L’estiu sense homes . El verano sin hombres
Siri Hustvedt
Ferran Râfols ( trad.) Cecilia Ceriani ( trad.)
Empùries, 2011 Anagrama , 2011
Què passa quan el teu marit decideix fer una pausa en el matrimoni i descobreixes que la Pausa és una francesa jove?
L’estiu sense homes ens relata això, el dia després, el procés de dol pel que passa la protagonista, després de pensar que la seua vida s’ha acabat i la seva personalitat ha quedat destruïda. Primer desconnecta del món ( és ingressada en un hospital psiquiàtric ) i després fuig de la seua situació i es refugia al lloc de la seua infantesa: seguretat i estima. Relació amb la mare: històries familiars sobre els avis, sobre el seu pare,…
És una novel·la sense gaire trama argumental ni gaire acció :
“Volia parlar de les diferències entre homes i dones, de com afronten els canvis vitals –aclareix l’autora–. I, sobretot, volia fer una novel·la sobre la imaginació. És gràcies a la imaginació que Mia s’obre cap als altres, que parla amb la seva mare i amb les seves veïnes. És gràcies a la imaginació que pot evolucionar i transformar-se”. I, com diu Siri Hustvedt, és gràcies a aquesta transformació que pot afrontar el final de la història.
L’estiu sense homes només dóna veu a personatges femenins de diferents generacions:
.- els cinc Cignes. Dones vídues molt majors que destaquen per la seua fortalesa mental i la seua autonomia. Formaven part d’un Club de lectura. La autora ens introdueix en un món de vellesa no utòpica sinó real; amb aspectes desitjables. També la reflexió sobre la mort: com la vellesa veu la mort. “Totes ens estem morint poc a poc. Olorem a mortalitat i no podem fer cap cosa, excepte cantar.
.- la seua família: mare, germana, filla…
.- Les classes del taller de poesia, gènere literari associat a la dona. En aquest cas a adolescents. Apareixen en aquest moment aspectes propis d’aquesta etapa: preocupació pel cos, fatxendejar, la importància del grup, el menyspreu, els secrets i les mirades còmplices. Aquesta situació és aprofitada per la protagonista per a contar la seua adolescència i les seues experiències amb la sexualitat, les seues vivències d’acaçament i ostracisme. Resulta poc creïble la catarsis de l’escriptura a travès de la qual les xiques van canviar la seua actitud i el seu rol.
.- En algun moment la narradora es dirigeix a les lectores. Es posiciona sobre allò més important als relats, el comportament humà. Hi ha diferents referències literàries: cançons, contes (la princesa del pèsol ) i poesies. A l’última conversa declara als lectors la seua decisió d’acabar la història com una comèdia; llàstima que no sàpiga acabar-la en el moment adequat i que resulte un final melós i convencional.
Recomanat a partir de 18 anys
Comentat en juny 2017
