VOLA QUI VOL ( juny 2009)

video 1 :

video  2 :

Totes les aus del planeta estaven convocades al bell mig del bosc, a l’hora màgica. Totes elles sabien la raó: La Convenció que reunia tots els anys, en aquesta mateixa data, a les més voluntarioses en debatre els canvis necessaris per fer un món millor.Les primeres en arribar foren… la garsa i l’esmerla Roïsdecorella que cantareni ballaren les primitives danses de la seua espècie:

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres,
i, al seu costat,estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món, poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla,
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada.
( fragment de “Balada de la garsa l l’esmerla “ de Joan Rois de Corella)

Però, calia esperar l’arribada de les altres. Aviat, una bandada d’aus s’aproparen acompanyades d’un soroll semblant al vent quan juga entre les fulles i les branques. L’aire es va omplir de suaus brises, de xafogosos ponents, de xalocs, de gregals i de fredes tramuntanes. Quant totes s’aplegaren en aquella clariana..… Hi distingiren al rossinyol Mariàmanent fent moviments indecisos i vagarívols com en un despertar inesperat.

EL ROSSINYOL ES LLEVA
El rossinyol es lleva
a punta de claror:
va a casa de la merla
i es posa al finestró.
El seu amor li canta
(i encara no és ben clar).
Quan a la fi arribava,
tornava a començar 
( Marià Manent. Espígol blau)

 

… el falcillot i l’oreneta Raspall filaven amb els fils del seu vol i el vent pareixia llançar ràfegues de pluja contra els seus ulls:

EL FALCILLOT I L’ORENETA
El falcillot i l’oreneta
es van conèixer l’abril passat
Ell va trobar-la força bonica;
ella va veure’l molt ben plantat.
A l’hora clara que el sol s’espolsa
la cabellera xopa de nit,
tot fent volades pel cel blavíssim,
tots dos confessen el seu neguit.
Si tu no fossis tan negre, negre,…
Si tu no tinguessis aquest pit blanc..
Si tu niessis sota teulada…
Si tu no fessis el niu al fang…
Si no xisclessis tan fort quan voles…
Si amb les companyes no anessis tant…
Si t’aturessis en parlaríem
A mi m’agrada parlar volant.
El falcillot calla una estona
i d’un cop d’ala gira en rodó:
-Véns, oreneta?- poruc, pregunta-
Ella, poruga, li diu que no.
Ella vol niu sota teulada,
ell vol refugi al campanar.
Qui sap si un dia, tot fent volada,
tots dos es puguin tornar a trobar.
(Com el plomissol, Joana Raspall )

 

… Gaudiren amb la visió multicolor del papagai Galeano que batia les seues ales en un espès brancatge molt florit

LA RESURRECCIÓN DEL PAPAGAYO
El papagayo que brotó de la pena
tuvo plumas rojas del fuego
y plumas azules del cielo
y plumas verdes de las hojas del árbol
y un pico duro de piedra y dorado de naranja
y tuvo palabras humanas para decir
y agua de lágrimas para beber y refrescarse
y tuvo una ventana abierta para escaparse
y voló en la ráfaga del viento.
( Historia de la resurrección del papagayo. E. Galeano)

 

Enlluernats pel sol, miraren amb ulls alegres la gavina Xirinacs

La gavina que s’acosta
Ve pel mar com una vela
Barqueta de plomes blanques
Sobre l’aigua blanca i verda.
( Marina/ Cavall de mar de Olga Xirinacs)

… I una mica esporuguits admiraren l’àliga Margarit

L’àliga vola
Pel meu passat.
Es queda immòbil
I en un instant,
com una pedra,
cau en picat
trencant el cel
púrpura i rosa,
esmicolant-lo
com un vitral.
( Tarda d’estiu. Joan Margarit )

 

De les terres andaluses venia per participar el verderol Juanramón i en un racó de roures secs, va detindre el seu vol.

Verde, verderol,
¡endulza la puesta de sol!
Palacio de encanto,
el pinar tardío
arrulla con llanto
la huida del río.
Allí el nido umbrío
tiene el verderol.
Verde, verderol,
¡endulza la puesta de sol
La última brisa
Es suspiradora;
El sol rojo irisa
Al pino que llora.
¡Vaga y lenta hora
nuestra, verderol!
Verde, verderol,
¡endulza la puesta de sol!
(Verde, verderol J.Ramón Jimenez)

 

I, finalment, quan la llum declinava, aparegué davant d’elles el rossinyol caduc PereQuart que movia el seu bec amb un ritme altiu

ROSSINYOL CADUC
-L’amor em consola
si el cor es fa vell!
-La nit està sola;
no cantis ocell.
-La nit gust de menta
i olor de clavell.
-Ton pit se’n turmenta,
no cantis ocell.
-Vull foc a l’entranya,
frisança a la pell!
-La lluna t’enganya;
no cantis ocell.
( Bestiari de Joan Oliver )

 

Reunides en un gran cercle començaren a qüestionar-se qui havia segut l’autor d’aquella bella convocatòria que graciosament sonava així:

Sóc l’ocellaire bosquetà
i canto sempre, tral·larà!
Per ocellaire el món em té,
perquè els ocells conec tan bé:
al meu parany els faig venir,
perquè amb el brill els sé escarnir.
D’aquí que rigui amb tan delit…
que l’ocellada ve al meu crit!
( La flauta màgica, traducció de Miquel Desclot )

Mirades inquietants es dirigien per totes bandes. Una per una les aus congregades expressaren en veu alta les seues intuïcions, el que havien escoltat sobre aquell, encara desconegut, encarregat de coordinar el desitjat esdeveniment. Aquest personatge …

Diu i parla en versos estramps, amb poemes polifònics, sirventesos, planys i elegies.

Diu i anomena cada ocell pel seu nom, mai se li ha escoltat dir la paraula ocell.

Diu i conta :“Doncs vet aquí que una vegada, a primera hora del matí, en un d’aquests paratges de la Riera Grossa, El Bernat Pescaire s’estava preparant en silenci per a l’esmorzar, que era l’àpat que el feia més feliç de tot el dia. De moment però, no apareixia a l’aigua cap peix digne de ser traspassat pel seu esmolat bec llançador i, francamant, l’ocellot ja començava a estar amoïnat:
Que potser encara dormen, a aquestes hores?”, pensava , sense badar bec. Si sabés on dormen, prou que els espolsaria la son de les alertes, jo!”
Però els peixos semblava talment que estiguessin somiant, arraulits entre els seus llençols d’aigua. No se’ls veia ni la cua.” ( fragment de Vola qui vol de Miquel Desclot)
Diu i tradueix ….
La casa buida,
sense ningú que l’ompli,
més em contrista
que quan pel món errava,
per tot coixí les herbes.
(haikú de Otomo Tabito De tots els vents de Miquel Desclot)

 

Diu i canta :
Ball que balla la canalla,
Sempre els vull acompanyar.
Jo també tambú tambà.
Pell que pella la poncella
Al carrer sóc el primer
Jo tambà tambó també.
Brill que brilla la faldilla,
Sóc més fi que el violí.
Jo també tambà tambí.
Boll que bolla la bombolla,
com refilo sense por!
Jo tambí també tambó
Mull que mulla la curculla
ja puntejo més que tú!
Jo tambó també tambú.
( més música , mestre de Miquel Desclot)

 

Diu i reivindica
(la poesia): La poesia, en efecte, ens educa en la consciència que no hi ha certeses, que ni tan sols és desitjable que n’hi hagi, però que en el nostre errabundeig entre incerteses podem comptar almenys amb l’estimulant companyia d’altres caminants dotats de veu.( del premi Amadeu Oller, 2008)
(la lectura) Jo us convido a somiar en un país on la lectura ens dugui a la comprensió i al coneixement, a la vertadera llibertat…. on l’individu conegui i respecte profundament a l’altre”
Si us plau, llegiu i somieu…( leer para ser mejores, 2002)

 

Diu i comparteix amb nosaltres, membres d’escola d’estiu, els seus ”mestres de poesia, mestres de vida, des d’Homer fins a Goethe”; els seus poemes bàsics des “de Ramón Llull a V. Andrés Estellés “

i la música, metàfora sonora del text poètic , que guiada per la poesia, ens permet anar més enllà de la raó.

Cançoneta incerta
Aquest camí
tan fi tan fi
qui sap on mena?
(…)
( El cor quiet, de Josep Carner )

 

Diu i juga amb les paraules per a que els més petits comencen a descobrir les possibilitats plàstiques i elàstiques del llenguatge:

Un ànec i una oca
Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.
(Bestiolari de la Clara de Miquel Desclot)

 

Diu i recull :
Gat de cua blanca”. Cantarella anglesa de Marià Manent
-Gat de cua blanca:
no em diràs d’on véns?
-Ara vinc de Londres,
del palau del rei.
-Gat de cua blanca:
què hi has vist, allí?
-A sota la cadira
només un ratolí.
( Poesies amb suc, de Miquel Desclot)

 

Els corbs”
Mor el dia,
l’aire calla
ja no sona
la batalla
(Hi ha en el camp, ajaguts, vencedors i vençuts)
Munta un núvol
Sangonent
per la serra
del ponent.
¿Qui cap glòria
se n’ha dut?
Uns i altres
han perdut.
Sense fressa
ni destorbs
els que guanyen
són els corbs.
( Bestiari de Josep Carner)

Quan l’última va acabar la seua exposició, es va fer un enigmàtic silenci. Era l’hora exacta del començament, però hauria arribat aquell personatge? Es tractava d’un bernat pescaire o d’un pit-roig? No ho sabien, perquè mai ningú l’havia vist.

Nosaltres preguntem:

Algú de vosaltres el coneix? És aquí entre nosaltres?

Doncs, si viu en aquesta biblioteca que parle i desvetlle aquesta qüestió.

( Miquel Desclot pren la paraula per a recitar el següent poema i presentar els seus llibres)

CANÇÓ D’ESPANTAR ESPERITS
Mallerenga malleró
que ara voles i ara no;
tralairó
Obre l’ala de matí
i abandona el bosc de pi;
tralairí
Que les fades d’Alió
volen prendre’ns la vivor;
tralairó!
Fes sonar el teu violí
per la vall del Francolí;
tralairí!
I arrossega amb la cançó
l’esperit de la negror;
tralairó!
Mallerenga mallerí
que no voles però sí;
tralairí
( Cançons de la lluna al barret. Miquel Desclot )

En aquell gran cercle, una vegada escoltat el convocant ( Miquel Desclot), totes les aus volgueren, emocionades, demostrar les seues habilitats alhora formant-se un aldarull sense sentit

Vol qui no vola Qui no vola, vol
No vola qui vol qui vola, no vol
No vola qui no vol qui vol, vola
Vola qui no vol qui vol, no vola
No vol qui vola qui no vol, vola
No vol qui no vola qui no vol, no vola.

Totes les aus hipnotitzades pel ritme, per aquella estranya entonació, van recordar el motiu pel què havien segut convocades i decidiren brindar per l’èxit d’aquella convenció .

Alçaren el recipient poètic que tenien a la seua pota i repetiren

Perquè siga possible encendre fogueres de concòrdia i amb danses, amor i quita penes, celebrar el goig de compartir el gust de viure.

Amb aquest brindis acabava la presentació en la biblioteca “mestre Pep Sempere dels  llibres de Miquel Desclot i començava una nova edició d’Escola d’Estiu.


 

Vola qui vol                                                                    Poesies amb suc
Ed. Cruïlla, 2009                                                              Ed. La Galera, 2007

 

Elx, juny-juliol 2009

Aquesta entrada s'ha publicat dins de d.- Activitats a la Biblioteca Pep Sempere, Vola qui vol / Poesies amb suc, Vola qui vol / Poesies amb suc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *