SUPERSORDA

supersorda

Supersorda

Cece Bell

Jofre Homedes Beutnagel ( trad )

Maeva Young, 2017

Aquest llibre :

– no és per donar-nos receptes sobre com tractar a una persona sorda

– no es per parlar de la diferència com a anormalitat, ni com un ser especial .

Si bé la protagonista és sorda, el llibre és una crònica de la infància i les dificultats de créixer. Te una gran dosi d’humor tant en la part gràfica com en els diàlegs, i així aconsegueix suavitzar les situacions més dures que ha d’afrontar.

.- encara que autobiogràfic i contat des de la perspectiva d’una xiqueta, s’escriu quan l’autora ha pres distància de la seua infància, 30 anys després:

“Hoy en dia veo mi sordera más bien como una molestia esporádica, y por extraño que parezca, como un regalo: puedo apagar el ruido del mundo siempre que quiera y refugiarme en la paz del silencio. ¿Y ser diferente? Pues fue lo mejor de todo. Me di cuenta de que con un poco de creatividad y mucha dedicación es posible hacer de cualquier diferencia algo asombroso. Nuestras diferencias son nuestros superpoderes.”( epíleg )

.- l’escriu en forma de novel·la gràfica perquè el format (les bafarades) li permeten jugar amb el so i el volum (bafarades buides per assenyalar que no pot escoltar res, diferent grandària de les lletres en correspondència a diferents volums del so, sons no comprensibles quan li arriben distorsionats o no pot veure els llavis de qui parla, …), en resum: una recopilació divertidíssima de totes les idees equivocades que tenim les persones «normals» sobre les persones sordes, …

«Me permiten mostrarle perfectamente al lector lo que oye y no oye mi personaje –una parte muy importante en la historia de una persona sorda. A medida que voy perdiendo audición, el diálogo en los bocadillos empieza a difuminarse. Cuando no puedo oír nada, los bocadillos están vacíos.»

.- els personatges resulten ser conills antropomorfs :

“Los conejos tienen orejas grandes y una audición increíble. En el colegio me sentía como el único conejo cuyas grandes orejas no funcionaban”, reflexiona ( eldiario.es, Pilar Martin, 11/11/2017)

I també a nosaltres, lectores, després de fer una lectura divertidíssima, tendra i emotiva, ens farà reflexionar.

Recomanat: a partir de 10-11 anys.

Comentat en Novembre 2018

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Supersorda i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.