llegits i debatuts basant-nos en una anàlisi de continguts i d’utilització del llenguatge, portat a terme de la manera més rigorosa que hem estat capaces. S’ha tingut especial cura a excloure aquells llibres sexistes o que defensaren missatges discriminatoris. Assumim que en la nostra relació poden , i de fet falten, llibres que haurien d’estar, a causa de les dificultats per a seguir la confusa i extensa oferta del mercat actual i de les nostres limitacions com a Col·lectiu..

La segona reunió està orientada a l’estudi de DOCUMENTS TEÒRICS sobre temes relacionats amb la literatura: personatges literaris, el plaer de llegir, les il·lustracions en els llibres infantils, etc. D’aquestes lectures sorgeixen documents que després compartim amb companyes i companys en les diferents edicions de les escoles d’estiu. La reflexió i la reescriptura d’aquests temes teòrics ens va permetre publicar un llibre en l’any 1993 i tenim en preparació altre sobre la lectura, els personatges i clàssics en la literatura infantil.

Les paraules poètiques que utilitzàrem per a definir la nostra identitat al començar la nostra singladura en l’any 83, encara segueixen vigents:

“persones apassionades per la literatura que llegim per a abandonar-nos en els ritmes i perdre’ns en el temps, per a embolicar-nos en la màgia de les paraules, per a viatjar a l’interior d’un mateix, per a assumir la nostra pròpia identitat i acceptar les diferències personals i, finalment, per a descobrir a l’altre i al poder de la col·lectivitat” .

• La nostra nissaga literària
• Mestres de poesia

_____________________

CO.L.I.J “. PEP SEMPERE”

Elx, juny 2008.

memoritzar

i recrear els textos de la tradició oral

l’hem aprés de Federico Martín i de Ana Pelegrín .

També, per ells, hem conegut a Federico García Lorca, Rafael Alberti, i Juan Ramón Jiménez.

Però caminant ens hem trobat amb altres mestres.

Luis García Montero ens explica (Lecciones de poesia para niños inquietos) que

PER A CONSTRUIR

UN POEMA

els poetes deuen:

aprendre a mirar,

donar-se temps

prendre seriosament les paraules

llegir poemes en veu alta

jugar una estona

recordar cançons infantils

sentir

escriure …

No ha de ser tan difícil.

Si la poesía potser una mirada,

un temps, unes paraules,

un joc,

una cançó,

un sentiment …

No ha de ser tan difícil.

Jean-Pierre Simeón escriu en

Un poema para curar a los peces que…

Un poema

es como llevar el cielo en la boca.

es como el pan recién hecho,

el gusto que queda en la boca después de comerlo.

Un poema

es escuchar el latido

del corazón de las piedras.

Es cuando las palabras quieren volar.

Es un canto desde la prisión.

Un poema

pone las palabras del revés

y ¡ale hop! el mundo es nuevo.

Raül Vacas ens va explicar que:

un poema és

baixar la música poc a poc …

cercar els objectes que ens recorden a altres coses,

és fer fotos al camp i recuperar envasos …

per a guardar versos,

d’atzar i de sort

Un poema és apostar.

Retratar l’escena,

Fer una llista de preguntes,

Omplir caixes i obrir-les en cas de desesperació.

Trobar les paraules que piquen

Confondre les vocals

Netejar els enderrocs després del bombardeig.

Tallar els versos i deixar les paraules que provoquen.

Recórrer l’itinerari dels rius que se assequen els dijous.

Enamorar-nos de la fruita que compartim.

Llegir les parets.

Canviar els somriures per una colecció de somnis.

Nosaltres ben bé no sabem què és un poema però pensem que no és tan difícil creure que la poesia omplirà el cor i és necessària com el pa de cada dia.

De Antonio Rubio

hem aprés que els tresors

es guarden al niu

… Y como siempre contaba

la historia de sus tesoros

a quien quisiera escucharla …

que la poesia és la música de les fades

que els vegetals tenen els seus versos i

…para guardar

de todo un poco,

una cáscara de coco…

que Aurelio és una ratapenada plena

de descobriments vocàlics i sonors.

AI, AI, IA, IA, AI

Ah! I també,

Lo que dura un cuento

El cuento

de los castaños,

dura muchos, muchos años.

*

El cuento

de los cipreses

meses.

També ens ha contat contes

I ens ha presentat llibres

sempre amb ritme

sempre amb estima

Había una vez una mierlita

que tenía su nido en un roble.

Acababa de tener cinco hijitos

y cantaba muy contenta:

¡Qué contenta estoy,

què contenta estoy,

a mis cinco mierlitos

comida les doy!

També ens contà la seua infantesa

en la que sabia els noms dels pardals i les plantes,

on la música la donava sa mare i

els cants dels seu poble.

Yo leía los pechos de mi madre,

Dulces como la letanía más amable.

Yo leía los chorros de una fuente,

Letanía dels agua y sus cantares.

Yo leía el puente de vencejos

Los vuelos aerostáticos de un ave

Y leía los vientos caligráficos

Donde dicen sus voces las vocales

Y leía en el alma de una niña

Que bordaba las horas de la tarde

Y leía las mieses del estío,

Y la explosión frugal de los frutales.

Y leía el idioma de los niños

Dibujando la sombra de los árboles

Buscar en el xiquet de la nostra memòria,

retrobar la mirada inocent

i els ritmes dels jocs,

són la matèria i

l’essència dels seus poemes.

Volem compartir en aquesta categoria a les especialistes, mediadores imprescindibles, que ens van introduir en aquest fascinant món de la literatura infantil i juvenil. La relació adquirida amb elles, després de tants anys de llegir i escoltar les seues paraules, de posar en pràctica les seues teories, ens permet fer-nos la il·lusió de pertànyer a la mateixa família literària. Elles són:

FEDERICO MARTÍN.

La nostra mare. Ens va transmetre la llavor que donà com a fruit aquest col·lectiu. Va escriure el llibre Recrear la escuela, editorial Nuestra cultura. Actualment, entre altres activitats, coordina les Jornades d’Animació a la Lectura en Arenas de S. Pedro ( Ávila).

FELICIDAD ORQUÍN.

La sàvia madrastra pedagògica. Les seues conferències i els seus escrits, com a crítica literària, han  orientat les nostres lectures des del començament. Destaquem: “El lector como explorador” (CLIJ 1994), “La nueva imagen de la mujer en la literatura infantil” (CLIJ …), “Tendencias en los libros ilustrados” (CLIJ …).

ANA MARIA PELEGRÍN.

Una padrina emocionant. Es va constituir en una guia necessària en l’aventura de la Tradició Oral. Va publicar La aventura de oir, Cada cual atienda su juego, La Flor de la maravilla… Va recopilar diferents antologies poètiques.

GERARDO GUTIÉRREZ.

L’oncle misteriós. Interessant mediador per a interpretar la lectura i els contes de tradició oral des del punt de vista psicoanalític. Cal llegir “El deseo de leer” conferència donada a la XXXª escola d’estiu i “La lectura” conferència donada a la XXXªI escola d’estiu.

No podem oblidar a una ampla parentela que ens ha ajudat a aprofundir en els diferents gèneres i temes que conformen la literatura:

·       En Lectura:

C.S.Lewis, La experiencia de leer,editoral Alba

Alberto Manguel, Una historia de la lectura, editorial Alianza i “Propuesta para definir al lector ideal” Babelia El País 2003

Michele Petit, Lecturas: Del espacio íntimo al espacio público ed. F.C.E.  i “La biblioteca: un espacio donde encontrar la ciudadanía” conferència en las Jornadas de Animación a la lectura en Arenas de S. Pedro, 2006.

·       En Escriptura:

Gianni Rodari, el nostre oncle creatiu. La seua Gramàtica de la fantasia, editorial Columna, constitueix una eina fonamental per a motivar a escriure als nostres infants.

·       En Tradició Oral:

Vladimir Propp, Morfología del cuento, Las raíces históricas del cuento, editorial Fundamentos.

Antonio Rodríguez Almodóvar, Cuentos al amor de la lumbre, editorial Anaya.

Joan Amades, La Rondallística catalana, editorial Selecta.

·       En Poesía:

Miquel Desclot, “Discurso Premio Nacional de Poesía” ,els seus llibres de poemes, les seues traduccions,…

Víctor Moreno, El juego poético en la escuela, editorial Pamiela.

·       En Mitologia:

Jean Pierre Vernant, El universo, los dioses y los hombres, editorial Anagrama.

Pierre Grimal, La mitología griega, editorial Paidós.

Carlos García Gual, Introducción a la mitología griega, editorial Alianza.

Finalment, esmentar als nostres cosins literaris: Alonso Palacios en Múrcia, el grupo Peonza en Cantabria, Antonio Rubio en Madrid, Raúl Vacas en Salamanca i un munt d’amants de la literatura que continuen lluitant perquè aquesta tinga un lloc digne en la vida de les aules i dels infants.

]]> http://www.eets.cat/colij/la-nostra-nissaga-literaria/feed/ 1