El llano en llamas

El llano en llamas

Juan Rulfo

Ed. Cátedra, 2014

« se oye que ladran los perros y se siente en el aire el olor del humo, y se saborea ese olor de la gente como si fuera una esperanza « ( 131 )

« y paseado nuestros estómagos por las calles del pueblo para que se les bajara la comida»

« se le resbalan a uno los ojos al no encontrar cosa que los detenga» (133)

En El llano en llamas, Juan Rulfo demostra un magistral domini del conte.

Publicat per primera vegada en 1953, els 17 relats narren amb un exquisit vocabulari, contes sobre la misèria, les creences, la venjança, la lluita contra els dictadors o els explotadors, la solitud, la injusta distribució de les terres, el masclisme i la dualitat entre la solidaritat i l’ individualisme.

Rulfo incorpora sovint el registre col·loquial de la parla i, d’aquesta manera, aconsegueix imprimir en els relats l’atractiu innegable de la narració oral.

Adquireix una importància capital el paisatge, que imposa unes condicions de vida duríssimes a les persones que hi viuen.

Un dels aspectes a destacar d’aquesta magnífica obra és el fet de que l’autor aconsegueix escriure des de la dignitat del camperol mexicà i, alhora, fer un implacable retrat de la condició humana.…són històries que descriuen la misèria més absoluta, però amb un respecte i un saber escriure tan extraordinari que desperten l’admiració del lector i l’empatia cap als personatges. I en el fons també ens crea una ràbia intensa per la situació descrita , de la qual sembla impossible eixir.

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

Comentat en Octubre 2015

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El llano en llamas i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *