Col·lectiu de literatura Pep Sempere

La casa /La casa.

Roberto Innocenti. J. Patrick Lewis.

Ed. Kalandraka, 2010

Ed. Símbol, 2010 ( català)

Aquest àlbum mostra com es desenvolupa la vida quotidiana, senzilla, d’una casa rural d’Itàlia i els seus habitants al llarg del segle XX , travessant les dècades, les estacions de l’any i els succeïts vitals al llarg de la vida de les persones.

Innocenti va fer les il·lustracions sense el text, però l’editorial americana que va publicar el llibre no entenia el llibre sense text, així ha quedat un text de J. Patrick Lewis, absolutament prescindible, que no aporta res a la lectura.

Les il·lustracions d’Innocenti recorden molt a Anno. Obri el plànol i com una càmera quieta situada enfront de la casa, va fer passant el temps. Aquesta seqüència temporal descriptiva, detallista, minuciosa, … és un bon model de llibre que reivindica tornar a exercitar eixa mirada a les il·lustracions (de gran qualitat), de manera lenta, pausada, exploradora… Permet també una lectura des del final cap al principi.

Propicia una lectura honesta, documentada, de com es pot contar la gran història des de la vida quotidiana, però és una lectura merament descriptiva, que no mou la nostra emotivitat.

Recomanat a partir de 10-11 anys

***

La noche estrellada

Jimmy Liao

Bárbara Fiore Editora, 2009

No sabríamos qué decir, si hemos leído un libro o hemos visto un libro, porque esa es la sensación que nos provoca: Libro para mirar con una sencilla historia.

La base del texto es una relación íntima de dos niños (chico-chica), con la ausencia del adulto, en la que no necesitan palabras, donde el arte es el nexo entre ambos. Viven esa historia juntos y no se vuelven a ver. Ella lo recuerda todo cuando visita un museo y contempla el cuadro de Van Gogh “La noche estrellada”.

Libro homenaje a diversos autores plásticos: Magritt, Klee, Van Gogh, Escher… envuelto en un texto sencillo, cálido y sugerente, cargado de elipsis donde la sinergia con la imagen es total.

Recomendado a partir de 10 – 11 años

***

L’enemic / El enemigo

Davide Cali/ Serge Bloch

Ed. Takatuka, 2008

Ed. SM, 2008

Hi ha una guerra. Els dos soldats que queden estan sols, cadascú al seu forat. Fa dies que no s’escolta cap canó i un veu que no li queda quasi res de menjar. Reflexiona sobre la guerra, pensa que no té cap sentit i que no vol matar a ningú. Si l’enemic volguera, signaria la pau.

És un llibre que està escrit al destinatari: pare, mestre, …

El que planteja és el paper de la guerra. La guerra es decreta, s’ha d’actuar obligatòriament d’acord a un manual que es reparteix a tots. Hi ha una defensa de la pau al llarg de la història.

Hi ha una ironia fina que va marcant el personatge.

Les il·lustracions tenen un gran sentit de l’ humor.

Recomanat a partir de 10 – 11 anys.

***

Señal.

Raúl Vacas.

Ed. Mundanalruïdo, 2010

Excel·lent llibre d’un poeta del seu temps.

Raúl Vacas escriu en clau de modernitat sense amagar la gran influència dels clàssics. Molt divers en els plantejaments i en les formes però sempre amb magistral domini de les estructures poètiques i del llenguatge.

En “Senyal”, mostra un treball molt personal en el qual parla dels tres grans temes, les tres “ferides”, l’amor, la mort i la vida des de la seua experiència. Una vegada més fa una conquesta de la poesia des de tots els àmbits. És capaç d’incorporar i donar vida als objectes per a convertir-los en imatges poètiques des de la senzillesa i la profunditat alhora.

Sara Morante fa unes il·lustracions molt belles, que precisen detenir la mirada i que acompanyen molt be el text, amb molta complicitat entre poeta/il·lustradora.

Recomanat: A partir de 16 anys

***

Al atardecer

Jaqueline de Barros

Il·lustracions de David Padilla

Ed. Milyuncuentos, 2010

Amb molt poques paraules planteja el problema de l’Alzheimer, la demència senil: la iaia està plena de fantasmes, records borrosos, distorsionats…I es fa sense censures, d’una manera bella i natural.

Un llenguatge senzill i poètic es fon amb una sinèrgica total amb la il·lustració  de imatges realistes, quotidianes i amb molta força.

Recomanat a partir de 10-11 anys

***

Sí, PERÒ NO…

El tigre que va venir a berenar/ El tigre que vino a tomar el té

Judith Kerr

Ed. Kalandraka, 2010

Un tigre arriba a berenar i s’ho menja tot, tot i tot el que hi havia a la casa (potser també a la mare). El text destaca per l’ estructura dialogada, l’ esquema repetitiu i l’ enumeració de tots els aliments que es va menjant el tigre. Hi ha fabulació i fantasieig, la xiqueta busca estratègies per a no fer coses que no li agraden . Hi ha un joc bonic de complicitat amb la mare.

Llibre de 1968 amb una lectura sospitosa de sexisme. Aposta per un model social i familiar prou superat afortunadament on els rols masculins i femenins són molt marcats,

Mare molt preocupada perquè el pare quan vinga no té res per a sopar. El pare quan arriba té una idea genial que sembla ser no pot donar-la més que un home: anirem a un restaurant. Però després és la mare qui va a comprar al supermercat.

***

Hagamos caso al tigre

Ana Merino

Anaya. Sopa de libros, 2010

És un llibre menor de poesia per a infants.

• Voleu dir que no té ritme?

• No, no. Té un ritme, que sense atrapar-te, permet una lectura àgil, traspua una lleugera musicalitat.

• Ah! Ja sé, segur que no té rima…

• Sí que té. La seua rima no s’ajusta a la rima consonant en la que habiten els nens i nenes; però podria valorar- se com eufònica i complidora de la seua funció prosòdica.

• Pot ser els personatges siguen llunyans?

• No, clar que no. Són animals coneguts i estimats pels infants; són éssers fantàstics i monstres quotidians, certament atractius.

• Ja està! L’ humor no apareix, veritat?

• L’ humor no és la tònica general de tots els poemes, però aquest registre apareix en petites dosis.

• Doncs, aleshores, perquè no el recomaneu?

• Moltes raons de pes no tenim. Trobem a faltar, en canvi, la capacitat d’emocionar, de seduir, no trobem el fil de complicitat amb les lectores, no fa aportacions noves … No és molt ni poc; és un llibre frontera que pot estar a les biblioteques o no.

***

Tan cerca del aire

Gustavo Martín Garzo

Plaza Janés, 2010

IX PREMIO NOVELA CIUDAD DE TORREVIEJA

Ens ha agradat PERQUÈ:

-Ens ha narrat una història sobre el poder del amor.

- Hem gaudit amb la bellesa de les imatges creades amb un llenguatge molt curat.

- Hem viatjat per dos mons literaris: el que representa la realitat i el que recrea un espai de fantasia i transgressió dels límits d’eixa realitat.

PERÒ…

Ens ha decebut PERQUÈ

-Les diferent línies argumentals no han estat ben engalzades : hi ha moments de confusió i de pèrdua d’intensitat narrativa.

- Hi ha situacions molt forçades, que no fan cap aportació al desenvolupament de l’argument.

- Apareixen nombroses referències cristianes que impregnen l’obra d’un clar sentiment religiós.

- No té les qualitats d’una narració versemblant.

***

On és la meua germana?/¿Dónde está mi hermana ?

Ivan Nordqvist.

Ed. Flamboyant, 2010

És un llibre -joc , en el que has de trobar el personatge ( la germana) que s’amaga en cada doble pàgina. El text també et va donant pistes d’ on s’ha pogut amagar.

Les il·lustracions, interessants, grans, plenes de detalls, jugant amb les proporcions. Amb homenatges a grans autors, com Escher i les seves litografies impossibles.

PERÔ el text que l’acompanya és excessivament llarg. El mateix autor diu que en un primer moment foren les imatges ( enlluernadores) i després se li va ocórrer completar amb un text, que al nostre parer és molt forçat.

En resum, és un llibre- joc amb unes magnífiques il·lustracions, que distraurà però no emocionarà al lector .

***

La pròpia interrogació del títol ens anuncia que conte i faula no són la mateixa cosa. Hi ha diferències que cal conèixer.

Les faules són contes d’autor amb personatges animals que acaben amb una moralitat tancada escrita al final del conte. Tots i totes recordem  la famosa faula de “la zorra y la tortuga” o la faula de “la cigarra y la hormiga”. A la primera, ens avisen del perill de la lentitud; a la segona, del perill de la peresa.

D’ on venen les faules?

Un dels millors folkloristes de l’Estat, Antonio Rodríguez Almodóvar, classificava els contes populars en tres grups: contes meravellosos, contes de costums i contes d’animals.

Aquest últim grup,  contes d’animals, replegava  totes les històries amb protagonistes animals que representen aspectes humans i amb un tema comú: LA FAM; és a dir, com l’animal feble es lliura de ser menjat per l’animal fort. Una diferència molt important, respecte a les faules, és que aquests no tenen moralitat escrita al final del conte.

Aquests tipus de contes van evolucionar amb el pas del temps en els contes literaris d’animals o faules. Aquesta evolució va seguir tres corrents diferents: corrent llatina (Esop al segle IVadc i Fedro al segle I), corrent àrab (contes de Calil·la i Dimna) i corrent europea ( Arcipreste de Hita i comte Juan Manuel al segle XIV, La Fontaine al segle XVII, Samaniego i Iriarte al segle XVIII).

No es pot negar que els contes d’animals van ser la font indiscutible per als autors de faules al llarg de la història de la literatura. Aquest fet, juntament amb l’absència de moralitat escrita, ens fan valorar-los com a històries més interessants per a contar a l’escola i decidir-nos per ells, per davant de les faules. Pot ser comparant un conte concret amb una faula concreta, quede més clar la tesi que acabem d’exposar. “La zorra y la cigüeña” és un conte d’animals i també una faula d’Esop reescrita per La Fontaine  i Samaniego. Al conte popular, la rabosa enganya a la cigonya, la cigonya enganya a la rabosa i, finalment, la cigonya endevinant que la rabosa volia menjar-se la, la invita a un vol; quan estan molt alt, la cigonya fa caure a la rabosa i aquesta mor. En canvi, a la faula un animal enganya a l’altre i aquest li torna l’enganya. Acaba la faula amb una moralitat que adverteix als oients o lectors del perills d’enganyar.

Així doncs, amb el risc de repetir-nos, el nostre col·lectiu aposta pels contes d’animals de Tradició Oral i us recomanem que a l’hora de triar una història per a dur a les aules, cerqueu entre les recopilacions dels folKloristes ja esmentats en altres article d’aquesta secció dedicada a contes.

Una ullada als llibres “Cuentos al amor de la lumbre II” (A.R. Almodóvar, editorial Anaya)  i “Cuentos de niños y del hogar II” (Hermanos Grimm, editorial Anaya),  ens servirà per  elegir el material necessari  que farà gaudir al nostre alumnat d’una magnífica educació estètica i moral.

EXERCICIS D’ESTIL / EJERCICIOS DE ESTILO

Quenau, Raymond

Quaderns Crema,1994/ 2009/ Cátedra, 1995

ANOTACIONS : A l’S, a una hora punta. Un home d’uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si li haguessin estirat. La gent va baixant. L’home en qüestió s’enrabia amb un veí. Se li queixa que li done empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri.Quan veu un seient lliure, s’hi precipita. Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l’estació de Saint- Lazare. És amb un company que li diu : “ T’hauries de fer posar un botó suplementari a l’abric”. Li indica on ( a l’escot) i per què.( pàgina 21).

Així s’inicia Exercicis d’estil, amb el relat d’una situació trivial, anecdòtica i a partir d’aquest moment comença l’espectacle … literari; Queneau construeix noranta-nou variacions.Les pàgines d’aquest llibre són una cercavila lúdica i trencadora. Experimentar amb l’ús del llenguatge i les seues potencialitats comunicatives, buscar espais de marginalitat literària, fugir dels canons academicistes.El surrealisme, el nonsense, el disbarat recorren aquests exercicis, que mantenen intacta la seua invitació  al goig de llegir-los seixanta-quatre anys després de la seua primera edició.

∞

Tuerto, maldito y enamorado

Huertas, Rosa

Edelvives, 2010

Novel·la amb uns personatges desdibuixats, però amb una bona descripció de situacions on trobem pinzellades sobre la vida de Lope de Vega. Una atractiva història de fantasmes amb dosis d’intriga i passió; un recorregut temporal, d’anada i tornada, des del segle XXI al segle XVII.

La protagonista adolescent intenta resoldre el conflicte “vital” que li planteja el fantasma, un personatge del segle XVII. Per aconseguir-ho, la jove ha de fer un recorregut insistent entre dos espais relacionats fortament amb la literatura: la biblioteca del seu institut i la casa museu de Lope de Vega. A través d’eixe itinerari es va cuallant una relació afectiva, quasi amorosa amb eixe fantasma.

Les reflexions i decisions de la protagonista suposen factors fonamentals que ajuden a la seua maduresa personal per a enfrontar-se als conflictes familiars que l’angoixen i sobre tot a l’acceptació de si mateixa.

A partir de 14 i 15 anys.

∞

L’home que plantava arbres/ El hombre que plantaba árboles

Jean Giono.

Viena Edicions, 2008 /Olañeta ,2007

És una història senzilla però profunda. Sense haver d’ explicar grans idees, l’autor és capaç de transmetre amb humanitat i tendresa un fet extraordinari, d’un personatge real, que actua dia a dia sense esperar cap reconeixement, tan sols la seva satisfacció pel treball ben fet :

Tal com diu l’editorial , és “la història d’Elzéard Bouffier,(…) que transforma el paisatge que l’envolta. De llavor en llavor i de planter en planter. Cada dia, durant totes les hores de llum. I mentre el país es debat en la primera guerra mundial, i després en la segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir tota la muntanya de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitats de la regió”

Un relat breu, descriptiu i amb un llenguatge acurat i concís ; ens transmet un missatge ecològic i pedagògic sense fer-lo explícit. Apel·la als sentits i està bellament narrat.

A partir de 12-13 anys

∞

Una habitación en Babel

Eliacer Cansino

Anaya,2009

Premi nacional de literatura infantil i juvenil 2010, Eliacer Cansino escriu una novel·la coral en la que tots els personatges busquen alguna cosa, una llibreta perduda, un germà, una il·lusió, o un compromís amb la vida …

El recorregut vital (amor, solitud, amistat), el relat social dels immigrants i les relacions entre els diferents personatges (dues generacions, els adolescents que s’enfronten al pas a la maduresa i la generació més madura que deu calibrar el seu grau de compromís per orientar els joves) són les claus amb les quals fabula una història interessant i esperançadora.

A partir de 16 anys

∞

Tanca els ulls/Cierra los ojos

Pérez Escrivá, Victoria / Claudia Ranucci (il.)

Ed. Thule, 2009

Dos xiquets germans contrasten les seues formes de veure el món en forma de diàleg.

Un d’ells explica les coses que li envolten tal com ell les percep; és a dir tal com les veu.

L’altre germà, les percep d’una altra manera, no contrària però sí diferent. Cerca les qualitats sonores, olfactòries i tàctils de les coses.

Només en l’última pàgina descobrim la raó: el segon germà és cec.

Recorda altres llibres que plantegen les diferències de punts de vista (“Ratón muy alto, ratón muy bajo” en Historias de ratones de Arnold Lobel, Siete ratones ciegos de Ed Young…)

Les il·lustracions, molt atractives i modernes estan realitzades amb una elegant tècnica de collage, amb retallades de diferents textures de paper i cartó de diferents colors per a compondre les imatges.

A partir 4-5 anys.

∞

EL PEZ ROJO

Taeeun Yoo

Factoria K Libros, 2011

Impecable llibre on , a través del text i les imatges, l’autora coreana, ens submergeix en una bella història, mostrant-nos, al mateix temps, tot el poder de la literatura: ens transporta a altres mons recreant-nos en ells, ens retorna a la realitat transformant-nos, provocant –nos un canvi, una nova mirada, juntament amb el poder de la seua seducció.

Podem intuir certs homenatges a altres grans llibres com Alicia de Lewis Carroll o el meravellós viatge de Neel Holguerson de Selma Laguerlof.

Les il·lustracions en tons ocres de bells contrastos amb els vermells, dóna una agradable calidesa i afectivitat a la història. Prenent prestades les paraules, diríem que “es un susurro en voz alta”.

A partir de 6 – 7 anys.

∞

TONINO L’INVISIBLE

Gianni Rodari / A. Sanna ( il.)

Libros del zorro rojo, 2010

Projecte editorial que converteix un conte de “Contes per telèfon”en album il·lustrat, cercant un apropament gràfic a l’humor de Rodari que puga fer-lo més interessant a lectors més menuts.Fantasiejar sobre ser invisible és a temporal i pot ser atractiu i desitjat per tots els xiquets.

Il·lustracions: coloristes, lleugeres, realitzades amb pinzellades llargues i novedoses.

A partir de 8-9 anys

∞

El poso del café.

Carrasco, Aitana

Ed. Kalandraka, 2009

Narra la història d’una relació de parella en la qual es denuncia el domini de l‘home.

En cada pàgina,de format menut, hi ha textos molt breus (un parell de línies) i una il·lustració d’estampes o cromos antics transformats per enriquir i fer comprendre millor el text.

Es un divertiment artístic-literari format per una galeria d’imatges impossibles, plenes de simbolisme i doble sentit, amb un llenguatge culte i ric en jocs de paraules..

A partir de 14 anys

∞

SÍ, PERÒ NO

El pañuelo de mi abuela

Janisch, Heinz

Lóguez, 2009

Es tracta de l’amor que sent un nen per la seua àvia representat per totes les coses que amaga el seu mocador (se suposa que fa referència al món de la infantesa). També del pas del temps i la realitat que fa que desapareguen totes les coses atrapades en el mocador on només quedara l’afecte i tot el que suposa la seua àvia per al protagonista.

La il.lustració sembla, més bé, que distorsiona la història afegint coses que no apareixen però que tampoc explica o complementa la història.

No hi ha una bona relació entre la il.lustració i la història.

El libro salvaje

VILLORO, Juan

Editorial Siruela, 2009

Una historia familiar. La unitat d’aquesta es veu trencada per la separació dels pares deixant a un adolescent de 13 anys i a la seua germana en una situació desconcertant i d’incertesa.

La literatura ofereix estratègies per a enfrontar-nos a aquesta realitat social. Un viatge (a casa del tio), una aventura (la recerca del llibre salvatge) i la desviació del conflicte emocional (relació afectiva amb una jove) constitueixen els factors, elements auxiliars, que ajuden al protagonista en el seu procés de maduresa i assumpció.

Així doncs, una coherent i ben construïda història iniciàtica.

Recomanat a partir de  12 – 13 anys.

/-/-/-

Cartas a Ophélia

“Los buenos libros son siempre campos magnéticos,
de cuya atracción no se puede huir.”

Italo Calvino

Lecturas escogidas

Y también lectores/as escogidos
por aquel libro que cayó en sus manos

Ya nunca más volvieron a ser los mismos/as…

El pato y la muerte, ERLBRUCH, Wolf, Barbara Fiore Editora, 2007

Una calavera no es la muerte. La muerte es otra cosa.

Grassa Toro

La mort ve a buscar un ànec, li ha arribat l’hora. Es presenten, conversen, van junts al llac a banyar-se… La mort té fred, l’ànec li ajuda a calfar-se. Però ha vingut a buscar-lo. I aquesta li ajuda a marxar-se, li empeny, amb pena.
Així és la vida. Així és la mort.Tractament de la mort amb afectivitat,serietat i la dosi d’humor precisa.

Edat: A partir de 8-9 anys.

***

Només ens queda l’amor/ Lo único que queda es el amor, FERNÁNDEZ PAZ, Agustín, Ed. Bromera, 2009/Anaya,2008

Un llibre ben escrit amb el sabor de l’oralitat i el bell contar.
Les il·lustracions d’Auladell reflecteixen certerament l’amargor, l’absència i el record que flueixen en cada història.

Edat: A partir de 14-15 anys

***

Esto y eso, VACAS, Raúl, Ed. Edelvives,2010

Este es el soneto de la contraportada que, lejos de
ser una despedida, es una invitación al sentimiento,
al asombro, al exceso y… a todo eso.

Pasa, lector, y ocupa aquí tu asiento,
abre este libro, hojea sus materias,
siente del corazón las cosas serias,
prueba el remedio del conocimiento.
Será la geografía tu alimento,
sangre la nueva historia en tus arterias,
secundarias las fiestas y las ferias,
la biología tu mejor sustento.
Lee cada poema con paciencia,
estudia los idiomas de los besos,
las matemáticas de tu existencia,
y así, cuando conozcas tus excesos
y aprendas a vivir con otra ciencia,
podrás recomendarlo a estos y esos.

Edat: A partir de 14-15 anys

***

El Senyor Pip/ El señor Pip, LLOYD, Jones, Ed. La Magrana/ Salamandra,  2008

Un llibre imprescindible, escrit sense concessions, per on desfilen la fam, la guerra, les atrocitats, la mort, la injustícia….
… i front a totes elles ens mostra com seguir vivint amb dignitat, amb la paraula, el compromís, la solidaritat, la coherència i el respecte envers els altres.

“Ell va dir que ser humà és ser moral, i que no pots
deixar-ho de ser un dia de tant en tant només perquè
et convé”.

Edat: A partir de 16 anys

***

Todos sus patitos, DUDA, Crhistian / FRIESE, Julia ( il. ), Ed. Lóguez, 2009

Konrad, el lobo que quería comerse un pato,se convierte en padre.
Una paternidad casi tragicómica porque le supone superar la necesidad más primaria, el hambre y al mismo tiempo, el gozo de ver crecer y enseñar a su hijo, después a su hija y a sus nietos y a los hijos de sus nietos.
Un ciclo vital que nos recuerda a la posible paternidad o maternidad de todo el mundo.
Las ilustraciones iluminan. No puedes pensar en el texto sin esas ilustraciones.
Aparece el humor, la sensibilidad ante los grandes problemas: el amor, irse de casa, tener descendencia, convivir …

Edat: A partir de 10-11 anys

***

Ramona la mona ( català i castellà). CARRASCO, Aitana. FCE, 2006

Bruno ens parla de la seua família:el pare, la mare, els avis i cinc peixos de color. El pas del temps suposa canvis en el nombre dels membres de la família i també dels sentiments.
És un album sobre els sentiments de pèrdua, de gelosia i de felicitat. De la vida i de la mort.
Els colors i les imatges de la il·lustració formen part de la història i li donen intensitat i tendresa.

A partir de 6-7 anys

***

Crímenes ejemplares, AUB, Max, Ed. Media Vaca,2001

Lo maté en sueños y luego no pude hacer nada hasta que lo despaché de verdad. Sin remedio.

Edat: A partir de 16 anys

***

Tigre grimpador/Tigre trepador. Anushka Ravishankar
Il·lustrador: Pulak Biswas. Ed. Thule, 2004

Salvar la vida o no d’un animal depén de la decisió de tota la comunitat, i es decideix assambleàriament .
Amb un llenguatge ple de rodolins, exclamacions, interrogacions, onomatopeies, enumeracions d’accions….
Format exquisit :  el paper, el color, la impressió, …
Il·lustracions: serigrafies amb tres tintes (blanc, negre i taronja).
És un gran llibre per a menuts.

Edat: A partir de 3-4 anys

2,  3, 4 y 5 de junio de 2011.

Bosque de Riocantos

Arenas de San Pedro (Ávila)

Organiza: Asociación Cultural Pizpirigaña

Un any més Federico Martin Nebras i Pizpirigaña ens convoquen a la VII Trobada d’Animadors a la lectura.

Qui encara no coneixeu aquestes trobades no les podeu deixar perdre, entreu en les pàgines del bloc i de la pàgina web de l’associació per fer la inscripció, veure el programa definitiu i cercar allotjament en Arenas de San Pedro.

A qui ja haveu estat altres anys, no cal dir-vos res ; esperem retrobar-nos allí i gaudir de la LITERATURA i les bones companyies, com sempre.

Al hijo de la lavandera le tiraban piedras los niños del administrador porque iba siempre cargado con un balde lleno de ropa, detrás de la gorda que era su madre, camino de los lavaderos. Los niños del administrador silbaban cuando pasaba, y se reían mucho viendo sus piernas, que parecían dos estaquitas secas, de esas que se parten con el calor, dando un chasquido. Al niño de la lavandera daban ganas de abrirle la cabeza pelada, como un melón-cepillo, a pedradas; la cabeza alargada y gris, con costurones, la cabeza idiota, que daba tanta rabia. Al niño de la lavandera un día le bañó su madre en el barreño, y le puso jabón en la cabeza rapada, cabeza-sandía, cabeza-pedrusco, cabeza-cabezón-cabezota, que había que partírsela de una vez. Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra, y allí donde el beso, a pedrada limpia le sacaron sangre los hijos del administrador, esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas.
Ana Maria Matute. Los niños tontos. Ed. MediaVaca

Ens ha emocionat aquest text d’Ana Maria Matute rellegit  després de molts anys. Veure i escoltar a una senyora de més de 80 anys (rescatada de molts naufragis com tots els que arriben a més de 80 anys) que elegantment reivindica la literatura infantil i  els contes davant de MAJESTADES i AUTORIDADES ens fa tornar a emocionar-nos.

Ens ha emocionat el seu discurs en rebre el Premi Cervantes.“El que no inventa no vive”, és un dels millors resums de la literatura i de l’art que hem escoltat mai. Us oferim el discurs íntegre en pdf
Link discurs en pdf a elpais.com: http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Maria/Matute/inventa/vive/elpepucul/20110427elpepucul_3/Tes

L’il.lustrador i escriptor australià Shaun Tan ha rebut enguany aquest importantíssim guardó.El jurat l’ha definit com un “narrador virtuós i capdavanter de noves possibilitats en llibres per a nens”.
Albert Vito, traductor de les seues obres al castellà i assessor de l’editorial Barbara Fiore ha comentat sobre ell:  “Es un referente clarísimo de ilustrador total. Domina todos los registros y técnicamente es capaz de hacer algo hiperrealista y lo opuesto, algo totalmente desdibujado. Shaun Tan trata temas incómodos, como la inmigración, la alienación o la depresión, pero los cuenta de manera que pueden llegar tanto a niños como a adultos”

També destaca que  ” el autor no pierde calidad ni baja el listón ante los lectores de menos edad  (…)  narra muy bien con imágenes y luego en la parte escrita, utiliza un lenguaje muy sencillo”.

El propi Tan defineix  la seua manera de treballar a partir d’una frase de Paul Klee. És  “com treure una línia a passetjar”. I afegeix: …”es deixar que la punta del llapis vague pel paissatge d’un quadern d’esbossos , motivat per un impuls poc clar, encara que amb l’esperança de trobar alguna cosa important pel camí…”

La nostra selecció bibliogràfica inclou els següents títols de l’autor: L’arbre vermell, Contes de la perifèria i Emigrantes . Dels dos primers, existeix traducció al castellà.

Moltes pàgines d’Internet s’han fet ressò últimament del discurs pronunciat  per Garcia Lorca amb motiu de la inauguració  de la biblioteca de Fuente Vaqueros , el seu poble, en 1931.

Fou un 19 de maig de 1929 quan Garcia Lorca va proposar als seus veïns la creació d’una biblioteca pública . El dia 30 de maig la proposta va ser aprovada per l’Ajuntament i en setembre de 1931 tingué lloc la inauguració, amb un magnífic discurs del poeta.

La guerra i la postguerra van fer “desaparèixer” la biblioteca , que no ha estat “recuperada” fins el dia 21 d’abril de 2008, data en què, de nou, s’ha inaugurat la biblioteca pública Federico Garcia Lorca, en Fuente Vaqueros.

I , com un pont d’unió entre les dues biblioteques, ha estat llegit el discurs , recuperat i editat en 1996   dintre  de les seves obres completes pel “Museu Casa Natal de Federico Garcia Lorca”:

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.”

Fuente de Vaqueros (Granada). Septiembre 1931

Podrem gaudir el proper dimecres 31 de març, a Elx, de la veu  i la poesia de Franciso Brines.

El poeta pertany a la segona generació de la postguerra i, amb Claudio Rodríguez i José Ángel Valente, entre altres, va conformar “el Grup dels anys 50″.

Aquesta entrevista replega unes claus suggerents i aniticipadores del goig d’escoltarlo.

http://www.ucm.es/info/especulo/numero22/brines.html