JOSÉ SARAMAGO: el pensament inevitable.

Escriu Laura Restrepo que Saramago recordava sovint les paraules de la seua iaia i deia: “El mundo es tan bonito y yo tengo tanta pena de morir”.

Parlar de Saramago és referir-nos a la construcció d’un pensament. L’editorial Alfaguara publicarà próximament José Saramago en sus palabras, on replegarà un bona mostra d’aquest.

EL PAÍS avançà, el dissabte 19 de juny, un extracte . Ens pareix il.luminador el que diu sobre la LITERATURA.

“La literatura no es un compromiso. Nunca. El compromiso, si existe, será el de esa persona que es el escritor. La literatura no puede ser instrumentalizada. No se puede decir que sirva para esto o aquello”.

“La literatura es lo que hace inevitablemente pensar. Es la palabra escrita, la que está en el libro, la que hace pensar. Y en este momento es la última en la escala de valores”.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ESTAR A L'AGUAIT, José Saramago: el pensament inevitable. i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *