A GRITOS OS PEDIMOS AYUDA, PERO EL VIENTO SE LLEVARÁ NUESTRAS PALABRAS…
L’escriptora Doris Lessing, Premi “Príncipe de Asturias” a l’any 2001 i Premi Nobel a l’any 2007 va viatjar a Peshawar, Pakistan en setembre de 1986. L’objectiu era visitar els campaments de refugiats afganesos.
Doris Lessing va ser testimoni de la tragèdia de més de tres milions de persones que van haver d’abandonar el seu país a causa de l’invasió russa en 1979.
Al seu llibre El viento se llevará nuestras palabras, Ediciones B, Barcelona 2002 denuncia la situació del poble afganès i ens informa que, en aquells moments la seua lluita contra els invasors ja durava cinc anys, que un milió de civils havien estat assassinades i que cinc milions de persones havien hagut d’exiliar-se.
L’autora plasma el seu dolor quan conta: “Es terrible moverse entre esa gente, sin nada que darles, excepto la promesa de hacer pública su situación”.
El viento se llevará nuestras palabras serveix per a fer arribar al món mitjançant la literatura la presència dels INVISIBLES, que pateixen l’horror d’una guerra que, a soles, pot explicar-se per les ànsies expansionistes d’una superpotència: Rússia.
Dissortadament, com en altres llocs del planeta, els pobres, els febles, els que no importen a ningú són massacrats pel poder de l’imperialisme.
Afortunadament, el compromís d’autores com Doris Lessing continuen lluitant per a despertar consciències.
