FAB EL MONSTRE GROC / FAB EL MONSTRUO AMARILLO

Publicat el 16 agost 2023 per Col·lectiu de Literatura

FAB el monstre groc / FAB el monstruo amarillo

Solé Vendrell, Carme (text/il·lustració)

García, Helena y Sotelo, Alberto (trad. cast)

Kalandraka, 2022

Carme Solé Vendrell dedica aquest àlbum, publicat per primera vegada per Espasa-Calpe a l’any1991, a David Mackee i als seus monstres. I és que l’homenatge de la il·lustradora catalana a l’autor d’obres tan emblemàtiques com Ara no, Bernat, queda palès des de la coberta de Fab, el monstre groc.

Pel que fa al text, llegim la història de Fab, que es lleva un matí amb un terrible mal de cap.

Amb tendresa, humor i senzillesa la narració discorre , primerament, enumerant les estratègies del protagonista per fer-li front a aquesta situació tan amoïnosa, sense el resultat esperat.
Tanmateix, quelcom inesperat produeix un canvi en les prioritats del monstre groc, que es veu reclamat per un amic en perill.

Les il·lustracions, per la seua banda, ens ofereixen l’accés a un món plàstic de exquisida qualitat. Carme Solé ha sabut dotar al seu monstre d’una gestualitat excel·lent. A més a més, una rica expressivitat ens permet conèixer una ampla varietat de matisos en el recorregut anímic de Fab.

Una paleta de colors vius i vibrants creen un registre cromàtic molt suggeridor que ens acompanya creant una atmosfera ben adient per al desenvolupament de la història.

La distribució del text i les imatges en la pàgina repeteix la mateixa fórmula al llarg de tot el llibre. Això produeix una cadència visual que dona seguretat a les lectores i lectors més joves. De tota manera, aquest plantejament s’ha de contextualitzar en el començament dels anys noranta quan àlbum il·lustrat arribava de forma incipient al mercat editorial.

Per últim,afegir que ens sembla un encert que l’editorial Kalandraka haja recuperat i publicat aquest títol traduït al català, al castellà, al gallec, al portuguès i a l’italià. A més a més l’edició, en tapa dura, és acurada i atractiva. En altres paraules, un plaer poder retrobar-nos amb un dels nostres estimats monstres que, avui en dia, continua essent un referent de qualitat literària per a les primeres edats.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en juny 2023

   

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, fAB el monstre groc/Fab el monstruo amarillo | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

TORTUGA

Publicat el 16 agost 2023 per Col·lectiu de Literatura

TORTUGA

Ángela Cuartas ( text)

Dipacho ( il·lustració)

Ed.: Tres tigres tristes, 2022

Aquest llibre crida l’atenció en primer lloc pel format, és molt allargat, després perquè el títol està en singular i n’hi ha dibuixades moltes tortugues i, després de llegir-lo, per com fa l’apropament al dol per a petits i petites.

És un llibre que parla de la mort encara que en cap moment l’anomena.

El text, escrit en primera persona és breu, amb una sintaxi senzilla, amb enumeració d’accions que recorden la relació entre el protagonista i el seu avi al que no recorda.

Les tortugues aporten un temps narratiu especial, lent i pausat com el seu caminar.

Hi ha una associació entre la tortuga i la vellesa; el temps que passa i com passa, la relació entre majors i petits fora del ritme ràpid de la vida actual.

Recorre al joc, a l’humor, a la narració poètica.

Apel·la als sentits (vista, oïda, olfacte, tacte) i la il·lustració i el color són l’acompanyament perfecte del text: fons negre quan parla de l’avi mort, fons blanc quan parla de les tortugues, amb el text situat a la part inferior de la pàgina.

Entranyable, poètic. Un homenatge al avis.

Recomanat: a partir de 6-7 anys

Comentat en juny 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Tortuga | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

UN CAS COMPLICAT

Publicat el 16 agost 2023 per Col·lectiu de Literatura

UN CAS COMPLICAT

Ulf Nilsson (text)

Gitte Spee (il·lustració)

Elena Martí Segarra (trad.cat)

Ed. Viena, 2022

Vam conèixer al gripau comissari Gordon i la rateta Pat, que l’acompanya en les tasques d’investigació, per El primer cas que vam comentar fa un temps.

Fan una parella narrativa que treballen com a detectius i ens posen un somriure des del principi. Una relació que ens recorda a la d’altres parelles inoblidables en la LIJ, com En Gripau i En Gripou, o Cèsar i Ernestine.

Aquesta és la narració on la rateta Pat aconseguirà ser inspectora de policia donant així el relleu al comissari, el gripau Gordon.

Mai és fàcil una investigació i, en aquest cas, es tracta d’esbrinar qui són els que insulten i la rateta havia de saber ben bé el codi per conèixer les normes.

 El problema és que no sap llegir i ací es relata el procés on aconsegueix descodificar i comprendre el codi del bosc per alegria del comissari Gordon que així s’assegura la seua retirada amb tota la tranquil·litat.

Aquesta història, marcada per la tendresa i la col·laboració, és la narració de l’empenta inquieta de la jove rateta i la experimentada distància que observem al gripau que ja sols desitja anar a pescar.

Utilitzar la paraula per resoldre els conflictes, reconèixer que davant dels problemes cadascú té la seua versió, que mai s’han d’usar les armes, reparar a la víctima, respectar les normes … són principis i lleis d’eixe bosc particular que és l’escenari d’aquest relat.

L’autor no perd de vista l’oralitat i la golafreria (menjar les magdalenes marquen els horaris), no oblida les onomatopeies, ni el reconeixement de la vergonya i la por, ni que, de vegades, no s’actua bé però, és sense mala intenció …

I no oblida cap d’aquests aspectes perquè són les criatures menudes les que més gaudiran d’aquest llibre.

En l’actualitat els àlbums semblen ser el format favorit del mercat (editorials, mediadors/es, famílies…) i llegir un text de qualitat amb una història senzilla però de gran interès, amb uns personatges ben definits, entranyables, amb humor i reflexió, ens admira.

Estem segures que serà una lectura que, abans de ser autònoma, podrà ser llegida i compartida des de les primeres edats, i així ho recomanem.

Recomanat a partir de 8-9 anys

Comentat en juny 2023

 

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Un cas complicat | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

HOMES I RATOLINS/ DE RATONES Y HOMBRES

Publicat el 16 agost 2023 per Col·lectiu de Literatura

Homes i ratolins/De ratones y hombres

John Steinbeck

Manuel de Pedrolo: Traducció Cat

Francisco Torres/Román A. Jiménez: Traducció Cast

Rebeca Dautremer: Il·lustració

Ed. Edelvives, 1995, 2014, 20  20

És la cinquena obra publicada per l’autor, en 1937. Destaca la seua brevetat, però en cap cas hauríem de considerar-la com a obra menor, desborda amb mèrit propi d’una gran excel·lència.

És la història d’un viatge, la dels protagonistes en l’època de la gran depressió econòmica als EUA i la del gran viatge: el somni dels dos protagonistes, George i Lennie, on es posa de manifest que la vida es manté perquè somiem. Aquest somni és tan il·lusionant que alguns dels treballadors de la granja també desitgen compartir-lo, desenvolupant ells mateixos el seu propi viatge de somni per a viure d’una manera diferent i autònoma.

Història de dos companys diferents, però inseparables. Persones marcades pel destí advers. Allà on vagen, alguna cosa ocorre sense buscar-ho.

Sorprèn l’aprofundiment en els personatges que amb breus comentaris en les seues intervencions et fan una gran descripció d’ells.

No sols se centra en la gran depressió econòmica, on els treballadors han de realitzar èxodes a la recerca de treball, al mateix temps toca temes transversals que donen sustentació a l’obra com són la soledat, el racisme, l’amistat, el poder/l’explotació, la dona/el masclisme. Descriu molt bé l’època històrica en la qual s’inscriu.

És la història d’una amistat, encara que no sabem molt bé des de quan, però és prou per a donar coherència a la història. Personatges marginals, dels molts que hi havia en aquella època buscant treball d’ací cap allà.

Es posa de manifest el gran esforç que ha de realitzar George en cuidar de Lennie, ja que, a causa de la seua ingenuïtat, es veuen embolicats en múltiples circumstàncies perilloses. De totes elles, George ha de traure’ls.

Tant la narració com els diàlegs estan molt ben estructurats, donant-te tota la informació necessària perquè tu, com a lector-a, ho finalitzes.

Un altre aspecte destacable són les descripcions dels paisatges, donant un efecte compensador amb la duresa de l’obra.

Obra en la qual el tendre i el dur s’entremesclen amb gran mestratge.

Final sorprenent que, encara que dur, siga el més adient que se li pot donar al seu amic, evitant situacions agressives més doloroses.

Comentar finalment que el títol el pren a partir del poema de Robert Burns, “A un ratolí”.

Hi ha en castellà una versió il·lustrada per Rebeca Dautremer, a cavall entre la novel·la gràfica, la tira còmica o el text il·lustrat, destaquem que les il·lustracions (diverses, variades, estudiades i ambientades) de Rebeca posen imatge a un text amb poques evocacions visuals.

I amb les pròpies paraules de la il·lustradora: “Quan Steinbeck calla, jo intente expressar el que ell omet”.

Recomanat a partir de 16 anys

Comentat en juny 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Homes i ratolins/ De ratones y hombres | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EL PÈNDOL

Publicat el 16 agost 2023 per Col·lectiu de Literatura

EL PÈNDOL.

Gas, Anna (text)

Ed La butxaca, 2021

Quelcom va dir que, al moment d’escriure, si no acudeixen les fades de la creació al teu favor i tens la ment en blanc i el paper també, doncs podem utilitzar una estratègia que permet eixir airós d’aquest entrebanc,l’alfabet.
L’alfabet ens dona els recursos com ara l’estructura textual, el principi i el final del text que voldries realitzar.

Eixa situació que sembla que mai no apareixerà, ens ha arribat a nosaltres ara. Per tant, beneit “alfabeta exemplorum” benvolgut sigues!

Aquestes paraules ordenades alfabèticament conformen les claus essencials dels relats curts del llibre “El pèndol”.

ceguesa
És l’essència del conte anomenat “Els cecs”. Personatges que són cecs i no volen veure la realitat que els envolta: diferències, desacords, relacions amoroses secretes… a les relacions familiars des de la mirada d’un adolescent.

desinhibició
La trobem al conte “Pulsió”. Escrit en segona persona del singular “tu”; com una conversa entre el narrador i el personatge. Conta sense vergonya, amb total llibertat les relacions sexuals de la protagonista.

gelosia
L’ànima del conte “Paral·lels”. Amb una estructura narrativa sorprenent en la que canvia la persona que narra, conta la gelosia entre germans.


laberint
L’esperit del conte “Camí ascendent” Les lectures s’endinsen en un laberint de records on es mescla la relació afectiva amb el seu pare a la infantesa i la relació d’amistat amb un company de treball major que ella. Una història molt ben contada sobre la dependència afectiva de la protagonista amb el pare.

llibertat
El fonament del conte “La gàbia”. conte simbòlic sobre la llibertat. La protagonista s’allibera de la gàbia on es trobava i les petjades que eixa mancança va deixar en ella.

maltractament
La base del conte “Desitja-la”. Escrita com una carta on un personatge li escriu a l’altre i ens conta alhora el pacte que tenien els dos per a seduir una dona. Un pacte masclista i odiós.

MATERNITAT
La mirada del conte “Ariadna”. Com parlen les mares de les seues filles.
Evolució de les relacions mare-filla des de la infantesa fins l’adolescència. La mirada al moment de trencament d’eixa relació idealitzada i la cerca de lligams fora de la família.

narcisisme
El cor del conte “Excurs”. El narcisisme del protagonista que critica el seu alumnat adolescent, però desitja ser com ells. Sempre parlant de sí mateix i sense deixar parlar a la dona que li acompanya fins arribar a un final admirable.

seducció
El fet misteriós subjacent al conte “Barrufet”. Una completa classificació de diferents tipus d’homes desitjables. Ningú perfecte. uns atractius, però no conversen, altres conversadors i poc atractius. Una cua de quiosc on pots triar un home o un gelat de barrufet (color blau).

setrill
La ciència ficció envolta el conte “Setrill”. La protagonista, una màquina o robot va amanint la vida de cadascú dels membres de la família des de ser minyona de la filleta fins satisfer les necessitats sexuals del pare i la mare.

simbolisme
El nus del conte “Trisomia”. Sobre els desitjos i els impulsos sexuals només manifestats als somnis, qüestionar la seua identitat o senzillament un malson en una nit de tensió provocat per l’examen de conduir del dia següent.

surrealisme.
Els objectes que trobem a la casa són elements imprescindibles per contar la història de “Pecorino”. Una casa envaïda pels veïns, unes taques que apareixen a la seua pell, …. generen un ambient molt a prop al surrealisme. És la bogeria?, És la solitud?


Dotze contes inquietants, pertorbadors que mostren l’habilitat literària d’aquesta jove autora a la que haurem de seguir la seua trajectòria.

Recomanat a partir de 18 anys

Comentat en juny 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El Pèndol | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

EL LLIBRE DE L’ESTIU/ EL LIBRO DEL VERANO

Publicat el 12 juny 2023 per Col·lectiu de Literatura

El llibre de l’estiu/El libro del verano

Tove Jansson.

Montserrat Vallvé (trad.cat)

Carmen Montes(trad.cast)

Ed. Angle /Ed. Minúscula, 2021

Si estiguérem parlant d’una peça musical, aquesta novel·la aniria encapçalada per un Andante Espressivo amb ànima. Perquè en aquesta obra és important el tempo, un temps lent on no passa res especial més que precisament els dies, un darrere l’altre, teixint una randa preciosa de 22 capítols que dura l’estiu, sense pressa. Així és també la sensació que provoca la seua lectura, un plaer lent, una experiència tranquil·la i la certesa què aquest llibre ens parla d’assumptes d’importància i d’una gran càrrega emocional per això és també determinant el caràcter amb ànima.

Un estiu és el temps que passen juntes una àvia i la seua néta Sophia de sis anys que acaba de perdre la mare. Molt han de parlar dues persones que s’estimen i que tenen tantes coses que aprendre i que ensenyar, moltes preguntes, poques respostes definitives i un respecte infinit de l’una per l’altra. L’àvia té l’experiència, la seguretat, el coratge, la saviesa i la Sophia té la ingenuïtat, la curiositat, la innocència, la por… L’aprenentatge és fruit d’un dolç i natural acompanyament. Compartir temps és el que ens uneix, no és cap altra cosa. Àvia i neta es relacionen molt mitjançant el joc: juguen amb les paraules, a inventar que són altres, a fer-se preguntes per torns i en mig de tot això, com dues xiquetes, discuteixen, s’enfaden…Però també es revelen les grans qüestions de la vida, obertament parlen

…de la mort

-¿Quan et moriràs?- va preguntar-li la nena

-Aviat- l’àvia va respondre, però això no és cosa teva.

…de la religió:

-Estimada Sophia, a la meva edat, jo, encara que vulgui, ja no puc començar a creure en el diable. Tu pots creure en el que vulguis, però has d’aprendre a ser més tolerant (pàg 40).

de l’autoritat:

-Per l’amor de Déu!- li va respondre l’àvia- només he dit que quan ets vell com jo, hi ha un munt de coses que ja no pots fer com abans…(pàg 92)

…de la vellesa:
– ¿Fer això no és un delicte?-va xiuxiuejar la Sophia.

– ¿A tú què et sembla?- li va respondre l’àvia. (pàg 98)

El paisatge i la natura en aquest cas són un personatge més. L’autora sempre dedica un temps a descriure’l meravellosament els espais: el bosc, l’aiguamoll… Que l’espai siga una illa tampoc no és gratuït, els seus habitants poden arribar a sentir que “el món s’acaba a l’horitzó”, es pot sentir el vent dels fiords.

Aquest llibre està exempt de qualsevol intenció moralitzant. Si alguna cosa fa la persona adulta en favor de l’autonomia i el creixement de la xiqueta és animar-la a ser ella mateixa, a pensar per ella mateixa, fins i tot si això implica el risc de desobeir les normes establertes.

Recomanat: A partir de 14 anys

Comentat en Maig 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

EL VERMELL MOLA / EL ROJO ES BELLO

Publicat el 7 juny 2023 per Col·lectiu de Literatura

El vermell mola /El rojo es bello

Lucia Zamolo ( text i il·lustracions)

Anna Soler ( trad. Cat)

Marisa Delgado ( trad. Cast)

Ed. Takatuka,2019

Per diversos motius el tema de la menstruació s’ha considerat tabú, bo, continua sent-ho, però gràcies a llibres com aquest, creiem que comença a trencar-se un estereotip.

Llibre necessari, no hi ha molts en el mercat que aborden aquest tema. Dedicat a normalitzar i fer pròxim aquest “tabú”. Dedicat a les persones més joves que es troben en aquest moment tan singular, o ho estaran. És el llibre que, segur, a persones d’una certa edat, els haguera agradat tindre entre les seues mans. Fa que les dones es senten identificades.

Llibre que ataca tot el que signifique misogínia, foscor i estupidesa sobre el tema i a tothom que s’adjudica la capacitat de donar explicacions sobre el tema: ja n’hi ha prou de donar lliçons qui no deu, sobretot perquè aquest procés no el viu en el seu cos.

Aquest, tal vegada, és l’únic atac, ja que la seua pretensió és informar d’una manera lliure, perquè és una cosa natural, donant-nos explicacions sobre els canvis hormonals, juntament amb reflexions i curiositats. De manera rigorosa i pròxima.

Destaca la manera de presentar-ho: manuscrit, com si realment fora un diari, amb les seues correccions a mà, subratllats i esborranys, per donar major proximitat. El predomini del text i imatge es van alternant.

Utilitza diferents tècniques d’il·lustració, des de collages, ceres, guixos… el color roig i derivats com el rosa apareixen en la pràctica totalitat del llibre, tant com fons de pàgina, com d’il·lustració. Té, també, una certa importància el color groc (com a fons de pàgina) en moments concrets: quan ens dona les explicacions d’eixos “savis tan ignorants”, i per a donar-nos consells.

Escrit amb un llenguatge pròxim, informal i distés a qui va dirigit i amb un cert to irònic que ens fa més agradable la seua lectura.

Llibre amb la finalitat d’informar, d’una manera seriosa i informal, amb una presentació personal i estudiada, ingènua i precisa, amb afecte i estima, amb un format cuidat entre el diari i la novel·la gràfica, amb un to divertit. Llibre que indubtablement hem d’acostar als i les joves, perquè ho coneguen. Escrit “en primera persona” i dirigida a una segona persona molt pròxima: el/la lectora.

Esperem que, per a la pròxima edició, introduïsquen que hi ha un altre país on es podran donar baixes laborals per problemes menstruals.

Finalment, destacar, a més, que va ser guardonat amb el premi Serafina d’Il·lustració de l’Acadèmia Alemanya en 2019

Recomanat a partir de 10 – 11 anys

Comentat en Maig 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, El vermell mola/El rojo es bello | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

CINC MINUTS DE TRANQUIL·LITAT./ CINCO MINUTOS DE PAZ

Publicat el 7 juny 2023 per Col·lectiu de Literatura

Cinc minuts de tranquil·litat / Cinco minutos de paz ( Five minute’s peace, 1986)

Jill Murphy (text i il·lustració)

Miquel Desclot (trad.català)

Sandra Senra y Óscar Senra (trad.cast)

Ed.kalandraka, 2016

– a l’esquerra, sobre un fons blanc es retalla un detall, un personatge, … i un text descriptiu de l’escena de la dreta.

.-a la dreta, l’escena completa, ocupant tota la pàgina i sense text.

Una història que comença i acaba en les guardes.

Tant el text com les imatges ens presenten una situació quotidiana : un mati en casa, una mare i la seua canalla a l’hora d’esmorzar. Per l’aire sura un ambient molt juganer quan es fixem en la mainada; i un ambient calmat, tranquil, respectuós, però reivindicatiu si escoltem la mare.

La persona adulta reclama un espai i un temps propis, per a ella, en solitari; i la gent menuda no entén eixa necessitat, i exigeix la seua atenció de manera continuada.

Humor i ironia, en els diàlegs (« gràcies , rei -diu la senyora Gros amb la boca petita»), però també en les imatges, plenes de detalls. Il·lustracions suaus, que desperten l’afecte i la tendresa en la persona lectora.

Recomanat a partir de 4-5 anys

Comentat en Maig 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, Cinc minuts de tranquil·litat/Cinco minutos de paz | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

LA NIÑA LECTORA

Publicat el 7 juny 2023 per Col·lectiu de Literatura

   La niña lectora     

                            Manuel Rivas   (text)

 Susana Suniaga(il·lustradora)

                            Ed. Alianza, 2022

 

El llibre comença recordant a la seua mare. Nonó ho expressa així: –cada vegada que algú encén un misto, jo veig a la meua mare. I és que la seua mare treballava en la fàbrica de mistos. Nonó estava orgullosa dels seus pares, li agradava que li digueren que era la filla de la mistera i del drapaire.

Aquesta història està ubicada històricament en la guerra contra Marroc, en la Galícia dels anys vint del segle passat.

La família de Nonó era pobra, patien fam i la seua vida estava plena de carències.

En aquest relat es pot observar com els pobres patien la guerra creada pel poder, treballaven durament i tenien poca higiene.

Nonó, la filla major i protagonista de la història pateix tots els temps durs pels que passa la seua família: per una banda, els militars busquen al fill gran perquè vaja a la guerra, i per l’altra, la mare mor de tisis.

Manuel Rivas manifesta la seua tesi, veu la lectura en dues vessants: la lectura com estratègia de salvació personal i col·lectiva; personal perquè és una porta oberta a l’esperança i ajuda a Nonó a assolir la maduresa i col·lectiva perquè la lectura uneix a les dones de la fàbrica, les entabanen les paraules que conjuren contra la injustícia.

La història de la xiqueta lectora coincideix quan acaba de produir-se l’execució del pedagog Francisco Ferrer Guardia, fundador de l’Escola Moderna. Per això no és fútil que el relat mostre un fragment del llibre de Víctor Hugo Los Miserables, on evidència de forma literària la situació miserable dels personatges del llibre; també cita el poema Nocturn de Curros Enríquez on parla dels desemparats i dels de sense sostre.

Nonó, cada dia a la fàbrica llegia en veu alta a les treballadores, d’aquesta manera exercia un dels nostres drets: el dret a somiar.

Les il·lustracions de Susana Suniaga són suggeridores, molt atractives i enriqueixen la història, per exemple la cuca de llum que apareix quan mor la mare i que acompanya a Nonó al llarg de tot el relat; també el vaixell als retalls de periòdic que parla de l’exili, …

Les guardes del principi i del final donen informació del context històric i geogràfic amb postals reals.

Manuel Rivas escriu una gran història, amb una càrrega ideològica.

L’autor manifesta que la lectura pot ser molt gratificant en espais diferents: en la casa, en la fàbrica, …

Reivindica la memòria històrica: Galícia, la fàbrica de mistos.

Presenta les dones de la fàbrica de mistos, les misteres, molt lluitadores i reivindicatives.

Rivas també reivindica el reciclatge, arreplegar tot el que pot servir: amb els draps i els parracs es fa el paper, i amb el paper es fan els llibres, diaris i quaderns.

Continuem criticant tota la informació que l’editorial posa a la contracoberta, ja que així no deixa la possibilitat que els/les lectors/es facen els seus descobriments.

Recomanat a partir de 10-11 anys

Comentat en Maig 2023

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, La niña lectora | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

L’hora violeta / La hora violeta

Publicat el 5 juny 2023 per Col·lectiu de Literatura

L’hora violeta / La hora violeta

Roig, Montserrat

trad.cast : Sordo, Enrique

Ed.62 , 2020 (1ª 1980)/ Plaza &Janés, 1992

Era al capvespre, aquella hora en què el cel es torna de color violeta.(. 227.).

Perquè és un llibre difícil de llegir?

No és una narració lineal, centrada en un únic text, sinó que utilitza diferents formes textuals : polifonia narrativa, diaris personals, cartes i la intertextualitat amb l’Odissea d’Homer.

Barreja continua entre l’estil indirecte lliure, l’ús de símbols, les digressions memorístiques i l’associació lliure. .

Això i els salts temporals i temàtics li confereixen una gran complexitat.

( Un exemple : “Es va posar el vestit rosa,el que, a en Jordi, li agradava tant… ”  diu Agnès en la pàg. 37.

I fins la pàg 300 no apareix el resultat d’aquesta acció, amb ella clou la novel·la, d’una manera sorprenent i que no anem a desvetllar “En Jordi no li va dir res del vestit rosa ..)

“L’hora violeta”, l’hora de mirar-se la realitat amb ulls de dona.»

Un retrat de dues èpoques del segle XX: els anys de la guerra i la postguerra, d’una banda, i la transició dels anys 70, de l’altra. Els personatges de la novel·la no sols estan involucrats en una lluita per la llibertat personal, sinó també per la col·lectiva.

Veiem passar diferents tipus de dona, que tenen en comú trobar-se en un moment de crisi existencial, sentir-se fracassades.

Apareix una constant en tota l’obra : la major part dels personatges els coneixem per allò que ens conten els altres

Primer capítol : Primavera de 1979

«Em sembla que no som capaços de valorar la realitat fins que aquesta no es converteix en record….. (p-13) aquest munt de paperassa m’ha dut a pensar en mi mateixa. A mirar-me cap endintre. (pàg.15)

L’obra (que transcorre entre 1931 i 1979) comença pel final : Natàlia necessita reconciliar-se amb el seu passat i demana a la seua amiga Norma que escriga una novel·la amb els papers que ha trobat :

Em semblava que calia salvar per les paraules tot allò que la història , la Història gran, o sigui, la dels homes, havia fet imprecís, havia condemnat o idealitzat. (pàg.19)

Segon capítol: L’hora perduda

(la Natàlia i l’Agnès)

(Natàlia) :

…em vas dir ¿saps que m’agrades ? No, no me’n sabia avenir …Vaig ser tan estúpida que l’únic que vaig saber donar-te fou el meu sexe. (pàg. 32)

(Agnès )l’única manera de tornar a viure, va fer en Francesc, és acceptar que hi ha coses que no tornaran a ser com abans. (pàg.114)

Tota una alternança de veus, les de Natàlia i les d’Agnès, contant el que ha estat la seua vida en paral·lel, amb un nexe d’unió : Jordi

Tercer capítol : la novel·la de l’hora violeta

«ara no em fa por la mort, sinó el que em queda de vida.» (pàg. 141)

És la increïble història de la Kati i la Judit, entre 1936 i 1958. I la versió de la tia Patrícia de la mateixa història, en 1964.

I és que abans de la guerra, la vida era una altra .Però després tothom semblava tocat del bolet, desficiat (p.153)

Quart capítol : L’hora dispersa

( Ells i la Norma )

Els records es barrejaven amb les penes dels altres, li queien damunt com les fulles d’un ametller. ( …) (pàg 223)

És una continuació dels problemes plantejats ja en el segon capítol, tan personals com socials i polítics :els conflictes interiors i les relacions amb els homes, lluita política, lluita per recuperar els drets que tenien en 1932,…,

Cinquè capítol: l’hora oberta

«Només quan t’has sabut mirar a tu mateixa, aprendràs a mirar el que et volta , li havia dit la Natàlia «(pàg.299)

L’hora violeta a més de difícil és una novel·la incòmoda, no dona respostes sinó que planteja preguntes, contradiccions, dilemes, desafiaments…

I un final obert, amb unes dones molt més lliures i decidides a mirar el món amb ulls propis i no necessàriament a través d’un home. D’alguna forma, conviden la lectora perquè també ho faci així.

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

COMENTAT EN FEBRER 2022

Publicat dins de A.-LLIBRES COMENTATS, L'hora violeta/ La hora violeta | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari