MESTRES DE POESIA

Que la poesia era jugar,

memoritzar

i recrear els textos de la tradició oral

l’hem aprés de Federico Martín ide Ana Pelegrín .

També, per ells,hem conegut a Federico García Lorca, Rafael Alberti, i Juan Ramón Jiménez.

Però caminant ens hem trobat amb altres mestres.

Luis García Montero ensexplica(Lecciones de poesia para niños inquietos) que

PER A CONSTRUIR

UN POEMA

els poetes deuen:

aprendre a mirar,

donar-se temps

prendre seriosament les paraules

llegir poemes en veu alta

jugar una estona

recordar cançons infantils

sentir

escriure…

No ha de ser tan difícil.

Si la poesía potser una mirada,

un temps, unes paraules,

un joc,

una cançó,

un sentiment …

No ha de ser tan difícil.

Jean-Pierre Simeón escriu en

Un poema para curar a los peces que…

Un poema

es como llevar el cielo en la boca.

es como el pan recién hecho,

el gusto que queda en la boca después de comerlo.

Un poema

es escuchar el latido

del corazón de las piedras.

Es cuando las palabras quieren volar.

Es un canto desde la prisión.

Un poema

pone las palabras del revés

y ¡ale hop! el mundo es nuevo.

Raül Vacas ens va explicar que:

un poema és

baixar la música poc a poc …

cercar els objectes que ens recorden a altres coses,

és fer fotos al camp i recuperar envasos …

per a guardar versos,

d’atzar i de sort

Un poema és apostar.

Retratar l’escena,

Fer una llista de preguntes,

Omplir caixes iobrir-les en cas de desesperació.

Trobar les paraules que piquen

Confondre les vocals

Netejar els enderrocs després del bombardeig.

Tallar elsversos i deixar les paraules que provoquen.

Recórrer l’itinerari dels rius que se assequen els dijous.

Enamorar-nos de la fruita que compartim.

Llegir les parets.

Canviar els somriures per una colecció de somnis.

Nosaltres ben bé no sabem què és un poema però pensem que no és tan difícil creure que la poesia omplirà el cor i és necessària com el pa de cada dia.

 

De Antonio Rubio

hem aprés que els tresors

es guarden al niu

… Y como siempre contaba

la historia de sus tesoros

a quien quisiera escucharla …

 

que la poesia és la música de les fades

que els vegetals tenen els seus versos i

…para guardar

de todo un poco,

una cáscara de coco…

que Aurelio és una ratapenada plena

de descobriments vocàlics i sonors.

 

AI, AI, IA, IA, AI

Ah! I també,

Lo que dura un cuento

El cuento

de los castaños,

dura muchos, muchos años.

*

El cuento

de los cipreses

meses.

També ens ha contat contes

I ens ha presentat llibres

sempre amb ritme

sempre amb estima

Había una vez una mierlita

que tenía su nido en un roble.

Acababa de tener cinco hijitos

y cantaba muy contenta:


¡Qué contenta estoy,

què contenta estoy,

a mis cinco mierlitos

comida les doy!

També ens contà la seua infantesa

en la que sabia els noms dels pardals i les plantes,

on la música la donava sa mare i

els cants dels seu poble.

Yo leía los pechos de mi madre,

Dulces como la letanía más amable.


Yo leía los chorros de una fuente,

Letanía dels agua y sus cantares.


Yo leía el puente de vencejos

Los vuelos aerostáticos de un ave

Y leía los vientos caligráficos

Donde dicen sus voces las vocales

Y leía en el alma de una niña

Que bordaba las horas de la tarde

Y leía las mieses del estío,

Y la explosión frugal de los frutales.

Y leía el idioma de los niños

Dibujando la sombra de los árboles

Buscar en el xiquet de la nostra memòria,

retrobar la mirada inocent

i els ritmes dels jocs,

són la matèria i

l’essència dels seus poemes.





Aquesta entrada s'ha publicat dins de c.- Mestres de poesia, EL COL·LECTIU i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: MESTRES DE POESIA

  1. Retroenllaç: Qui som | Col·lectiu de literatura Pep Sempere

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.