UN GORRIÓN EN MIS MANOS

Un gorrión en mis manos

Mónica Rodríguez

Ilustración de portada :  Juan Hernaz

Editorial: Lóguez,2019

Ja som a l’estiu!!

Tothom recorda la seua infantesa. Tothom viu les vacances com un període amb normes especials, ” les regles de l’estiu” que escrigué l’autor Shaun Tan. Si més no, són dies on les normes de convivència es relaxen i ens permeten els descobriments, els sentiments i les emocions més amagades.

Això, és el que trobem en aquest llibre que resulta, a priori, molt atractiu encara que  la seua coberta, on hi apareixen una nena i un nen,  no es correspon amb la suposada  edat dels personatges.

Es tracta d’una història, dins d’un escenari realista, en la que concorren les festes del poble, les colles de jóvens que hi habiten, els prejudicis entre la gent del poble i la gent que arriba de vacances; i, sobretot, els enamoraments.

Tanmateix, l’enamorament de la protagonista, Rebeca, no té res a veure amb les novel.les de caire romàntic. Al marc de la diversitat sexual, narra la disjuntiva d’una adolescent entre dos atraccions poderoses: seguir a Natxo, el xic més bell i líder de la colla o decantar-se per seguir a una xica estranya i solitària, Lluïsa. Amb el primer es sent còmoda, admirada; en canvi, amb ella sent una atracció especial. Sembla un tema senzill, però té una força existencial importantíssima: o es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió.

A la protagonista li acompanyen dos personatges molt ben definits:

Lluïsa, que apareix amb una  aurèola de misteri, però també com un personatge objecte de rebuig i burla per part dels jóvens: “és un gallimarsot”. En realitat és una persona lliure, que passa de les convencions socials i a qui, aparentment no li afecta aquest rebuig. Desitjosa per mostrar a Rebeca els secrets a prop del poble.

Martí, el germà petit de Rebeca, encarna la innocència, el goig ja siga muntant a la bici de Natxo com pujant a la barca de Lluïsa. Resulta simpàtic per les seues expressions i les seues opinions sense vergonya ni prejudicis. Actua amb un rol de trencador de la intimitat entre Rebeca i Lluïsa i, altres, utilitzat per la resta com un ham per atraure Rebeca.

En eixe llenguatge narratiu molt acurat, amb vocabulari precís a les descripcions i a les accions, com ara l’accident a la barca, destaquen els diàlegs entre amics i amigues, entre Rebeca i Lluïsa, entre elles i el gitano. Al llarg de les pàgines, l’autora ens mostra el fort impuls cap a la Lluïsa, però també la repressió dels convencionalismes socials i l’exagerat sentiment de culpa (anar a l’església i caminar agenollada cap l’altar) que experimenta la protagonista adolescent.En aquesta cruïlla, arriba el final, justament, quan acaba l’estiu i també les vacances. Les lectores esperem desitjoses la tesi de l’autora, que aquí no desvetllarem.
Es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió?
Quina disjuntiva tria Mònica Rodriguez, i com es posiciona?

Recomanat: 12-13 anys.

Comentat en juny 2021

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Un gorrión en mis manos i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *