SALVATGE / SALVAJE
Emily Hughes
Libros del Zorro Rojo, 2014.
El que crida l’atenció d’aquest àlbum són els aspectes poc freqüents que conté:
La coberta: és la imatge de la cara d’una xiqueta que ocupa pràcticament tot l’espai amb uns grans ulls rodons com a túnels, un discret somriure i una gran melena vegetal.
El relat : conta la història d’una xiqueta que viu feliç a la natura, en una selva on creix amb les ensenyances dels ossos, els ocells i les guineus. Allí és lliure i feliç, … fins que un dia una parella d’humans (ell és psiquiatra) se l’emporten a casa i comencen a educar-la segons les normes establertes en la civilització i en els llibres .
La protagonista és una xiqueta rebel, que no obeïx, que no accepta les normes establertes, la història obliga a la reflexió davant del xoc entre dues formes de vida, i es desenvolupa fins arribar a un final sorprenent. Planteja també el tema dels adults de la història que troben a la nena i la trauen del seu entorn per a educar-la en el sentit d’adaptació al seu món.
Ens recorda a Rousseau i l’home feliç, aquell que ho era perquè no havia patit encara les terribles desigualtats que existeixen en la societat civilitzada. Pensament que va influir de manera definitiva en la Declaració d’Independència d’Estats Units de 1766 on pot llegir-se: “… Els drets inalienables dels humans són la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat” .
Ens recorda tots els mites del salvatge que replega la literatura: Robinson, Tarzan. la novel·la de Bourougs on es plantejava el mite del bon salvatge.
Ens recorda la nostra desbaratada forma de vida, i com tractem a qui té dificultat en l’adaptació als nostres valors socials.
Ens fa reflexionar sobre l’educació, el malestar de l’inadaptat, l’absència de felicitat i la perplexitat davant d’unes normes inflexibles.Trobar el nostre lloc al món és símptoma de felicitat? Pot educar la natura?…Com a bon llibre que és planteja preguntes, dubtes, reflexions, crítiques, … és la crítica i el contrapunt als llibres que impliquen una acceptació de la societat occidental .En aquest sentit, la història podria suposar un exemple de l’educació mal entesa, aquella que rebutja la informació, les vivències que l’aprenent té i comença taula rasa, oblida l’entorn i es centra sols en els llibres de text i especialitzats.
Les il·lustracions són un tot amb el text i expressen de manera exuberant el món que envolta a la protagonista : Les il·lustracions de la selva són plenes d’harmonia, ordre i equilibri. Les de l’interior de la casa són una acumulació d’objectes de manera caòtica. Recorden també els llibres antics en el color i les formes.
Emily Hugues, jove i hawaiana, és autora i també il·lustradora i aquest és el seu primer àlbum. Explica que ha escrit i il·lustrat el llibre en record de son pare que segons ella era un inadaptat a la societat.
Recomanat a partir de 6-7 anys
Comentat en gener 2016
