LA MUERTE JUEGA A LOS DADOS
Clara Obligado
Páginas de espuma, 2015
La mort juga als daus no és una novel·la ni un llibre de relats sinó un mestissatge entre tots dos que t’atrapa en una estructura oberta la qual no pots abandonar una vegada iniciada la lectura.
Les fronteres es difuminen. Ofereix la possibilitat (com va fer *Cortazar) de triar si llegir com una novel·la o com un llibre de contes. Recorda les novel·les policíaques de Agatha Christie, a Cortazar, a Lewis Carroll, …
La fusió també es dóna en la diversitat de temes: novel·la policíaca; història d’una saga familiar; autobiografia; reivindicació de la memòria històrica; els silencis en la història de les famílies; la sort com a element fonamental per marcar una vida d’una o una altra forma; el dolor de recuperar la veritat per poder seguir…I sempre des d’una mirada femenina.
Els personatges estan molt elaborats, són complexos i precisos.
Els epígrafs amb els quals comencen cada capítol-conte destaquen per la bellesa que emanen i la cura amb que estan escrits .
“Confia en el temps, que sap donar dolces sortides a amargues dificultats”. Cervantes.
Té un recorregut fragmentat en les històries, va deixant pistes perquè el lector participe, veja recompensada la seva fidelitat amb la informació precisa que dosifica magníficament.
La cerca de l’experimentació pot fer que hi haja certa desigualtat en l’atractiu d’alguns contes-capítols, però el resultat final és una escriptura sorprenent amb un acurat treball en el desenvolupament psicològic dels personatges i una tensió narrativa que se serveix dels gèneres i de l’estructura oberta per elaborar un llibre de molt recomanable lectura.
Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en Gener 2016
