HE VISTO BALLENAS

 He visto ballenas.

Javier de Isusi

Ed. Astiberri, 2014

Uns pocs anys després de la dissolució d’ETA, es publica He visto ballenas. Amb valentia i polèmica, totes dues per les característiques del propi tema.

Intentarem separar la qüestió literària de la qüestió ideològica, on hi ha una opinió minoritària que defensa que en aquest llibre, en equiparar ETA i GAL (los unos, quan parla de ETA y los otros, quan parla dels GAL) redueix un greu problema col·lectiu de tot un poble a un enfrontament entre ETA i GAL, obviant la repressió de l’estat Espanyol i la impunitat del seu terrorisme d’estat ( eufemística lluita antiterrorista), i sense explicar clarament qui son els GAL i les seues accions. Qui son els enemics ? En la novel·la ETA i GAL. Es possible plantejar una solució individual (el penediment) a un problema social i polític encara avui sense resoldre ?

Així doncs, ens centrarem en la vessant literària : el desenvolupament i creació dels mons i personatges per part de l’autor.

Ens trobem amb una novel·la gràfica de lectura amena, capaç d’interessar a tot tipus de lectores. És un llibre que se centra més en les persones/personatges que en el que ells representen. Jossu, ex-militant d’ETA, Emmanuel, ex-membre del GAL i el capellà Anton, s’enfronten a un passat tràgicament marcat per la violència, com víctimes o com executors.

L’argument es desenvolupa al voltant d’aquests tres personatges clau i tres institucions clau (en aquell moment) en les quals hi ha un principi comú: l’obediència. Aquestes institucions que no dubten en actuar segons la seva “justícia”, bé matant físicament, bé matant socialment, encara que maten obeint a principis diferents.

Així, ens trobem personatges que són mers peons d’un engranatge molt perillós, de manera que, passat el temps, poden replantejar-se el que van fer, fins i tot repudiar-lo. Precisament per aquesta raó, Jossu, ex-militant d’ETA i Emmanuel, ex-membre del GAL es penedeixen dels crims comesos, encara que hagen matat per motius diferents.

L’autor ens ofereix una història que intenta, a la seva manera, realitzar una aproximació d’enteniment i anar a poc a poc integrant aquells successos en la nostra societat actual

Per una altra banda, farem una breu referència al títol He visto ballenas que, segurament, ens convida des de la metàfora a intentar veure d’una altra manera el que va ocórrer, sense oblidar-nos d’aquella realitat, que no té perquè ser tan diferent a l’actual.

Si coincidim en que després del terror, queden les persones, ens qüestionem: és possible un acostament dels enemics quan el pas del temps els permeta una perspectiva diferent de sí mateix i dels altres?

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

COMENTAT EN ABRIL 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, He visto ballenas, He visto ballenas | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

SOL A BERLIN/ SOLO EN BERLIN.

Sol a Berlín /Solo en Berlín

Jeder stirbt für sich allein (Tothom mor soll),

Hans Fallada.

Trad. Cat: RAMON MONTON

Trad.Cast : ROSA PILAR BLANCO .

EDICIONS DE 1984 , 2011 / Ed. Maeva, 2011

De manera que hem hagut d’actuar sols, ens han empresonat sols i haurem de mo­rir sols. Però això no vol dir pas que estiguem sols, Quangel, ni que morim inútilment. No hi ha res que passi inútilment en aquest món, i, com que lluitem contra la força bruta i a favor de la justícia, al final guanyarem.( FALLADA, Hans. Sol a Berlín. BCN, Edicions de 1984, 2011. pàg. 543-544)

Sol a Berlin, que Primo Levi va qualificar com «el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya va ser escrita en només 24 dies.

Es publicà en 1947, mesos després de la mort de l’autor. Aquesta 1ªedició va aparèixer escurçada per l’editor i no és fins molts anys després que es va publicar íntegra.

Aquí ha estat publicada íntegrament per primera vegada l’any 2011, en castellà a Maeva i en català a Edicions 1984. S’afegeix un apèndix on s’inclouen un article de Hans Fallada sobre els fets reals en els quals es basa, un glossari de sigles i personatges alemanys del moment, dades biogràfiques de l’autor, documentació gràfica i un epíleg en el qual es valora l’èxit recent de la novel·la després de més de mig segle d’oblit i es donen detalls sobre el seu procés de gestació, que ajuden a aproximar-se a la figura del autor.

Basada en fets reals, però sense seguir al peu de la lletra el que va passar, el títol d’entrada, ( l’original alemany Tothom mor sol , o aquí Sol a Berlín) posa en evidència la situació en la qual es troben els nostres protagonistes en una ciutat tan cosmopolita com ho era Berlín. El matrimoni Hampel va ser detingut el 1943, inculpat, sotmès a judici i executat: hi ha una placa on vivien, al nº 10 del carrer d’Amsterdam, a Berlín, que recorda els fets.

Berlín, ciutat dominada per la por, com si fos una extensió dels camps de concentració, on tothom està vigilat, controlat, sense poder actuar amb llibertat i on tothom se sent observat per la resta de la població, generant-se autèntics policies de paisans, on la denúncia estava a l’ordre del dia per a pujar posicions en el reconeixement social. Supremacia, arrogància, poder il·limitat, abús i impunitat del nazisme cap als seus propis compatriotes.

Es viu amb por per/per a no ser sospitós de no ser un criminal, amb l’imperatiu de demostrar sempre qui ets, amb la persecució de tot aquell que no mostra prou adhesió a les seus idees;

És significatiu que de les més de 280 postals que van escriure contra el règim, la Gestapo va recuperar gairebé la seva totalitat, manifestant l’escassa difusió entre la població (per l’enorme por en la qual vivien) i la gran inquietud per part de l’aparell repressor en ser coneixedor d’aquestes. Les postals exhortaven la població a la desobediència civil i a la revolta: una acció que, segons les lleis del Reich, equivalia a un acte de lesa traïció i comportava la tortura, seguida de l’execució.

Literàriament destaquem la gran feina realitzada quant a la creació dels personatges, tant en la seva configuració, com en el repertori d’ells.

Observem una evolució en els personatges principals. Partim de dos nazis convençuts i amb uns certs càrrecs que, després de la mort del fill en el camp de batalla, fa que, el marit i després la dona, es replantegin la seva posició i actitud davant el sistema. Passen de ser dos éssers amb una vida monòtona, apagada, fins i tot asocial, a tenir un al·licient en el seu quefer diari, fins i tot activa la seva relació com a parella. Veiem com, a poc a poc, es van convertint en personatges més humans.

Literatura de xoc per a salvar la dignitat humana enfront de l’horror, la barbàrie i la por de la situació, on apareix també la paròdia juntament amb moments durs del relat.

Recomanat a partir de 18 anys.

Comentat en abril 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Sol a Berlín/Solo en Berlín | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

BASIL, EL RATOLÍ SUPERDETECTIU/ BASIL, EL RATÓN SUPERDETECTIVE.

 Basil, el ratolí superdetectiut / Basil, el ratón superdetective.
Eve Titus.
Il.lustrador Pau Galdone.
Traductor català Marc Donat.
Trad cast Carmen Candioti.  
Editorial Blackie Books, 2020

Volem aprofitar l’estructura clàssica policíaca d’aquest llibre per a posar a prova la vostra qualitat investigadora. Us plantejarem, com és distintiu d’aquest registre, un enigma: “Endevinar el personatge principal que s’amaga en aquesta història”

Trobareu la seua solució  a través de pistes que us ajudaran a identificar-li. Amb compte!! no us deixeu enganyar per les aparences.

Situació problemàtica a resoldre: el nostre enigmàtic personatge investiga el cas de segrestament de dues bessones Àngela i Àgata (atenció al nom, pot ser una pista).

Mòbil del segrestament: Tot té una causa, una intenció, cap cosa ocorre perquè sí. El mòbil no és aconseguir diners, sinó quelcom més important:  els dolents volen viure a la ciutat construïda per la ciutadania de ratolins anomenada Baker Street ( atenció pot ser una pista) per poder realitzar més fàcilment les seues malifetes.

Ambientació: La ciutat està en perill; donen 48 hores per desallotjar la ciutat. Representa una època dominada per la inseguretat i el misteri i una societat patriarcal on el paper de les dones apareixen com a víctimes, febles, patidores i objectiu de tots els abusos. 

Delinqüents: la colla Els tres Terribles ( amb compte amb l’al·literació o l’embarbussament) vils, menyspreables, odiosos i arrogants. No estimats per ningú. Petulants  i amb aires de superioritat. Cadascú expert en una branca del crim: lladre de bancs, falsificador i carterista. Especialistes en fer mal als altres, ambiciosos.

Col·laboradors dels dolents: Hawkins ( atenció, sona a nom de pirata; una altra pista).

Informants: la tenda del Sr Stilton (no us recorda a un altre personatge? Pot ser una pista o una casualitat). 


Detectiu: individualista, solitari, mestre de la disfressa i del maquillatge, Vanitós, segur de si mateix, gust per tocar el violí, amb capacitat d’observació i intel·ligència deductiva. Sempre acompanyat d’un altre personatge Dawson, observador i narrador de les proeses del detectiu. Tanmateix, destaca la seua mirada humana que té en compte l’alteritat: presta atenció a tothom que ho necessite siga qui siga la seua condició social.


Resolució: El mètode d’investigació utilitzat pel detectiu té més observació que deducció. Fixeu-vos si dóna de si aquesta capacitat:

– A partir de la pols remoguda a la porta d’emergència de la pastisseria amb petjades de peus de grans i menuts, dedueix que corresponen a tres adults (dolents) i dues nenes (les bessones); a més a més, assegura no hi ha símptomes de resistència.

-A partir de la pols amb sutge deixades pel missatger de la carta, dedueix que viu a una ciutat minera amb port de vaixells.

-A partir del tatuatge i del cisell que porta a la butxaca, dedueix que el missatger era mariner i que ara és fuster …
També s’atreveix a fer afirmacions des de la seua intuïció com ara que les bessones s’han quedat sense diners per comprar dolços i una persona les invita i entren encantades a la pastisseria.

Fins ací les pistes. Ara queda la vostra sagacitat per descobrir el personatge. Recordeu  que quan heu eliminat l’impossible, el que queda, encara que improbable, ha de ser la veritat. Bona sort i major agudesa.

A nosaltres tan sol ens queda recomanar aquest llibre escrit per Eve Titus al 1958 i reeditat, exquisidament, al 2020 per l’editorial Blackie Books.

Malgrat que la història acusa el pas del temps -queda un poc desfasat, antiquat- i el calc tan evident del personatge homenatjat ( al que vosaltres heu de descobrir), resulta lloable la seducció a les persones lectores a participar en la capacitat observadora i analítica del personatge, la resolució del conflicte amb un ritme pausat, sense violència i les il·lustracions de Paul Galdone que, dibuixant a mà, realitza unes imatges clàssiques i delicades.

No trobem molts llibres significatius dins del gènere criminalista per això aquest llibre àgil, de fàcil lectura i entretingut pot servir de pont cap a la novel.la policíaca d’adolescents i adults.

Recomanat a partir de 8-9 anys
Comentat en Abril 2021


 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Basil, el ratolí superdetectiu / Basil, el ratón superdetective | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA SENYORA DELS LLIBRES/ LA SEÑORA DE LOS LIBROS

La senyora dels llibres/La señora de los libros

Heater B.Henson

Il.lustrador David Small

Trad.cat.Carlos Mayor

Ed.Joventut/Juventud, 2010

Inspirat en un fet real, recorda la valenta tasca de les bibliotecàries que, a lloms d’un cavall o mula, portaven els llibres a tots els racons de les muntanyes Apalatxes en l’estat de Kentucky en els anys 30 del s. XX.Foren anomenades “Les senyores dels llibres”.

Per analogia, una de les primeres imatges que ens venen és la de les Missions Pedagògiques de la 2ª República Espanyola o el Bibliobús, fins i tot als nostres dies, on gràcies al treball d’aquestes persones arriben els llibres i la literatura a tots els racons i, avui en concret, seria el cas de l’Espanya buidada.

Història emotiva i emocionant sobre el procés d’apropament a la lectura del xiquet protagonista i narrador de la història. Destaquem i reconeixem aquesta infància tan diferent a la nostra on l’únic que hi havia era solitud, treball i, a penes, relacions socials.

Com a element central el procés de desenvolupament del xiquet que va del rebuig, en un principi, amb un posat de gelosia i no acceptant la seua ignorància fins que reconeix l’atraient món de la literatura i es deixa portar.Arriba a la literatura per necessitat i no per imposició. És un món per descobrir.

La il·lustració destaca sobre del text escrit i enfoca molt bé les situacions que descriu, els sentiments i el món aïllat i solitari on es desenvolupa l’acció.A l’il·lustrador ja el coneixíem per la seua obra La jardinera.

En definitiva: un cant a la divulgació, a la constància i al contagi per amor a la literatura.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en abril 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La senyora dels llibres/La señora de los libros | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

QUATRE PETITES CANTONADES DE NO RES/ POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA

 

Quatre petites cantonades de no res / Por cuatro esquinitas de nada

Jérôme Ruillier ( autor i il·lustrador)

Trad. català : Teresa Farran

Trad. castellà: Elodie Bourgeois

Ed. Joventut/ Juventud, 2005

El llibre es caracteritza per l’ús d’un llenguatge senzill, clar i directe abordant un tema complex com és la diferència i la diversitat. Juntament amb una proposta plàstica molt senzilla i impactant mitjançant la tècnica del collage. És un llibre molt atractiu pels colors i per les textures.

L’autor aposta per una solució final col·lectiva: Cercar una solució per a poder estar tots junts  (rodonets i quadrats).

Una de les primeres idees que ens ve al capdavant és un cert homenatge a Leo Lionni amb el seu Petit blau, petit groc.

Sense tindre seguretat en com pot interpretar-ho la gent menuda, ens sembla un repte interessant per a oferir a les petites lectores. Intuïm que fa l’ullet al pensament de la infantesa a través del desplegament de les accions que el nostre protagonista fa per a trobar una resolució, poder entrar a la casa dels rodonets: S’allarga, es torça, es doblega, cap a baix…

Aquest llibre destaca per la seva tesi, la persona no és la que s’ha d’acomodar al medi, sinó el medi qui ha de canviar, el que ha de posar les mesures per a donar cabuda a tots

Valorem la seva singularitat pel simbolisme de les il·lustracions que, sense dubte, aniran acostumant als/les lectors/es a interpretar-les.

S’apropa molt al llibre-joc, al trencaclosques, a la manera de com encaixar les peces (canviar la porta) perquè puguin estar tots junts. Aquest fet constitueix, per a nosaltres, un perill, l’abundant activitat que pugui sorgir per part dels docents després de la seva lectura amb el seu afany de fer, en concret amb qüestions plàstiques, i caure en un excés de didactisme i afany avaluador. Costa entendre que el llegir té la seva fi en la seva pròpia activitat.

Malgrat això, el desenvolupament del tema el fa molt bé, encara que pogués haver-hi sospites d’un cert toc pamfletari; a més a més, ens agrada veure l’amplitud plasmada en el llibre de la diversitat, ja que els rodonets, entre ells, també són diferents i, curiosament, la casa dels rodonets és quadrada.

Tal vegada, per deformació crítica, el comparem amb altres títols com Elmer o Nadarín, i, encara que no arriba a tenir el mateix pes que aquests, mereix destacar la seva vàlua i importància per formar part de les nostres biblioteques.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en abril 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Quatre petites cantonades de no res/ Por cuatro esquinitas de nada | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA SABIDURIA DE LO INCIERTO

 

La sabiduría de lo incierto

Joan-Carles Mèlich

  Ed. Tusquets, 2019

Joan-Carles Mèlich és professor i escriptor. Actualment és professor de Filosofia de l’Educació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les obres publicades estan Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i La sabiduría de lo incierto (2019).

A partir de textos de Cervantes, Virginia Woolf, Flaubert, Kafka, Beckett, Dostoievski, Semprún i altres, l’autor reflexiona sobre la relació entre la lectura i la condició humana.

Aquests assajos són una mostra de la relació entre la lectura i l’existència a través de la incertesa.

El llibre té  dues parts. En la primera s’apropa a les obres que han marcat la nostra manera de llegir i de viure, de la metafísica, de la diferència entre coneixement i sabuderia; i en la segona part parla d’una ètica de la condició lectora, ètica que s’afina sobre la incertesa.

El títol La saviesa de l’incert ens porta a Kundera, a admetre que no tenim més remei que viure en situacions i en relacions. Estar disposat a habitar eixe món temporal i finit, és tindre una “saviesa de l’incert”.

El llibre és una reflexió filosòfica sobre la lectura.

El llibre és un repte perquè és una autobiografia literària del que ha llegit.

L’autor ens parla de textos venerables. Terme que agafa de Maria Zambrano. Es refereix a textos de sentit infinit, que sempre diuen més, que el seu sentit està en funció de l’estat d’ànim i de l’experiència vital del/de la lector/a.

La lectura d’un text venerable ens inquieta, ens incomoda.

Llegir és detindre’s en el temps, és com si entrares en un bosc i a l’eixir, eixes diferent, t’has transformat.

Nosaltres som hereus perquè no comencem amb les mans buides, venim amb una gramática, amb un bagatge d’allò que ens han contat, que ens han llegit, que hem conegut, encara que no hagem llegit cap llibre.

Al llibre descobreixes títols de llibres, autors, fa referència a quadres i al cinema.

Mèlich dona als títols dels capítols un aspecte poètic.

L’autor fa una crítica a l’educació i a la utilització dels mitjans audiovisuals i en general a la tecnologia.

El llibre és una postura valenta en contra de la filosofia metafísica que rebutja l’atzar, la incertesa i l’ambigüitat.

Posicionament filosòfic de l’autor respecte a les veritats absolutes.

L’autor diferencia entre formació i informació. La formació sempre està programada? Per la formació es necessita un temps. L’acceleració pot formar?

Mèlich diu que si l’educació és limita a una reducció de la complexitat, es converteix en educació informativa i no formativa.

L’interessant de la formació és que genera preguntes.

Estem sempre en procés de formació. Mèlich estableix una relació entre lectura i vida.

Parla de la utilització en excés de les noves tecnologies. No es deu confondre la utilització de la tecnologia amb la formació.

La memòria necessita temps i silenci i això no es pot donar en una societat tecnològica perquè predomina el soroll i la rapidesa.

A la classe és necessària la presència del/ de la mestre/a. Una classe és de mirades, de rostres visibles, de notar afectes, i mai pot ser substituïda per un ordinador.

La colonització de la informació és molt perillosa.

El silenci és necessari per una lectura meditada?

La lectura ràpida no genera pensament.

En l’escola s’han de donar eines per interpretar, per jutjar la lectura.

En el procés d’aprenentatge és important que l’alumnat explore camins nous.

L’aprenentatge de la lectura és un viatge de formació i de transformació de si mateix.

El/la mestre/a ha de ser molt bon lector i estimular a la lectura.

És un llibre que obri portes al pensar, a la reflexió.

El professorat ha de tindre en compte que en la lectura hi ha aventura i sabiduria incerta.

L’autor reconeix les petjades que el professorat deixa en l’alumnat, però també manifesta que els animadors a la lectura moltes vegades el que fan és bloquejar el procés lector.

El llibre és molt didàctic.

Interessant el vocabulari, la matisació de les paraules perquè les enriqueix.

Cal destacar la diferenciació entre conceptes: Novel·la i assaig, plaer i goig. També diferencia entre objecte i cosa. El llibre no és qualsevol objecte, és una cosa perquè és insustituible, sobretot des del punt de vista existencial perquè el lector deixa en el llibre les seues petjades.

També distingeix entre mètode i forma. En la lectura d’un llibre venerable no hi ha mètodes, sinó formes. En la forma, llegir no és per quelcom.

Malgrat que estem d’acord en els temes desenvolupats al llibre, observem que:

-És un llibre que en alguns aspectes es repeteix i s’envolta d’una retòrica excesiva.

-Escrit amb molta solemnitat. A vegades s’allunya d’allò que vol dir.

Sobre la visió del món femení:

-El llibre no usa, en cap cas, un llenguatge inclusiu.

-¿No hi ha veu del món femení perquè el tema no s’ha tractat per les dones filòsofes?

-Podem pensar que no hi ha veu del món femení perquè són escasses les cites de les filòsofes i autores citades comparant-les amb la dels filòsofs, però la perspectiva sobre el tema i la intenció de l’autor no és la d’investigar la mirada femenina.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en Març 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La sabiduria de lo incierto | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

LAS COSAS QUE PERDIMOS EN EL FUEGO.

Las cosas que perdimos en el fuego

Mariana Enriquez

Ed. Anagrama, 2016

Escriure des d’allò fosc.

Las cosas que perdimos en el fuego replega 12 contes de terror. Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973) es serveix d’aquestes històries per convidar-nos a una experiència lectora d’altíssima intensitat. L’escriptora argentina recrea per a nosaltres un món literari que pareix no conèixer límits.

L’autora explicita i detalla de forma exhaustiva situacions de violència física i mental extremes, com ara autolesions, suïcidis, desaparicions, assassinats… No és una literatura complaent ni còmoda.

De fet, enfrontar-nos sense treva a eixes situacions que traspuen maldat o autodestrucció pot produir el nostre rebuig i el dubte entre continuar o no amb la lectura.

Amb tot, per a altres, la lectura de Las cosas que perdimos en el fuego és addictiva. En part, per la mestria d’Enríquez per crear atmosferes on el fantasma, el monstre o allò sinistre cohabiten amb els personatges i la seua vida quotidiana. També perquè ens situa en el fructífer espai de la incertesa on el monstre, citant textualment a Stephen King “anuncia la fragilitat de l’ordre en que vivim que pot trencar-se en qualsevol moment”.

A més a més aquests contes tenen una clara vessant psicoanalítica. I en aquest sentit, la idea de que és la nostra raó qui crea els monstres, amb els que dóna forma a desitjos i pulsions inconscients o inconfessables travessa cada pàgina del llibre.

Una altra mostra de la qualitat d’aquesta narradora és la seua habilitat per donar cabuda i denunciar el dolor i la degradació d’una societat argentina traumatitzada per l’horror de l’última dictadura i el seu reguer de torturats, desapareguts i tot tipus d’atrocitats.

Per últim, és interessant remarcar el tractament de la violència de gènere que, encara que apareix en altres relats, assoleix en el relat que dóna títol al llibre una dimensió molt especial. “Las mujeres ardientes” porten la reivindicació i el compromís de sororitat més enllà d’allò imaginable per lluitar contra el maltractament que des de fa segles pateixen les dones.

Per concloure, la lectura d’aquesta col·lecció de contes pot seduir o no, però mai deixar-nos indiferents.

RECOMANAT + 18 anys

COMENTAT EN MARÇ 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Las cosas que perdimos en el fuego | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

PLASTICUS MARITIMUS,UNA ESPÈCIE INVASORA.

Plasticus maritimus , una espècie invasora / Plasticus maritimus,una especie invasora

Ana Pègo e Isabel Minhós Martin (text)

Bernardo P. Calvalho ( il·lustració)

Àlex Tarradellas (trad. cat)

Celia Recarey( trad. cast)

Editorial Kalandraka, 2020

En aquest cas, hem seguit els criteris d’Ana Garralón per a valorar els llibres informatius:

El títol és suggeridor amb nomenclatura científica, porta informació sobre el que pot ser el contingut i juntament amb la portada convida a explorar.

L’autora, Ana Pego, biòloga marina, ens presenta un projecte precedit, o tal volta motivat, pels estudis de biologia i les seues vivències infantils on la platja fou el pati més increïble que ningú podia tenir. Amb la mirada de qui estima, vol preservar i fer conscient la necessitat d’actuar. Tot un repte.

L’editorial, Kalandraka, no cal parlar-ne, sempre aposta per llibres innovadors, que ens aporten noves maneres de mirar i gaudir. L’edició original és de l’Editora Planta Tangerina, Portugal 2018.

L’any d’edició, 2020, de rabiosa actualitat replega totes les investigacions actuals sobre el tema tractat.

El tema és sorprenent, una espècie nova: el plàsticus marítimus. Una espècie que no hem de seguir alimentant, al contrari, que cal reduir, aprimar, convertir, reutilitzar…l’alimentem diàriament com a consumidors sense adonar-nos. Aquest serà el primer pas, saber el què i el com del nostre consum. També ens posa al dia sobre les diferents investigacions que s’han portat a cap.

Pel que fa al disseny, el format és el d’una guia de camp: amanosa, es pot portar al damunt, fàcil de consultar. Les il·lustracions, juntament amb les fotos, ja ens diuen moltes coses sense haver de llegir el que posa. És tot un reforç atractiu per pair tota la informació.

Conté una tipologia textual variada i atractiva, amb informació exhaustiva però atractiva i ben estructurada (gràfics, informacions destacades amb requadres, estadístiques, mapes conceptuals, vinyetes, recomanacions, calendari, llistats…)

El seu punt de vista és el d’exposar tot el que sap sobre aquesta nova espècie, des del saber i l’estima per conscienciar i donar pautes per a mirar, per a mirar-nos…

Aquest llibre va destinat a qualsevol lector/a que l’interesse el tema, que tinga curiositat pel seu entorn més proper…

Considerem que és molt més que un llibre informatiu.

És un llibre impactant, entretingut, engrescador, que barreja, molt encertadament la part científica-informativa, i la part més anecdòtica, lúdica, amb una excel·lent part gràfica que inclou il·lustracions i fotos per a denunciar i crear consciència al voltant d’un dels problemes més urgents en el deteriorament del planeta.

Una de les parts més sorprenent, els “petits tresors”, que podem trobar a les nostres platges, i que poden ser disparadors de la creativitat. Algunes de les fotografies són pura poesia visual.

Aquesta nova espècie sembla que estarà amb nosaltres ni se sap fins quan. Com ja hem dit cal no seguir alimentant-la, al contrari, cal reduir-la, aprimar-la, convertir-la, reutilitzar-la…L’alimentem diàriament com a consumidors sense adonar-nos. Però sí que podem recrear-la

CIÈNCIA/CONSCIÈNCIA/ART

Tot un repte educatiu i divulgatiu

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Març 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Plasticus maritimus, una espècie invasora | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA CASA DE L’IGGIE/LA CASA DE IGGIE

La casa de l’Iggie / La casa de Iggie

Judy Blume

Trad. cat: Marc Donat

Trad. cast:Montse Triviño

Ed. Viena,2020/ Ediciones Invisibles, 2020 

Ens trobem davant d’una història realista que, amb una trama senzilla, denúncia una situació social injusta, el racisme. L’originalitat del llibre està en la mirada de la infantesa sobre aquesta problemàtica i, així, se’ns mostra com el color de la pell no suposa cap impediment davant la necessitat de jugar i de relacionar-se que tenen els més menuts i menudes.

Les aparences enganyen, les poques pàgines per a narrar un gran tema com aquest i contar les experiències de la protagonista durant set dies, ens feia pensar, en principi, en una mancança d’aprofundiment i en un tractament maniqueu.
L’autora, però, supera el repte amb una escriptura valenta i arriscada aconseguint una obra objectiva i ben contada que reflecteix no només la conflictivitat del tema sinó altres aspectes relacionats amb la vida, amb la condició humana que fan creïble el que ens conta.

Poc a poc, anem entrant en una història amb moments complicats i crítics com ara el conflicte entre nens i nenes des de huit a onze anys: Glen, Herbie, Tina i Winnie conformen un món de relacions que topen en un primer moment i es fa necessari que la sociabilitat es pose en marxa amb la finalitat d’ajustar comportaments i poder gaudir de la convivència.
També gaudim de bons i humorístics moments  com ara la manera d’enraonar de la protagonista davant dels pares o les converses de la xicalla a la casa damunt de l’arbre.

Un tret essencial de la literatura realista són els personatges ben definits. El personatge principal és la Winnie, una nena d’onze anys, amb un tarannà innocent, lluitador (campanya per salvar les tortugues i campanya en contra del racisme), sensible i crític amb el comportament dels adults. Ens recorda als personatges femenins infantils d’escriptores estimades com la Rosalinde de Crhrisitne Nöstlinger o l’Anastasia de Lois Lowry.

Tanmateix, Winnie és un personatge que evoluciona, creix amb seny i arriba al final d’aquesta història de final obert, adonant-se de la diversitat del problema racial i assumint la  pèrdua de la seua amiga Iggie – acaba la carta començada al primer capítol i la casa de l’Iggie passa a ser la casa dels Garber, la família nouvinguda.

Paral·lelament als personatges que esbossen el món infantil, trobem els adults com ara la senyora Landon, personatge oponent, egoista, hipòcrita, carregat de prejudicis que representa l’actitud racista  i el senyor Berger que encarna la complexitat de la problemàtica racial.

Els personatges adults es mostren nítidament diferenciats dels primers, versemblants en el seu comportament, diversos en la seua manera d’entendre la vida, de relacionar-se amb la infantesa que manté una mirada crítica cap les seues accions -Winnie rebutja l’actitud passiva de la seua mare davant la situació que estan vivint.

Reconeixem el valor que te aquest llibre d’escriptura  àgil amb diàlegs frescos, per la importància de recuperar la història del conflicte racial en la literatura contant-nos la difícil convivència d’una família negra al bell mig d’un barri blanc.

Ens agrada constatar que cada vegada hi ha més editorials, com Jardí de Viena, que situen al traductor a la coberta ressaltant la seua importància.

Si el títol és “La casa de l’Iggie”, us preguntareu com és que no parlem d’ella.
Ha, ha, ha! la resposta està al llibre … cerqueu-la.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Març 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La casa de l'Iggie/ La casa de Iggie | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA BÈSTIA DEL SR.RACINE/ LA BESTIA DEL SEÑOR RACINE

La bèstia del Sr Racine/ La bestia del señor Racine.

Tomi Ungerer ( TEXT I IL·LUSTRACIÓ)

Trad.cat : Jordi Martín.

Trad. Cast : Miguel Azaola.

BLACKIE BOOKS, 2019

Piiii … Piiiii … Piiiii
Hi
Senyor Ungerer? Tomi Ungerer?
Yes, it’s me.
Bon dia! Som un col.lectiu de literatura infantil i  juvenil que treballa a Espanya, a les terres del Sud d’Alacant. Volem fer-li unes preguntes sobre el seu llibre “La bèstia del Sr Racine”.
Ok, my pleasure.
Pot ser en català, mister Ungerer?
Per suposat, a l’indret on em trobe parlem totes les llengües. Cap problema.
Doncs, comencem. Qui és Tomi Ungerer?
Uf!! seria llarg de contar. Per sintetitzar, diria que sóc un artista polifacètic: il.lustrador, publicista, escriptor, dissenyador … Alguns afegeixen que són una mica extravagant.
El nostre col.lectiu acaba de llegir el vostre llibre ja esmentat i voldrien conèixer la seua opinió sobre ell.
Ha,ha!! Es va publicar a l’any 1971 gairebé no em recorde. Tanmateix, a mi no m’enganyeu, puc llegir el vostre pensament i conec les vostres idees com ara:

Que la història parla de com l’amistat o l’estima poden descobrir una vida més humana i més rica.
Que descobreix el valor de l’amistat per damunt dels diners:  les coses importants no estan en venda,
Que planteja la relació entre la vellesa i la infantesa. Només el vell Racine pot entendre la broma del nen i la nena disfressats de la bèstia més estranya.
Que ofereix un model d’adult i un altre d’infantesa.
Que una vegada més, de la mateixa manera que al meu llibre “Els tres bandits”, la infantesa fa reflexionar als adults sobre aspectes de la vida com ara: compartir el que tenim, la importància de l’humor, un humor d’infantesa, la necessitat de l’amistat.
Que sentiu fascinació per les il.lustracions:  un repte a la mirada; ofereixen una proposta visual del detall: imatges plenes de gent, en elles passa de tot, rostres expressius, sorpressa. Efectivament, una il.lustració narrativa.
Que s’ha endarrerit molt en arribar a les vostres terres per la dificultat de traducció. I sí senyor, la bona traducció fa meritori que el traductor figure a la coberta del llibre; una interessant reivindicació.
Que heu descobert el meu reconeixement al mestre de la literatura infantil, Maurice Sendak.
I potser de tot això, teniu tota la raó.


No volem furtar-li més temps. Una última pregunta: per a quina edat recomaneu aquest llibre?
El temps ja no té importància per a mí. Tanmateix, he de reconèixer que, ara mateix, note unes sensacions d’esvaïment certament preocupants.
sssssssshhhhhhhhh! ffffffffffffffffssssssssss!
Senyor Ungerer? …. Tomi? … Ai, las!!!!!!

Recomanat apartir de 8-9 anys

Comentat en Març 2021

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La bèstia del senyor Racine / La bestia del señor Racine | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari