MARECRITS / MADRECHILLONA

JUTTA BAUER

LOGUEZ EDICIONES, 2004

És un àlbum que ens parla de la necessitat de controlar les emocions, pel dany que podem causar en aquells que ens estimen i a qui estimem. Si bé la situació es dóna entre una mare i un fill pingüí, la podem estendre a qualsevol relació afectiva i a qualsevol edat. Podem identificar-nos tant amb la mare que dóna el crit com amb el fill. Tothom en algun moment es troba en alguna de les dues situacions, com a causant o com a receptor que no pot reaccionar.
I aquesta és la clau : quan no controlem la nostra ira, cal aprendre a reparar ( cosir) la desintegració causada i demanar perdó.
És un llibre publicat a Alemanya en l’any 2000. A diferència dels contes populars, tracta un conflicte intern, un tema psicològic, que necessita noves tècniques i maneres de contar. Utilitza com a instruments la des dramatització del conflicte a través de l’ humor, la fantasia i el recolzament afectiu.
El narrador protagonista ens va relatant la seva experiència en primera persona,sense tenir la clau final, i convida al lector a seguir el mateix viatge participant de la seva perplexitat i desconeixement del que passarà finalment.
Els personatges s’impliquen activament per resoldre el problema:
• el protagonista es troba “desfet” però actiu, intenta caminar, cridar, …i no pot perquè “objectivament” no té amb què, tot està dispersat pel món, es ulls, la boca, etc
• la mare ha de recuperar els fragments pas a pas i cosir-los.

També ajuda a no dramatitzar i a comprendre’l millor la presentació en format àlbum amb uns dibuixos molt senzills i esquemàtics sobre unes taques de colors suaus, càlids i diferents segons la part del món on es troba ( mar, desert, etc.). El text sempre a la pàgina de l’esquerra, precedint la imatge, excepte quan arribem al desenllaç de la narració, que la situa a la dreta .
En resum, és un llibre que participa plenament de les noves corrents ( l’exploració els sentiments, nou format, …) però que afortunadament no cau en la banalització ni en l’explicitació crua de l’emoció. Manté les constants transgressores dels anys setanta : humor, imaginació i saber contar.

recomanat per a 4-5 anys