El llop de sorra / El lobo de arena .
ÄSA, Lind.
Il·lustrador/a: Marina Elina
Trad. Cat. : Carolina Moreno .
Trad. Cast : Mónica Corral , Martin Lexell ,
Ed. Kalandraka 2019
Premi Nils Holgersson 2003 (Biblioteques de Suècia)
El Llop de Sorra és un personatge imaginari que esdevé el company de jocs i còmplice de les malifetes de Valentina, la protagonista. Com que la Valentina se sent sola, perquè els seus pares no poden estar per ella tot el que ella voldria, crea aquest amic imaginari que l’acompanyarà en els moments en què ho necessite.
És l’amic que escolta tot el que ella necessita expressar, l’ajuda a donar resposta a totes les seves preguntes i a entendre totes aquelles qüestions que li preocupen.
Aquest personatge imaginari, que sempre apareix quan està sola, possibilita el poder exterioritzar emocions, tensions i preocupacions; resoldre conflictes; poder estar a soles, aspecte important per a la maduresa de la protagonista; fer-se preguntes; aprendre a no fer res; inventar. El joc simbòlic possibilitarà entendre i interpretar el món adult.
Molt important el concepte d’infantesa que planteja el llibre. Ens sorprèn gratament la relació de la xiqueta amb la natura i a soles, sense la presència de l’adult.
Entre el llop i la Valentina es crea un vincle i una amistat que anirem descobrint a través dels capítols, històries i anècdotes del dia a dia de la nena. Aquests es poden llegir sense ordre, no hi ha vinculació en el temps.
El llenguatge que s’inventa la protagonista ens mostra la funcionalitat d’aquest i com que no pot comunicar-se deixa d’usar-lo.
En la major part el llibre no et diu sinó que et fa preguntes. Hem d’escoltar i mirar d’una altra manera.
Encara que no és la tònica de les històries, en algunes es nota la part didàctica que pretén ensenyar sobre la vida.
També a destacar que la protagonista siga una xiqueta sense cap estereotip pel fet de ser-ho. El pare també desenvolupa un rol diferent.
Està escrit en tercera persona. El text, tot i estar escrit de manera senzilla, té un to poètic. En els diàlegs entre el Llop i la Valentina predomina l’expressió dels sentiments i els pensaments més íntims de la nena. La imaginació té un paper molt important en la trama, sense la qual no podríem endinsar-nos en molts dels esdeveniments que ens narra l’autora.
Les il·lustracions amb tonalitats terroses i lluminoses, aporten la calidesa i intimitat necessària entre ambdós personatges. A més, combinen els traços forts de les ceres i els llapis quan representen la realitat amb escenes oníriques i tènues que ens remeten a la fantasia.
Recomanat a partir de 8-9 anys
Comentat en maig 2021
