EL ARTE DE VOLAR

El arte de volar

Antonio Altarriba (text)

Kim ( il·lustració)

Ed. Norma (Novel·la gràfica), 2016

Aquesta novel.la gràfica va ser editada a l’any 2009 per Edicions de Ponent i guanyà el Premi Nacional de Còmic al 2010. Anys més tard Norma la torna a editar amb una història final, epíleg de la història principal.

Et sedueix des de la primera pàgina, amb una frase directa, demolidora: “El meu pare es va suïcidar el 4 de maig de 2001”. La porta queda oberta.

Un tema recurrent en la literatura és la mort dels progenitors, i a partir d’ací una reflexió, un  duel i una reconversió cap aquella que  vindrà en un futur, la pròpia mort. Relats que mai llegiran els protagonistes, però necessaris per a poder descobrir, conèixer i entendre les seues circumstàncies. Això és el que fa Antonio Altarriba amb el seu pare que decideix suïcidar-se als 90 anys en una residència de la tercera edat.

És un llibre que ja a l’inici ens conta el final i ens presenta al personatge i la seua història amb una estructura del relat comparant-lo amb els pisos de la residència on es troba ingressat.

Fa una labor d’investigació de la vida del seu pare, des de la més tendra edat. Per a donar-li més força expressiva es fonen en un sol personatge, el fill es converteix en pare, el narrador de la història, “…porque, aunque no estaba allí, estaba en él…” “Por eso sé cómo murió… y también cómo vivió” “…lo que sé de su vida es porque, como he dicho, yo estaba en él o, quizá, era con él…” “… y ahora, una vez muerto, él está en mí”.

Història dura de la seua infància que podríem resumir en “…Y los muros aumentaban de altura con mayor rapidez que nosotros de estatura” Amb la guerra incivil per mig i els durs anys de la postguerra, exili, segona guerra mundial,… amb els seus encerts, fracassos, amors, enganys i desenganys i el desig d’un final digne de la seua vida.

El format còmic i la complicitat de l’il·lustrador (molt encasellat en una altra mena de publicacions) donen major atractiu i  l’expressivitat gràfica que es mereix el relat.

Relat que plasma la realitat de molts espanyols de l’època, que van lluitar per a la derrota, van claudicar i van renunciar a les seues causes, on els seus principis morals van canviar per oportunismes econòmics, servint als que abans eren els seus opositors, arribant a com diu en el propi text “¡Qué bien, por fin no veo nada…” (p. 141) y “…Aprendí a vivir sobre mi propio cadáver…” (p. 145)

Conta la història del vençut, mostrant un exili “intern” i la seua amargor.

Fins que arriba a l’etapa del “YA NO”, de conformisme i supervivència, fins a la mort o desaparició dels seus últims vincles en vida. Fins i tot quan “ja no” li queda res, ni tan sols un últim motiu de preocupació (la seua dona) després de la seua mort. I entra en una etapa de deliri.

Només després de demanar-li un últim favor  al seu fill i després d’adonar-se del pes que li ha traslladat, que no és un altre que la seua pròpia frustració, és quan reacciona i se sent lliure, amb “ganes de volar”.

Clarificador i apaivagador l’últim relat, a manera d’Epíleg “La casa del sol naciente”, fora de text, amb una frase guaridora: “Cuando todas las puertas se cierran, está bien saber que siempre queda una ventana abierta”. VOLAR EN TOTAL PLENITUD.

Llibre captivador d’una gran intensitat i expressivitat, no sols per les referències  històriques del relat, sinó també per la part onírica.

Ofereix una idea de la història de quasi tot el segle XX mitjançant la biografia del seu protagonista.

El relat és valent en plantejar la idea del suïcidi com un final digne de la persona, triat lliurement.

Llibre escrit des de les esquerres, amb capacitat d’autocrítica, sobretot, en la part de la guerra incivil. En aquest sentit, també, el considerem valent. La dreta, de l’única cosa que és capaç és de culpabilitzar els altres.

Tangencialment toca temes viscuts en eixa època tamisats per les circumstàncies, com pot ser la sexualitat tant de l’home com de la dona. Menystenint la d’aquesta última i mostrant dos mons diferents: a Espanya i fora d’Espanya.

Tal volta aquest llibre i contar la seua història, reconcilia a l’autor amb la mort del seu pare, amb una imatge final molt clarificadora.

Considerem aquest llibre important, per a donar a conèixer la nostra història més “recent”, malgrat la insistència a oblidar.

Recomanat a partir de 14-15 anys

Comentat en Abril 2020

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El arte de volar i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *