EN TRISTANY S’ENCONGEIX/ TRISTÁN ENCOGE

 En Tristany s’encongeix / Tristán encoge

 Florence Parry Heide

Edward Gorey ( il) 

Albert Torrescasana ( trad. català)

Manuel Broncano ( trad. castellà)

Blackie Books, 2017

Aquest llibre va ser publicat en castellà a l’editorial Alfaguara en 1982. Apareix ara en la versió de Blackie Books i, a més a més, en català; tot un luxe! amb un llenguatge més proper i més concís evitant, en alguns casos, els eufemismes.
Pareix inevitable el record d’un altre gran llibre amb temàtica similar “Ahora no, Fernando” editat originalment en Altea Benjamín i que, posteriorment, va ser reeditat amb el títol “Ahora no, Bernardo” en Alfaguara i “Ara no, Bernat” en Kalandraka.

El llibre que comentem, cal reconèixer, no ha perdut actualitat malgrat els anys, presentant-nos un fet sorprenent: Tristany encongeix, literalment, dia a dia; una encertada metàfora; un excel·lent disparador creatiu que ens apropa als contes surrealistes de Pere Calders i Gianni Rodari.

Davant d’aquesta situació conflictiva, la resposta de les persones que envolten al protagonista és molt diversa: des d’ignorar que això passe, despreocupar-se del fet, menysprear-li pel que li succeeix, ordenar-li que deixe de fer ximpleries, protocol·litzar la situació i inclús la culpabilitat (“Bien sabe Dios que siempre he tratado de ser una buena madre”)… En aquesta última intervenció observem la influència jueva-cristiana i patriarcal de la societat actual.

En definitiva, assistim a una indiferència davant el problema de Tristany sense permetre que cap circumstància puga interrompre la situació de confort en la que es troben els adults, arribant el nostre protagonista a assumir com normal la seua situació i sobreviure en el conflicte.

Planteja eixa disjuntiva en la nostra societat capitalista entre els dos mons existencials: el de l’adult i el de la infantesa, en el que el primer és prioritari i l’altre ha de subsistir.

Es tracta doncs, d’un llibre que ens fa replantejar-nos el concepte de família, d’infantesa, d’escola i de societat; una denúncia a la mancança de dedicació de pares i mares a cobrir les necessitats afectives dels seus nens i nenes. Afortunadament, el llibre està tamisat amb una gran dosis d’humor, ironia i sàtira que fa més digerible la seua tesi.

Juntament al text, es troben les il·lustracions: hi ha una sinergia entre text i imatge. Aquestes sense primers plans ni detalls. Les figures no transmeten afecte, no hi ha cap somriure esbossat ni actitud afectiva; tan sol en una il·lustració del final apareix una mitja curvatura als llavis, a penes visible.

Finalment, el posicionament de l’autora en la infantesa i les seues vivències, permet la identificació amb el protagonista, així ho expressa el prologuista del llibre, David Trueba: “ Vet ací el llibre de la meua infantesa, perquè, com era el petit de huit germans, sentí sovint què significava encongir fins al punt de desaparèixer. Llegir l’aventura de Tristany em va ajudar a sentir-me reconegut. Qualsevol nen viu la paradoxa eterna d’aconseguir ser lliure i autònom i suposar, al mateix temps, que algú et protegeix, et vigila, et compren. Fins la certesa final de que la vida només és un joc de taula on l’únic destí és avançar amb la teua fitxa.”

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Abril 2019

Aquesta entrada s'ha publicat dins de En Tristany s'encongeix / Tristán encoge i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *