El fotoperiodista Gervasio Sánchez ha obtingut el Premi Nacional de Fotografia 2009.
Aquest guardó li reconeix una trajectòria de denúncia de la violència i la injustícia arreu el món.
El seu treball testifica els conflictes des de la dignitat de les víctimes. Les seues fotografies són el contrapés ideològic al tractament mediàtic del dolor humà com espectacle.
Amb la càmera ha plasmat el seu compromís en obres com: El cerco de Sarajevo, Niños de la guerra, Kosovo, La caravana de la muerte, Sierra Leona yVidas minadas. En aquesta última ens explica l’evolució de persones que han patit danys o mutilacions a conseqüència de les mines anti-persona.
Les primeres declaracions, en conéixer que havia guanyat aquest premi, van ser per recordar els companys morts mentre treballaven en zones de conflicte i a per a definir-se com un ingenu. Va afirmar:”Quizá suene inocente, pero yo siempre he creído que el periodismo servía para mejorar las cosas, igual que la Sanidad o la Educación. Y, más concretamente, para que la sociedad sea menos manipulable”.
Les imatges de Gervasio Sánchez conten històries que impacten sobre la nostra conciència complaent i complaguda. En una societat on impera la banalitat, el desig d’acumular o la insolidaritat les seues fotos són una crida i una llum que ens obrin els ulls i ens ensenyen a mirar d’una altra manera.
