ELS CUCS DE TERRA MENGEN CACAUETS/LOS GUSANOS COMEN CACAHUETES

Els cucs de terra mengen cacauets/ Los gusanos comen cacahuetes

Autora i il.lustradora : Élisa Géhin. 

Trad.cat:Pere Comellas

Trad.cast.:Patrik de San Pedro

Ed. Takatuka 2015

Una proposta de lectura diferent: una petita història amb un text desenfadat basat en encadenats repetits una vegada i una d’altra com a la tradició oral. Els encadenats es van embolicant com si foren embarbussaments o un conte que mai s’acaba, provocant el somriure o si més no la rendició a continuar llegint o recitant el text. Pot ser una mica excessiu: un parany en el que ha caigut l’autora mateixa.

Un fil narratiu que posseeix principi i final. Al principi, la història té un desenvolupament lògic, la cadena tròfica es va respectant conforme la naturalesa: els animals més menuts, els cucs que mengen cacauets són menjats pels més grans, pels ocells i aquests són menjats per altres més grans, pels gats.

I apareix el conflicte, “fins que un dia … “, de manera antinatural, tal volta, l’enveja al poder dels gats …., els cucs es mengen els gats i això, desencadena una catàstrofe que acaba convertint els carnívors en herbívors de cacauets. És el moment en el que l’acció s’allunya de la visió científica i real de la naturalesa i entra en el món de la ficció amb la intenció de provocar l’humor per exageració i inquietar amb el seu final: un canvi ràpid de registre des del realisme fins a la fantasia. Una interessant proposta de joc on predomina l’absurd i la imaginació.

Elisa Géhin és també il·lustradora i la seua proposta gràfica resulta més potent que la textual; plàsticament la imatge és molt atractiva: il·lustracions senzilles, amb molta simplicitat semblant als dibuixos infantils utilitzant línies, formes geomètriques que ens recorda a l’esquematisme d’Hervé Tullet.

Quinze doble pàgines en les que alternen personatges ocupant tota la pàgina amb pocs personatges deixant espais en blanc; jugant a complet/buit, ordenat ( dalt a baix/ esquerra-dreta)/ desordenat, línia ondulada, poligonal i recta, més/menys.

Totes les doble pagines tenen fons blanc, excepte la que fa sis amb fons roig i la que fa déu, collage de figures i onomatopeies sobre fons negre, corresponent a l’esclat del caos.

En definitiva, una il·lustració narrativa, original i amb una bona sinergia text-imatge.

La història planteja un conflicte que no resulta evident; obliga a les lectores a pensar i les atorga un paper actiu, perquè amb eixe final, la història queda a les seues mans per a completar-la i interpretar-la:

L’autora posa de manifest la injustícia social, que els animals més grans s’aprofiten del menjar deixant als més menuts, als cucs, sense res?


O, pot ser, una metàfora de la necessitat transformadora de les relacions socials?


O, senzillament, un reflex del que fem al nostre entorn: canviant i trencant la cadena tròfica i provocant desequilibris?

Si us ve de bé, llegiu-lo i ajudeu-nos a aclarir els nostres dubtes.

Recomanat a partir de 6-7 anys

Comentat en juny 2020

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Els cucs de terra mengen cacauets/Los gusanos comen cacahuetes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *