La pròpia interrogació del títol ens anuncia que conte i faula no són la mateixa cosa. Hi ha diferències que cal conèixer.
Les faules són contes d’autor amb personatges animals que acaben amb una moralitat tancada escrita al final del conte. Tots i totes recordem la famosa faula de “la zorra y la tortuga” o la faula de “la cigarra y la hormiga”. A la primera, ens avisen del perill de la lentitud; a la segona, del perill de la peresa.
D’ on venen les faules?
Un dels millors folkloristes de l’Estat, Antonio Rodríguez Almodóvar, classificava els contes populars en tres grups: contes meravellosos, contes de costums i contes d’animals.
Aquest últim grup, contes d’animals, replegava totes les històries amb protagonistes animals que representen aspectes humans i amb un tema comú: LA FAM; és a dir, com l’animal feble es lliura de ser menjat per l’animal fort. Una diferència molt important, respecte a les faules, és que aquests no tenen moralitat escrita al final del conte.
Aquests tipus de contes van evolucionar amb el pas del temps en els contes literaris d’animals o faules. Aquesta evolució va seguir tres corrents diferents: corrent llatina (Esop al segle IVadc i Fedro al segle I), corrent àrab (contes de Calil·la i Dimna) i corrent europea ( Arcipreste de Hita i comte Juan Manuel al segle XIV, La Fontaine al segle XVII, Samaniego i Iriarte al segle XVIII).
No es pot negar que els contes d’animals van ser la font indiscutible per als autors de faules al llarg de la història de la literatura. Aquest fet, juntament amb l’absència de moralitat escrita, ens fan valorar-los com a històries més interessants per a contar a l’escola i decidir-nos per ells, per davant de les faules. Pot ser comparant un conte concret amb una faula concreta, quede més clar la tesi que acabem d’exposar. “La zorra y la cigüeña” és un conte d’animals i també una faula d’Esop reescrita per La Fontaine i Samaniego. Al conte popular, la rabosa enganya a la cigonya, la cigonya enganya a la rabosa i, finalment, la cigonya endevinant que la rabosa volia menjar-se la, la invita a un vol; quan estan molt alt, la cigonya fa caure a la rabosa i aquesta mor. En canvi, a la faula un animal enganya a l’altre i aquest li torna l’enganya. Acaba la faula amb una moralitat que adverteix als oients o lectors del perills d’enganyar.
Així doncs, amb el risc de repetir-nos, el nostre col·lectiu aposta pels contes d’animals de Tradició Oral i us recomanem que a l’hora de triar una història per a dur a les aules, cerqueu entre les recopilacions dels folKloristes ja esmentats en altres article d’aquesta secció dedicada a contes.
Una ullada als llibres “Cuentos al amor de la lumbre II” (A.R. Almodóvar, editorial Anaya) i “Cuentos de niños y del hogar II” (Hermanos Grimm, editorial Anaya), ens servirà per elegir el material necessari que farà gaudir al nostre alumnat d’una magnífica educació estètica i moral.
