L’ARBRE DELS RECORDS/ EL ÁRBOL DE LOS RECUERDOS.

L’arbre dels records / El árbol de los recuerdos

Britta Teckentrup  

Traducció  : Jiménez de Cisneros Puig, E. 

NubeOcho Ediciones i Pepa Montano Editora, 2015

Aquest llibre planteja un model de dol, una manera necessària de parlar de la mort. 

Què fer després de la mort dels éssers que estimem?  Hi ha poques opcions. Podem quedar-nos en la ràbia, en la tristesa o podem reconvertir l’absència en una altra manera de presència i, amb el record i la companyia, acceptar la nostra finitud.

Hem d’apostar  per camins  productius, que ens ajuden a profunditzar en el sentit de la vida, en la nostra condició d’éssers vius que naixem, vivim una vida plena i morim… En aquesta vida plena caben, com si no, les persones que ens acompanyen al llarg de la nostra vida.

I aquest llibre parla de tot això. A la guineu li arriba l’hora de morir i ho fa d’una manera natural, com natura imposa, sola enmig del bosc , perquè morir, morim a soles i un llibre que es pren seriosament el tema ho ha de mostrar. Però morir sol no vol dir morir sense saber-se estimat i sense haver tingut una vida plena, com ho mostra també el llibre. Els companys i amics de bosc busquen la manera d’acomiadar la guineu mitjançant el record del temps compartit. 

I la vida continua, la guineu acaba convertint-se gràcies al cicle natural de la vida en una possibilitat nova d’existència: on la guineu va quedar soterrada, la cadena tròfica fa créixer un arbre.

Que els protagonistes siguen animals ofereixen una possibilitat excel·lent per a lectors menuts, ens permet fer una projecció amb una certa distància afectiva de les nostres angoixes, preguntes i pors naturals relacionats amb la mort  

Al moment del comiat, cadascú té els seu moment de record íntim amb la guineu en el que necessita expressar allò que ha viscut amb ella. Però també hi ha un  moment de compartir el sentiment en rotllana,  necessiten també d’un gest col·lectiu. No és un llibre d’autoajuda. El llibre ofereix un model en clau literària del “memento mori”,  una manera universal (comuna en totes les cultures) de reconèixer-nos en la nostra condició. Tot això sense sentimentalisme, amb tendresa i amb un text i unes il·lustracions senzilles i adients.

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

COMENTAT EN OCTUBRE 2020

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'arbre dels records / El árbol de los recuerdos i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.