Melena.
Pablo Albo. Il. Riki Blanco.
Factoria K de libros, 2009.
Llibre provocador, mitjançant l’absurd d’una cabellera on van a parar animals de tota classe ; ocells, hipopòtams, girafes, … inclòs una xiqueta. Humor per sorpresa i per exageració, en un text amb intencionalitat poètica, de vegades amb l’ excés i verborrea dels textos orals, més improvisat que reflexiu.
Desconeixem si el/la protagonista és xiquet o xiqueta. Però dintre la melena si sabem que porta una xiqueta, Mariola, i que l’estima :
“le dije, aparentando indiferencia, aunque me moria de ganas de que entrase en ella “ “Y en el silencio de la noche sigo escuchando los cantos de Mariola. Me gusta”
Desconcerta com, dintre d’aquesta fantasia, aterra a la realitat d’una manera contundent: “la seva melena té polls “.Entenem que aquest pas tan brusc i prosaic desllueix el text.
Les il·lustracions , amb diferents tècniques ( collage, linòleum, etc) , són (o serien) magnífiques si l’editorial haguera triat un format més adient. Però li falta grandària al format per a poder gaudir-les com ens agradaria.
Recomanat a partir de 8-9 anys
Comentat en MARÇ 2014
