EXERCICIS D’ESTIL / EJERCICIOS DE ESTILO

Exercicis d’estil / Ejercicios de estilo

Raymond Quenau

Quaderns Crema,1989/ Cátedra, 1995

Títol original : Exercices de style, Gallimard, 1947

ANOTACIONS : A l’S, a una hora punta. Un home d’uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si li haguessin estirat. La gent va baixant. L’home en qüestió s’enrabia amb un veí. Se li queixa que li done empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri.Quan veu un seient lliure, s’hi precipita. Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l’estació de Saint- Lazare. És amb un company que li diu : “ T’hauries de fer posar un botó suplementari a l’abric”. Li indica on ( a l’escot) i per què.( pàgina 21).

Així s’inicia Exercicis d’estil, amb el relat d’una situació trivial, anecdòtica i a partir d’aquest moment comença l’espectacle … literari; Queneau construeix noranta-nou variacions. Les pàgines d’aquest llibre són una cercavila lúdica i trencadora. Experimentar amb l’ús del llenguatge i les seues potencialitats comunicatives, buscar espais de marginalitat literària, fugir dels canons academicistes. El surrealisme, el nonsense, el disbarat recorren aquests exercicis, que mantenen intacta la seua invitació  al goig de llegir-los seixanta-quatre anys després de la seua primera edició.

Una de les 99 variacions :

TÀCTIL

Els autobusos són dolços al tacte sobretot si se’ls agafa entre les cuixes i se’ls amanyaga amb totes dues mans, del cap fins a la cua, del motor fins a la plataforma. Però quan un es troba en aquesta plataforma llavors distingeix alguna cosa més aspra i més rasposa que és la xapa o l’agafamans, quan no aquella cosa més pleneta i més elàstica que és una natja. De vegades, n’hi ha dues, i llavors la frase es posa en plural. També es pot engrapar un objecte tubular i palpitant que regurgita sons ximples, o bé un utensili d’espirals trenades més dolces que un rosari, més sedoses que un filferro d’espines, més vellutades que una corda i més menudes que un cable. O també es pot tocar amb els dits la ruqueria humana, lleugerament viscosa i llefiscosa, per culpa de la calor.

I si es pren paciència un parell d’hores, llavors, davant una estació rugosa, es pot ficar la tèbia mà dins l’exquisida frescor d’un botó d’ivori fora de lloc.(pag. 86 de la 1ª edició en català, 1989)

Comentat en abril 2011

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Exercicis d'estil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *