RECOMANEM EN SETEMBRE 2014
A PARTIR DE 4-5 ANYS :
Títol: En patufet // Garbancito
Autor: Olalla González ( adaptació)
Il·lustrador: Marc Taeger
Editorial: Kalandraka, 2009/ 2011
Tal com diu l’autora és una recreació del conte tal com el contava la seva àvia. És un conte de tradició oral, molt popular i amb innombrables versions. La de Joan Amades, per exemple, té un final molt diferent a aquesta.
La versió que tenim a les mans manté el ritme i està ben contat. I les il·lustracions són esquemàtiques, molt properes a la infància.
Encara que per a les primeres edats mantenim que és millor el conte relatat oralment, sense suport escrit, també és important tenir bones versions escrites dels contes populars, com ho és aquesta.
Recomanem la història oral des del 0 anys , i el llibre a partir de 4-5 anys.
A PARTIR DE 10-11 ANYS :
Títol: Rossinyol. / Ruiseñor.
Autor: Sébastien Perez
Il·lustrador: Benjamín Lacombe.
Editorial:Baula / Edelvives, 2012
Llibre amb un format apaïsat i pestanyes tancades que, en obrir-se permeten a un lector omniscient saber allò que els protagonistes de la història encara desconeixen.
Les il·lustracions, càlides, expressives, realistes, poètiques, … i el text , senzill i poètic, s’enllacen per construir un tàndem indivisible. Imatges i paraules ens ajuden per igual i de manera complementària a seguir la història.
Ens presenta , d’una banda un grup i d’altra, un personatge «invisible», «absent» , «observador» i «desitjós» de formar també part del grup , i que ho aconsegueix mitjançant la intel·ligència, la poesia, i la música .
El tema ens recorda altres contes , com el de Úrsula Wolfel “Falta Juan” de su libro Campos verdes, campos grises.
L’únic personatge adult també ens sembla un giny a monsieur Hulot, de Jacques Tati , personatge amable, pacífic, col·laborador, i amb certa vessant còmica.
A PARTIR DE 14-15 ANYS :
Títol: L’Elefant blanc robat
Autor: Mark Twain
Traductor: Josep Carner
Editorial: Catalana, 1918/Empúries, 1996
És un recull de contes , i com a tal, és elecció del traductor els contes que el conformen. Es per això que no hi ha total coincidència entre els contes de l’edició en català, triats i traduïts per Josep Carner i publicats en Espanya per primera vegada en 1918 , i les edicions castellanes de Alianza i Barataria de 2013. ( El elefante blanco robado y otros cuentos. Traducció de Adrià Edo , Barataria , 2013/El robo del elefante blanco y otros cuentos, Traducció de Borja Garcia Bercero,ed. Alianza, 2013 )
Hi ha 15 contes , molt diferents entre si, escrits entre 1867 ( consells per a les nenes bones ) i 1893 ( el bitllet d’un milió de lliures ) . En tots ells combina l’humor amb la crítica social: critica la hipocresia, la incompetència, la vanitat, la crueltat, les normes absurdes, ….
Animem a la seva lectura fent nostres les paraules de Mark Twain , en una carta que adreçà a un prestigiós crític britànic sobre la seva obra :
Gairebé mai he intentat instruir-les , però he fet tot el que he pogut per divertir-les. Entretenir-les ja completava les meves aspiracions més estimades; perquè podien instruir-se en d’altres fonts i jo tenia dues possibilitats d’ajudar el mestre en la seva missió: perquè la diversió és una bona preparació per l’estudi i un bon remei per la fatiga de després.(…)( pàg 63,www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1923m.pdf)
A PARTIR DE 16 ANYS :
Títol: Firmin
Autor: Sam Savage
Il·lustrador: Fernando Krahn
Editorial: Columna, 2008 / Seix Barral, 2011
Divertit, irònic, plàstic i descriptiu. Amb un gran sentit de l’humor. Llibre homenatge a la literatura i a la lectura, de caire autobiogràfic, però amb un protagonista molt especial . Podem dir que és un llibre amarg però contat amb grans dosis d’humor. És cert que la vida és cruel i tràgica, però Firmin s’enfronta a ella obtenint sempre la part més positiva, «si hi ha res per què resulti útil una formació literària, és per dotar-nos d’un sentit de la catàstrofe « ( p. 51) « de vegades mirava al meu voltant i m’estremia de goig» ( p. 54 ) « i vaig començar a viatjar, en l’espai i en el temps, per mitjà dels llibres,…»( p. 55) «La vida és breu, però, tot i així sempre podem aprendre un parell de coses abans de l’esclafit final» ( p. 105) « Estava enfonsat. Mata-rates o L’amor traït. Tot el que jo havia cregut lligat i ben lligat ara s’ensorrava; i això no obstant, al mateix temps em vaig sentir renéixer. Estava disposat, com sol dir-se, a passar pàgina» (p.111) .«Era trist i bonic ( pàg.. 129)» «havia arribat l’hora d’anar-se’n ( 203) «El món era sec i fred, i les paraules, boniques» ( 203)
A PARTIR DE 18 ANYS :
Títol: Una primavera per a Domenico Guarini.
Una primavera para Domènico Guarini.
Autor: Carme Riera.
Editorial:Ed.62, 2008/ Espasa, 1999
Premi Prudenci Bertrana l’any 1980
L’autora ens diu :
“Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. … També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d’altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden del món, a l’hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.”
Una novel·la difícil de llegir, per la seva estructura i el barroquisme del seu llenguatge; per això mateix és un repte que no decep a qui s’endinsa en la seva lectura.
