No-res / Nada
Janne Teller
Editorial Comanegra. 2012 / Seix Barral, 2014
Llibre polèmic . L’autora ens diu en la nota final que és un llibre fet per encàrrec, atenent la petició d’una editorial danesa que li demana escriure una novel·la sobre adolescents. I possiblement això fa de contrapés per a que domine més la intenció didàctica i moralitzant que la vessant literària.
Estem d’acord en que és una obra que parla de filosofia i pot tenir una lectura en clau metafòrica. En clau filosòfica, qüestiona el sentit de la vida. Podem intuir tres filosofies : el nihilisme del personatge Anton, l’existencialisme del grup, el relativisme .
No existeix l’adult. Individualisme sagnant i poca empatia. En la recerca d’un significat a la vida sols els mou la venjança en altre membre del grup per disminuir la humiliació patida anteriorment en la pròpia carn. I la força bruta és qui mana quan algú no aten la petició del grup.
Parla de violència, ritus d’iniciació, incomunicació adult-jove. El discurs de l’amo des de dalt de l’arbre duu a l’angoixa en el grup i els força a actuar , amb final tribal que inclou un crim ritual. Matar a qui altera el poder del grup. És un final sense eixida, caus directament a l’abisme :
” Lo que vi fue odio.Odio.Más odio.De todos contra todos ” (p.144)
El grup d’adolescents reuneixen un munt de tòpics : el pare hippy i la comuna; el fonamentalista musulmà que actua amb extrema violència familiar; els xics són els forts i això provoca el respecte de les xiques; a les xiques els agrada el rosa i somnien en ser una nuvia de blanc que besa a l’home que serà seu per a tota la vida, tenen revistes romàntiques, etc ;
És literatura o és didàctica ? estètica literària ? Literàriament no està ben aconseguit , no hi ha lligam emocional ni empatia entre la història i les persones lectores perquè :
.- Ha de tenir credibilitat : aquest no és creïble.
.- els personatges han de tenir volum, aqui no hi ha, són estereotips : la guapa Rosa, el pietós Kai, la petita Ingrid, el sagàs Henrik, el gran Hans, …Se l’ha comparat amb el senyor de les mosques , però no és una comparació possible. El senyor de les mosques està ple de emocions, sentiments, reflexions, contradiccions,… en uns personatges perfectament dibuixats, on apareix el millor i el pitjor de cadascú : la por, la covardia, la valentia, l’amistat, l’admiració, l’instint de supervivència, l’enveja, la traïció, … tot perfectament barrejat i amb un final amarg encara que relativament feliç.En canvi els personatges de No-res són plans i uniformes.
.- tensió narrativa si que hi ha ,o més bé desconcert : et preguntes “no seran capaços de …” i si, ho són i van cap a un final previsible.
Recomanat a partir de 16 anys
Comentat en Desembre 2015