Suite Francesa Némirovsky, Irène
Cassasas, Anna ( trad) Soriano Marco,J.A. .( trad) La Magrana, 2012 Salamandra, 2010
És l’única autora a qui se li ha concedit el premi Renaudot a títol pòstum, per Suite Francesa ( 2004) .
El desig de l’autora era compondre Suite Francesa com una Simfonia, amb 5 parts. Però sols va poder escriure la primera ( tempesta en juny) i la segona ( Dolce). Va ser deportada a Auschwitz, on va morir en 1942, i la novel·la no ha estat publicada fins 2004.
El tema central és el deteriorament de les relacions humanes a partir de fets com les guerres, i la necessitat de la supervivència diària. I la resistència humana front el fanatisme i la intolerància. Rosa Regàs destaca 4 temes que sempre apareixen a l’obra de l’escriptora ucraïnesa: les històries d’amor pessimistes, la descripció de la vida dels jueus, la frivolitat amb què vivia la classe acomodada i el rebuig frontal a la seva mare.
En un context bèl·lic, la invasió de França pels alemanys a la segona guerra mundial, l’autora explora l’ànima humana i planteja temes com ara:
-
comportaments humans davant de l’horror de la guerra: individualisme ( home que enganya a la parella i els furta el cotxe), la por ( davant dels bombardeigs), el patiment ( per la pèrdua de familiars a la guerra), l’enamorament ( de Magdalena i Jean Marie) i el bullir de la sang jove per a ser actius en la guerra ( Hugo)
-
Evidenciar que fins i tot en una guerra les diferents classes socials no pateixen de la mateixa manera: rics i polítics recuperen aviat la seua posició d’abans.
-
Davant d’una situació d’invasió hi ha persones que acaben acostumant-se i resignant-se fins conviure amb els invasors: la costurera
-
Tanmateix, hi ha persones que es rebel·len a eixa situació de manera activa lluitant ( Benoit) o passiva col·laborant amb odi cap a l’invasor ( senyora Arguillé).
-
Amb una ploma molt fina critica la gent que aprofita qualsevol situació per fer negoci, a vegades, per mera supervivència ( l’amant del banquer).
-
I entre tanta penúria, algunes escenes d’humor com ara el moment en que s’obliden de l’avi en la fugida o la mort de l’antiquari atropellat per la seua amant.
-
Malgrat la gran quantitat de personatges, a la segona suite, Dolce, l’autora es centra en la relació entre la jove Lucie i el tinent alemany Bennet. Principalment, el dubte intern de Lucie, que ha de decidir entre la passió amorosa i l’obligació moral en la primera suite, No és només una qüestió d’enamorament, sinó la valenta decisió d’una dona que vol fugir del seu passat i oposar-se als costums que la seua sogra li imposa. En la segona suite, afronta el seu paper d’ ajudar a la gent de la seua població, un gir de l’autora al final del llibre que permet a les persones lectores respirar i compartir la seua decisió d’avantposar el deure social a la passió amorosa.
Un llibre de imprescindible lectura que et pot deixar un regust amarg però absolutament necessari per entendre les complexes relacions humanes.
Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en febrer 2017
