Orlando

Orlando.

Virginia Wolf.

 Traducció de Maria Antonia Oliver (1994)

Ed. Proa (clàssics universals).2001

Oh, Déu meu!-va exclamar en arribar a aquella conclusió –Hauré de començar a respectar l’opinió de l’altre sexe, per molt monstruosa que em sembli? Si porto faldilla, si no puc nedar, si m’ha de rescatar un mariner…-va exclamar-, cal que ho faci!

Aleshores la va embolcallar la tristesa. Perquè, sincera per naturalesa, i contrària a qualsevol mal entès, odiava dir mentides. Mentir li semblava una forma equivocada de fer les coses. Si reflexionava, la seda brodada, el plaer de ser rescatada per un mariner…si aquestes coses només s’obtenen amb actuacions indirectes, actuarem indirectament. Va recordar que, quan era un home jove, havia insistit que les dones havien de ser obedients, castes, perfumades i esquisidament abillades.

“Ara hauré de patir personalment aquestes exigències –va reflexionar-, perquè les dones no són, per la curta experiencia que en tinc, obedients, castes, perfumades i exquisidament abillades per naturalesa. Només poden assolir aquestes gràcies, sense les quals no poden gaudir de cap de les delícies de la vida, a força de la disciplina més enfarfegadora. El pentinat tot sol –pensava- ja s’emporta una hora sencera del matí, contemplar-se al mirall, una altra hora, després cal apuntalar-se i lligar-se la cotilla, després rentar-se i empolvorar-se, després cal canviar la seda per la randa, i la randa pel brocat, i cal mantenir-se casta any rere any…”

Aquí va bellugar el peu amb impaciència i va mostrar una polzada de cama. Dalt del masteler hi havia un mariner, que la casualitat va voler que en aquell moment mirés cap avall; l’home va fer un sotrac tant violent que va perdre peu i li va venir d’un pel no caure.

“Si la vista dels meus turmells significa la mort per a un individu honest que, sens dubte, té una dona i familia al seu càrrec, per pura humanitat cal que em tapi els turmells”, va pensar Orlando.

Però les cames eren una de les coses més belles que tenia. I es posà a rumiar fins a quin punt hem arribat que la bellesa d’una dona ha de romandre tapada per tal que un mariner no caiga del pal major.

-A filar estopa! –va exclamar, adonant-se per primera vegada d’allò que, en altres circumstàncies , hauria anat aprenent des de petita, és a dir, de les sagrades responsabilitats de la feminitat.

(pag. 139-40)

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Orlando i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *