Joana Raspall : adéu, gràcies, i endavant

   ( vídeo Joana Raspall)

joanaraspall

Així era Joana Raspall :

La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol

cantant, enamoraria.

Si fos un follet del bosc,

amb les fades jugaria.

Si jo fos un papalló,

totes les flors besaria,

i si fos un nuvolet,

pels cels llunyans em perdria.

Si jo fos un floc de neu,

al cim més alt lliuraria,

i si fos una fonteta,

gotes d’argent rajaria.

No sóc núvol ni follet,

floc de neu ni papalló,

fonteta ni rossinyol,

però tinc un do millor

per sentir-me a cada instant

tal com jo desitjaria:

tinc el do de veure el món

amb ulls plens de fantasia.

(Com el plomissol. Ed. La Galera, 1998. pàg…9)

Avui, 4 de desembre, després de 100 anys de vida plena ens ha deixat com un plomissol:

Del niu de la tórtora

cau un plomissol;

l’aire se l’emporta

lluny, de vol en vol.

Quina folla dansa

dintre el verd i el blau!

Ara, al cel és lliure;

al niu era esclau.

Però, ai!, enyora

la proximitat

dels ocellons tendres

que al niu s’han quedat.

Voldria tornar-hi

i ho ha dit al vent;

però el vent no escolta

ni para un moment.

La primera estrella

surt a mig camí

i recull la queixa

del plomissol fi;

demana al capvespre

que assossegui l’aire,

que les flors estenguin

caminets de flaire

i es badin els pètals

per fer de bressol

on la plomi pugui

descansar del vol.

Quina tebior!

Ja no enyora el niu;

té per companyia

un dolç batec viu.

Que bé que reposa,

al cor d’una rosa!.

 Se’n ha anat de matinada :

L’Alba

L’Alba és tan prodigiosa

que refon en un cant sol

l’últim plany del rossinyol

i el primer crit de l’alosa

(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.18)

Però, en acomiadar-se ens deixa dos encàrrecs :

SOMNIAR:

Tu, que em llegeixes

 Meitat tu, meitat jo,

somniem un vaixell

que també tingui rodes,

que també tingui ales

i que sigui veloç…

perquè ens dugui al país

on les pedres floreixen.

I les flors canten versos

i els ocells fan amb perles

el seu niu dintre el bosc…

Ben cert que hi ha follets

amb sabates de molsa

que fan dolç el trepig

per no remoure l’aire

on dormen els gegants…

Ben cert que hi ha sirenes,

princeses encantades,

herois d’espases màgiques

i savis que treballen

en projectes estranys…

 Meitat tu, meitat jo,

guiarem el vaixell

per la mar sense onades,

sota un cel sense boires

del país sense nom.

 Meitat tu, meitat jo,

de tornada, podrem

explicar l’aventura,

perquè tanta aventura

cal contar-la a tothom!

(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.10-11)

I LLUITAR:

 

‘Endavant!

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Ales i camins,(1991)

música i poesia s’uneixen en el seu comiat…

Aquestes són les pàgines on podreu seguir trobant a Joana Raspall

http://joanaraspall.blogspot.com.es

www.joanaraspall.cat/

…però no us oblideu dels seus llibres , us acompanyaran sempre.

 Col·lectiu, 4 de desembre de 2013

 


 


 

 


 

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ESTAR A L'AGUAIT, Joana Raspall i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *