ET VAIG DONAR ELS ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Irene Solà

Ed.Anagrama, 2023

Estimada autora Irene:

Escric aquestes paraules per a contar-te el debat ple de contrarietats que va ocasionar la lectura i comentari del teu llibre.

Hi ha opinions que valoren el llibre com una obra sòrdida on la brutícia, els problemes i les tares dels personatges fan duríssima la seua lectura. Pel contrari, hi ha gent que el valora com l’eclosió d’una literatura sorprenent.

A través de les opinions, descobriren les teues claus literàries: la natura, les dones, els personatges fantàstics com ara, fantasmes i bruixes, un ambient escatològic i una expressió clara i sense vergonya sobre sexe.

A la reunió, cap dels membres que formen part del nostre col.lectiu, dubta que estiga ben escrit, reconeixem un llenguatge molt acurat i peculiar. Tanmateix, algunes persones troben a faltar espais on agafar-se per no perdre’s en una estructura narrativa laberíntica, en una estructura temporal dificultosa – cent seixanta pàgines per a contar el que passa en un dia (matinada, matí, migdia, tarda,  vespre i nit-, en eixos nou personatges femenins que es mesclen a les pàgines, convivint vives i mortes a la mateixa casa, encara que pertanyen a èpoques diferents. Un entrebanc evident.

Les lectores, habitualment, caem al vici de voler entendre tot el que hi ha escrit; tal vegada, ens trobem davant d’un llibre en el que cal deixar-te emportar per les diferents històries que té, algunes d’elles divertides a estones.

A l’esdevenir que provoquen les teues paraules, descobrim referents com ara a la pàgina 63 on es descriu la mort de la Margarida, la baixada a l’infern de Dante o a la pàgina 124 una Creació totalment fantàstica que ens recorda a la mitologia cristiana.

Valorem la teua capacitat de crear espais literaris que sovintegen poc a la literatura actual. A més a més, l’habilitat per conjuminar la tradició -bruixes, fantasmes, dimonis i contes- amb fets històrics ocorreguts al Mas Clavell, situat al massís de les Guilleries, des de l’edat mitjana fins l’actualitat.

Malgrat que resulte complicat, podem intuir  a la història, mitjançant la lluita dels personatges per sobreviure com siga, fins i tot pactant amb el dimoni, un compromís per l’alliberació de les dones que trien les “tenebres” i exploren camins desconeguts.

Ens acomiadem de tu, estimada Solà, desitjant-te una llarga vida al món de l’escriptura i, encara que els teus llibres ens susciten controvèrsies, segur que ens ajudaran a enfrontar-nos a innovadores formes narratives.

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

COMENTAT EN SETEMBRE 2024

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.