CROC-CROC A L’ESCOLA DELS PETITS ESQUELETS

croccroc

Croc-croc a l’escola dels petits esquelets /Croc-croc en la escuela de los pequeños esqueletos

Stefhane Levallois

Libros del Zorro Rojo, 2009

«A l’escola dels petits esquelets a en Croc Croc li costa, de vegades, veure que la vida és bella»

Una manera de reflectir la societat on vivim per a fer un anàlisi crític o mostrar allò que no ens agrada d’ella, és projectar aquesta manera de viure a un espai impossible. En aquest cas, es tracta d’un cementiri i els personatges esquelets.

Els esquelets, personatges encarregats en la tradició de donar por i provocar inquietud, estan il·lustrats en aquesta història de tal manera que els sentim propers i inofensius.

La vida escolar reflectida dota al llibre d’humor, un humor aconseguit per estranyament.

El tema de la diferència no té la força, ni la intensitat desitjada: el protagonista, únic esquelet de cap roig, és víctima d’assetjament, però al final és el seu color roig el que salva de morir sota la neu freda als seus companys. A hores d’ara, aquests canvien d’actitud respecte al protagonista. Tesis senzilla: el respecte al diferent, tothom és necessari, la diferència sempre fa aportacions …

Podríem preguntar-nos: què fa Croc per canviar la seua situació? No actua, ni decideix; sols aguanta.

Les il·lustracions en blanc i negre i la importància de la línia per a definir el gest de la cara, aporten humor. El format petit i el pas de les pàgines de baix a dalt s’allunyen del costum, d’allò habitual dels altres llibres. Ens recorda a altres llibres d’esquelets recomanats pel Col.lectiu: “Què risa de huesos”. o a  pel·lícules com  “Pesadilla en Navidad”.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en novembre 2015

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Croc-croc a l’escola dels petits esquelets i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *