Col·lectiu de literatura Pep Sempere

CONTES? ….. QUINS CONTES?
La conversa quotidiana amb mestres, pares i ciutadans ens demostra que per a questes persones tot el que es publica en narrativa són contes. El col·lectiu vol matitzar el concepte d’aquesta paraula: CONTE.
Si es tracta d’un llibre escrit per una autora o autor amb una història curta, direm que ens trobem davant d’un conte d’autora o autor. Exemple: “Ramona la mona”, autora Aitana Carrasco, editorial F.C.E.
Si es tracta d’un llibre escrit per una autora o autor amb una història que ens recorda als contes tradicionals, direm que ens trobem davant d’un conte d’autora o autor escrit a partir de la tradició oral. Exemple: “L’endrapasomnis”, autor M. Ende, editorial Joventut.
Si es tracta d’un llibre que no té autora ni autor, amb una història contada fa ja anys enrere, pels nostres pares, iaios, etc; direm que ens trobem davant d’un conte de tradició oral. Exemple: “Hansel i Gretel”, il·lustracions de R. Innocenti, editorial F.C.E.
És a dir, la paraula conte a soles no ens dóna una idea clara del contingut del llibre que tenim a les nostres mans. Necessitem afegir un complement que ens ajude a concretar el significat ample d’aquesta paraula utilitzada sovint com a genèric.